La meitat d'escoles i instituts no estan preparats per afrontar la calor a les aules

Els centres educatius hauran d’afrontar cada vegada més dies de calor durant el curs escolar, però bona part dels edificis no estan preparats per garantir unes condicions adequades de salut, confort i aprenentatge. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe 'Calor a l’escola. Com adaptar els centres educatius al nou clima del país' de la fundació Equitat.org, que alerta que l’actual xarxa d’escoles i instituts públics arrossega dèficits estructurals davant el nou context climàtic, com aïllament deficient, materials obsolets o ventilació limitada.

En el cas de Girona, l’estudi —elaborat per Mar Satorras, Isabel Ruiz Mallén i Joana Ortiz— calcula que l’any 2030 hi haurà 42 dies del període escolar amb una temperatura exterior superior als 26,7 graus i 43 dies amb un índex de calor superior als 27 graus. Si es pren com a referència un curs de 175 dies lectius, això representa entre el 24% i el 24,6% del curs, és a dir, gairebé una quarta part dels dies lectius.

L’informe analitza l’impacte previst de l’augment de temperatures a les quatre capitals catalanes —Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida— a partir de fitxers climàtics futurs per al 2030. Girona se situa molt per sobre de Barcelona, on es preveuen 16 dies per sobre dels 26,7 graus i 22 dies amb índex de calor superior als 27 graus, i en xifres similars a Tarragona, amb 42 i 49 dies respectivament. Lleida és la capital amb una previsió més alta, amb 63 i 65 dies.

Equitat.org defensa que els 27 graus d’índex de calor han de ser un llindar de referència perquè aquest indicador no té en compte només la temperatura de l’aire, sinó també la humitat relativa. El document remarca que altres factors com la baixa velocitat de l’aire, la irradiació solar o l’activitat física poden empitjorar el confort tèrmic i fer que la calor sigui més perjudicial per a l’alumnat i el professorat.

El director d’Equitat.org, Ismael Palacín, ha assenyalat aquest matí en la presentació de l'informe que “les escoles del país es van dissenyar per a un clima que ja no existeix” i ha alertat de les afectacions que pot tenir per a l’educació ajornar l’adaptació dels centres: “Significa acceptar que milers d’infants, joves i docents estudien i treballen en espais que comprometen la seva salut, el seu benestar i el seu aprenentatge”.

I és que molts centres van ser construïts per a un clima que ja no existeix. Segons l’informe, més de 1.200 centres educatius públics catalans encara estan pendents de rehabilitar. Molts són anteriors a l’any 2000 i no disposen de nivells adequats d’aïllament, ventilació o climatització.

Pitjors resultats a PISA

La calor no és només una qüestió de confort. L’estudi alerta que l’exposició prolongada a temperatures elevades afecta directament l’aprenentatge. Redueix la capacitat per fer tasques complexes, limita la comprensió lectora, disminueix l’activitat neuronal i la memòria, i també repercuteix en el rendiment cognitiu del professorat. L’informe recull que cada dia d’exposició a temperatures exteriors iguals o superiors als 26,7 graus redueix les puntuacions de l’alumnat en les proves PISA en un 0,18%.

Cas d'èxit

L’estudi també posa Girona com a exemple d’una ciutat que ja ha començat a actuar sobre els patis escolars. En concret, destaca GiroNat, un projecte de 3,2 milions d’euros finançat amb el programa Next Generation per transformar Girona en una ciutat més verda i resilient. El programa inclou la renaturalització de patis escolars a partir de diagnosi, codisseny participatiu, capacitació docent i obertura i dinamització dels patis com a refugis climàtics per a la comunitat.

Tot i això, Equitat.org adverteix que les actuacions municipals encara són desiguals i sovint depenen de finançament temporal. L’entitat considera que experiències com GiroNat són rellevants, però insuficients si no s’integren en una estratègia estructural per adaptar el conjunt del sistema educatiu públic a la calor.

Pla de xoc immediat

Per fer-hi front, l’informe proposa un pla de xoc immediat que inclogui ventiladors de sostre a les aules, ventilació nocturna o a primera hora del matí, ombres naturals o bioclimàtiques, fonts d’aigua als patis i espais climatitzats estratègics dins dels centres. A mitjà termini, reclama un pla d’adaptació climàtica a cinc o deu anys, amb rehabilitació dels edificis, transformació dels patis i educació climàtica per a tota la comunitat educativa.

El cost estimat per adaptar els centres públics catalans al nou context climàtic se situa entre els 500 i els 1.300 milions d’euros segons el grau d’intervenció. Si el desplegament es fes en deu anys, la inversió oscil·laria entre 45 i 130 milions anuals, l’equivalent a uns 200 euros per alumne i any.

L’informe conclou que no actuar pot comportar més problemes de salut, pitjors resultats educatius, més absentisme, suspensions de dies lectius i un augment de les desigualtats entre centres.

Subscriu-te per seguir llegint