Sabies que al cementiri de Figueres hi ha tombes amb missatges secrets amagats?

Figueres, Cementiri Municipal, Carrer del Cementiri, s/n, 17600 Figueres

En mig d’un petit racó del cementiri de Figueres jeu un gran pilar rodejat d’una tanca amb molts triangles, és un dels pocs mausoleus d’aquesta necròpolis que no té cap simbologia cristiana. Sota aquesta superfície hi descansa un personatge molt polèmic: l’advocat Enrique Serra Cássa que va morir el 27 de febrer de 1882.

El mausoleu de Cássa fou i és un exemple clar de com la Maçoneria va influir en l’art funerari del segle XX a Catalunya. En moltes tombes, com aquesta, es poden observar símbols com columnes, compassos, que representen diverses creences. En el cas de Cássa hi trobem:

• Compàs i Escaire: el compàs simbolitza l’esperit i la capacitat de mesurar, limitar i ordenar les passions humanes segons principis morals. L’escaire representa la rectitud, la justícia i la conducta correcta de l’home en el món material.
• Triangles: simbolitzen la perfecció, l’equilibri i la tríada fonamental (cos, ment i esperit, força i bellesa).
• Cercles: representen l’eternitat, la unitat i el cicle infinit de la vida i la mort.
• Estrella de cinc puntes: l’ésser humà complet, coneixement i la llum aconseguida amb la iniciació.

Els maçons són un conjunt de membres (classe social mitjana-alta) que formen part d’una societat fraternal internacional que tenen com a objectiu la millora moral i intel·lectual dels seus membres. Es basen sobretot en principis científics, de tolerància i llibertat de consciència. Cal destacar que es reuneixen en lògies, és a dir, reunions “secretes” en espais on comparteixen les seves idees.

Si enfoquem la nostra mirada en els maçons de Figueres del segle XIX descobrim que foren homes de la burgesia local, com comerciants, militars, professionals liberals, funcionaris i propietaris. Segons Josep Clara Resplandis (1987) aquests estaven vinculats a la lògia maçònica “La Luz”, la més important de l’Alt Empordà en aquell període. Es considera que no formaven un grup popular, sinó una elit urbana instruïda, amb inquietuds intel·lectuals i polítiques, que compartia idees liberals, republicanes i laiques (idees que confrontaven amb el cristianisme catòlic). Es coneix que un punt de reunió o lògia va ser el Casino Menestral de Figueres.

A través de la lògia, aquests maçons van crear un espai de sociabilitat i de debat que va tenir influència en la vida política i cultural de Figueres, defensant el progrés, l’educació i la modernització de la societat, i connectant la ciutat amb el moviment maçònic i reformista català. Encara més, se’n diu que un dels alcaldes de Figueres va ser maçó, en Joan Maria Bofill i Roig.

Així doncs, l’ús d’aquests símbols servia com a llenguatge secret per identificar-se uns als altres i deixar constància dels ideals de la fraternitat: l’educació, la recerca del coneixement i la solidaritat entre els seus membres. A Figueres, la presència de la Maçoneria queda reflectida en altres tombes i monuments del cementiri, tot convidant a passejar i descobrir la història amagada en pedra i marbre. Observar aquests detalls permet entendre millor com els valors de la Maçoneria van influir en la societat catalana de l’època i confrontaven amb altres ideologies o religions, com ara el cristianisme catòlic.

Si voleu aprofundir en la història de la Maçoneria a Catalunya, podeu visitar el Museu de la Història de Figueres i preguntar per les exposicions temporals sobre fraternitats i societat civil.

Si voleu conèixer més sobre la maçoneria de Figueres, podeu llegir l’article “Los Masones de Figueras en el s.XIX” de Josep Clara Resplandis.

Per a un públic més jove, la revista Petit Sàpiens, núm. 210, “Símbols secrets de Catalunya”, explica la història de manera didàctica. També podeu veure el documental “La Maçoneria a Catalunya” a la plataforma RTVE Play.

I si us heu quedat amb ganes de conèixer més a fons la història de l’Enrique Serra Cássa, ho podeu veure en aquest enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=pJlKipX3_Bk&t=1s

Fer turisme per la ciutat enriqueix culturalment, però molts cops ens oblidem que també hi ha l’opció de fer necroturisme. Sovint, quan hi anem a un cementiri només és per la pèrdua d’un familiar, però també podríem enfocar més la nostra vista i fixar-nos en els petits detalls històrics, ja que allà sembla que es pari el temps i ens narrin la vida d’abans. Això connecta directament amb l’ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles, que ens anima a cuidar, respectar i conèixer els espais públics perquè siguin llocs d’aprenentatge, memòria i convivència. Caminar sense presses, mirar amb curiositat i fer-nos preguntes ens converteix en petits exploradors del patrimoni i ens ajuda a construir una ciutat més conscient, educativa i sostenible.

Esteve Catalán Bernabé, alumne de 4t del Doble Grau d’Educació Infantil i Primària de la Universitat de Girona.