AIXEQUEM EL CAP
Sabies que a Sant Feliu de Guíxols hi ha una casa que amaga la història de la família Patxot?
Fes un volt pel Passeig del Mar de Sant Feliu de Guíxols, i aixeca ben amunt el cap! Veuràs un rellotge envoltat d’un mural amb una inscripció “Lo ritme va seguint les estrelles”. El veus?

Detall del rellotge de sol de Casa Patxot a Sant Feliu de Guíxols / Laia Fernández
Laia Fernández Cabezas
Passeig del Mar 40-41, 17220 Sant Feliu de Guíxols
La casa Patxot situada al Passeig del Mar de Sant Feliu de Guíxols, és un edifici, el qual consta de vàries cases, noucentista amb parts de caire modernista que es va construir entre el 1917 i el 1921. L’edifici destaca per la seva façana, que té un plafó de ceràmica emmarcat amb pedra, que envolta un rellotge de sol amb dues figures tradicionals i amb relació directa amb la població: un segador i un pescador. A sota, hi ha la inscripció d’un vers de Jacint Verdaguer “Lo ritme van seguint les estrelles”.
La casa, que va fer construir Rafael Patxot i Jubert (personatge local que destacava com a mecenes, astrònom i humanista impulsor de la cultura catalana al segle XX), va sobreviure a canvis socials importants, com ara la Guerra Civil, moment en què va ser confiscada per fer-se servir com a institut d’ensenyament. Més tard, va passar a ser l’ajuntament franquista. Un cop els Patxot van aconseguir recuperar-la, la van llogar a un hotel fins que l’any 1986 la van vendre a la cambra de comerç de la localitat. Fins a l’actualitat, la fan servir com a seu.
La història d’aquesta casa no només és interessant a nivell històric o arquitectònic, sinó que té a veure amb les històries familiars de la família Patxot, i és que Patxot la va fer construir per a les seves tres filles, però elles no van arribar a poder gaudir-les.
Montserrat, Maria i Concepció van néixer a una altra de les cases de la família i, el 1917, Rafael va fer enderrocar les cases antigues de la família per a poder fer-ne tres de noves i regalar-les a les seves filles. De les tres filles de Patxot, Montserrat, la gran, va morir abans d’acabar-la, al 1919. Ell la volia enderrocar, però no ho va fer per petició de la seva filla mitjana, Maria, que va morir poc després d’acabar l’obra, l’any 1925.
La casa, a més a més, té altres detalls que poden fer-nos pensar en la història de la família Patxot, com ara un dels vitralls en què hi podem veure dos peixos, que es diu que poden representar Maria i Concepció, amb corones de dol per la mort de la seva germana. També s’ha plantejat que poden representar el cognom de la família, ja que Rafael Patxot deia que aquest venia de la paraula peix, i de peix, peixot.
Hi ha un altre vitrall amb unes estrelles molt peculiars que van acompanyades d’alguna cosa que semblen tres ulls, i que popularment es pensa que podrien representar les seves tres filles i la seva passió per l’astronomia.
Tota la casa té guinyes no només a la seva família sinó també a la localitat, pel que és una casa molt estimada pels habitants i quan als anys 50 es van començar a enderrocar edificis de la zona per a construir-hi grans edificis, es va decidir mantenir la casa Patxot.

La Casa Patxot a Sant Feliu de Guíxols / Laia Fernández
Si la casa Patxot, la cultura i la història que l’envolten o el protagonista Rafael Patxot t’han captivat i han despertat la teva curiositat, aquí us deixo diferents recursos i activitats per aprofundir en el tema.
Per als adults, si us ha cridat l’atenció la història de la família Patxot, us recomano el llibre “Rere les passes dels Patxot. La història de tres Rafaels (1802-1964)” en què Xavier Ciurans i Vinyeta busca commemorar el cinquantè aniversari de la mort de Rafael Patxot i Juvert, fent un recorregut per la història de la seva família.
En canvi, si el que us ha cridat l’atenció ha estat la cita de Jacint Verdaguer, podeu consultar l’obra de la qual va ser extreta “Canigó, llegenda pirinenca”, un poema amb 12 cants i un epíleg.
Si, d’altra banda, són els més petits els que han quedat captivats pel lloc, us porto el llibre “Petita història de Rafael Patxot i Jubert”, un llibre escrit per M. Àngels Suquet i il·lustrat per Pilarín Bayés, que connecta la història de Patxot amb escenaris típics ganxons a través d’il·lustracions amb el traç personal de Bayés.
Per entendre millor qui era el mecenes que va fer construir la casa Patxot, podeu accedir a aquest enllaç per a veure el petit homenatge que es va fer a TV3 pel cinquantè aniversari de la seva mort, vídeo en què ens presenten el personatge donant valor a informació rellevant que potser no coneixíeu.
Si el que voleu és viure la cultura en viu i en directe, el museu d’història de Sant Feliu organitza visites guiades a la ciutat, entre les quals n’hi ha una anomenada Pack ciutat que consta d’un itinerari amb diversos punts patrimonials d’interès, entre els quals hi ha la casa Patxot.
La preservació del patrimoni és una manera de cuidar les ciutats i la història d’aquestes. Fixar-nos en elements com la Casa Patxot ens fa connectar amb la història, la cultura i el coneixement compartit, donant sentit a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 11, que aposta per ciutats inclusives, sostenibles i respectuoses amb els llegat culturals. La propera vegada que passeu pels carrers de Sant Feliu de Guíxols, aixequeu el cap i recordeu que aquí, el sol encara marca l’hora.

Laia Fernández Cabezas, alumna de 4t de Doble Titulació dels graus de Mestra d’Educació Infantil i Mestra d’Educació Primària de la Universitat de Girona
Aquest article és fruit del treball de col·laboració entre el Diari de Girona i l’assignatura de didàctica de les ciències socials del doble grau d’educació infantil i primària de la Universitat de Girona, amb la col·laboració de la Xarxa territorial de Museus de les Comarques de Girona. L'objectiu és transmetre coneixements històrics de manera didàctica, descobrir elements curiosos que ens interpel·len i despertar l’interès pel patrimoni local. En definitiva, de fer-nos aixecar el cap i aprendre a gaudir de cada racó del nostre territori. Cada dimecres, a l'edició digital de Diari de Girona.
- Què se n’ha fet de Berta García, l’alumna que va treure la millor nota a la selectivitat catalana: «El pitjor de la universitat és Rodalies i els mals professors»
- Famílies d’una escola denuncien que els seus fills van trobar insectes a la sopa del menjador
- Mansour Gueye, el senegalès que després d’una dura travessia en pastera va acabar vivint a Espanya: 'No es pot jutjar ningú pel color de la pell, soc aquí per guanyar-me la vida
- Aquest és el percentatge del sou que els gironins destinen a pagar el lloguer
- Bitàcora, el bar de Palamós amb cuina d'alta qualitat: “Pots venir un dia a fer unes braves i un altre dia a menjar ostres”
- Ingressat greu al Trueta després de caure des de diversos metres a la rampa del pàrquing de l’estació d’autobusos de Lloret
- Necrològiques del 7 de juny de 2026
- Un bar denuncia perjudicis pel rodatge de ‘Tomb Raider’ a Girona i reclama el mateix tracte que altres negocis afectats