AIXEQUEM EL CAP
Sabies que l'ermita de l'Esperança de Blanes era un punt clau d'orientació pels navegants?
Si al caminar pel passeig de mar de Blanes t’endinses als carrerons del centre antic, toparàs amb una petita i curiosa ermita groga mirant a l’horitzó i que amaga secrets sobre la tradició marítima de la vila. Vols descobrir-los?

Interior de l’Ermita de l’Esperança. / Aina Figueras i Puigvert
Aina Figueras i Puigvert
Carrer de l'Esperança, 67, 17300 Blanes, Girona
L’Ermita, o també coneguda com a capella, de la Mare de Déu de l’Esperança de Blanes és un edifici religiós d’origen medieval que trobem documentat, com a mínim, des del segle XV, situat històricament fora de les muralles que protegien la vila, just arran de platja. Aquesta ubicació, a priori contradictòria, no era casual, sinó que complia amb una funció imprescindible pels navegants de l’època.
Quan Blanes encara no disposava d’un port construït com el que veiem avui en dia, les barques de pesca s’amarraven directament a la sorra de la platja, actuant com a port natural. A més, sense estris de navegació moderns, els navegants necessitaven punts de referència visibles per orientar- se, sobretot durant la nit o en dies de mala mar.
Segons la documentació històrica i la tradició local, la capella mantenia sempre un llum encès, que servia de guia als vaixells per tal que arribessin a bon port. Aquesta funció orientadora va fer que popularment se la conegués a la vila amb el nom de “In Portus”, és a dir, al port, ja que es pot considerar que exercia un paper similar al dels fars primitius.
A banda de la seva funció pràctica per a la navegació, la capella també tenia un fort i rellevant component simbòlic i religiós. La Mare de Déu de l’Esperança era considerada la protectora dels mariners, i molts pescadors hi acudien com a lloc de culte per a demanar protecció abans de sortir a la mar, o bé per donar gràcies al retornar d’una sortida segura. L’ermita, doncs, també era un símbol de guiatge i d’orientació des del punt de vista espiritual.

Ermita de l’Esperança. / Aina Figueras i Puigvert
Avui, la capella de l’Esperança és un testimoni evident de la relació històrica entre Blanes i el mar, i ens permet entendre com la fe, la vida quotidiana i la navegació estaven estretament vinculades i reflectides en els elements de la vila. Aquesta història la podem copsar observant l’interior de l’ermita, on es troben petites embarcacions penjades a la nau, les quals són ofrenes de pescadors per donar gràcies per la seva protecció després de sortides a alta mar, i que ens conviden a connectar amb la tradició marítima que l’envolta.
Si t’interessa descobrir la connexió entre el mar i els habitants de viles costaneres, pots començar a endinsar-t’hi des de la literatura. A qualsevol llibreria trobaràs Marines i Boscatges de Joaquim Ruyra, una obra imprescindible que narra i permet entendre la vida a la costa blanenca, i la Costa Brava, des d’una mirada literària sensible i molt arrelada al territori.
Per aprofundir en la memòria marinera, et recomano Històries de pescadors de la Costa Brava, de Lurdes Boix i Jaume Badias, un recull d’entrevistes i vivències reals que dona a conèixer el dia a dia dels pescadors i la seva relació amb el mar. I per als interessats en la tradició oral catalana, Llegendes de mar de la Costa Brava de Miquel Martín és un llibre que ofereix un recull de relats populars vinculats a la mar, la navegació i les llums que guiaven la foscor de les nits a alta mar.
Per als petits de la casa, et proposo el número 1440 de la revista Cavall Fort, que convida a descobrir històries de fars i faroners.
I per completar l’experiència, no deixis passar el Museu de la Pesca de Palamós, un equipament cultural de referència on podràs conèixer l’evolució de l’activitat pesquera, la vida dels mariners i la importància del mar en la història de la Costa Brava, una visita ideal per entendre millor el context històric que envolta el nostre territori i patrimoni.
En un moment en què el litoral afronta una forta pressió turística i urbanística, valorar elements patrimonials com l’Ermita de l’Esperança és clau, i ens reafirma la importància de protegir el patrimoni cultural i històric com a part essencial de la identitat de les poblacions. En la línia de l’ODS 11, en la promoció de ciutats i comunitats sostenibles, es reivindica la necessitat d’un turisme conscient, regulat i arrelat al territori i la cultura.
La pròxima vegada que passegis per Blanes, aixeca el cap i fixa’t en els petits elements històrics que ens envolten. Sovint passen desapercebuts, però amaguen històries que ens ajuden a entendre qui som i d’on venim, i redescobrir-los és el primer pas per posar-los en valor.

Aina Figueras i Puigvert
Aquest article és fruit del treball de col·laboració entre el Diari de Girona i l’assignatura de didàctica de les ciències socials del doble grau d’educació infantil i primària de la Universitat de Girona, amb la col·laboració de la Xarxa territorial de Museus de les Comarques de Girona. L'objectiu és transmetre coneixements històrics de manera didàctica, descobrir elements curiosos que ens interpel·len i despertar l’interès pel patrimoni local. En definitiva, de fer-nos aixecar el cap i aprendre a gaudir de cada racó del nostre territori. Cada dimecres, a l'edició digital de Diari de Girona.
- El BOE ho fa oficial: adeu als ciclistes als vorals de les carreteres després de la nova normativa viària
- Tim Spector, metge i divulgador especialitzat en microbiota intestinal: 'El cafè del matí pot cuidar la salut intestinal i el benestar general
- Així és la compra d’una mare amb 15 fills: 1.300 galetes i 240 litres de llet al mes
- Investiguen la mort d'un motorista a l'AP-7 a Aiguaviva
- Quines possibilitats té el Girona de salvar-se? Guia per entendre la lluita pel descens
- La campiona australiana que farda de Girona i de Temps de Flors
- Enderroquen el mític Hotel Mirallac de Banyoles
- «Volia parlar de la petjada emocional i física que deixa la malaltia»