Això és tot el que el Departament d'Educació ha ofert als sindicats fins ara

La vaga general d'avui arriba amb les negociacions obertes i després de més de tres mesos de propostes, contrapropostes i acords parcials que no han aconseguit desactivar el conflicte. Des del febrer, el Departament d’Educació ha anat modificant la seva oferta: primer amb increments del complement específic, després amb un acord signat només amb CCOO i UGT, i ara amb un complement salarial lineal per a tots els docents d’uns 40 euros mensuals, que els sindicats convocants consideren encara "insuficient".

La primera proposta concreta va arribar després de les mobilitzacions de febrer. Educació va plantejar un increment progressiu del 15% del complement específic fins al 2029, una mesura que havia d’afectar uns 97.000 docents i que equivalia a uns 100 euros mensuals. Però els sindicats van considerar que quedava lluny de la recuperació del poder adquisitiu perdut.

Pocs dies després, el Departament va elevar l’oferta fins al 25% del complement específic, que suposava uns 2.500 euros anuals més d’aquí al 2029, uns 180 euros mensuals en 14 pagues. La proposta tampoc va convèncer els sindicats, que continuaven reclamant una resposta més àmplia, tant a nivell salarial com vinculada a les condicions reals de treball als centres.

El gir més important va arribar al març, quan Educació va tancar un acord amb CCOO i UGT per incrementar un 30% el complement salarial autonòmic dels docents. El pacte també incloïa una inversió global de 2.000 milions d’euros, reducció de ràtios, recursos per a l’escola inclusiva, un complement per al personal d’atenció educativa i 50 euros per pernoctació en sortides escolars. Però USTEC-STEs, Professors de Secundària, CGT i La Intersindical no s’hi van sumar i van mantenir les mobilitzacions.

A l’abril, el Govern va començar a desplegar una part d’aquest acord amb l’aprovació d’un increment del 8,5% del complement específic per al 2026, amb un pagament únic a la nòmina de maig de 839,02 euros per als mestres de primària i 857,92 euros per al professorat de secundària. També es va aprovar la compensació de 50 euros per nit en activitats amb pernoctació a partir del curs 2026-2027.

Tot i aquest desplegament, el conflicte es va reactivar al maig amb una nova onada de vagues. Els sindicats que no van signar l’acord van exigir reobrir la negociació i reclamar una proposta específica que abordés la recuperació del poder adquisitiu, l’escola inclusiva, les ràtios, la burocràcia i l’estabilitat de les plantilles. Educació va tornar a asseure’s amb les organitzacions convocants, però les primeres reunions van acabar sense acord.

En aquesta nova fase, el Departament va posar sobre la taula una proposta per incorporar 2.405 nous efectius el curs vinent, amb un cost de 93,6 milions d’euros. El gruix de la proposta es destinava a reforçar l’escola inclusiva i el benestar als centres, amb 1.348 efectius, el 56,05% del total. Els sindicats, però, van considerar la xifra "insuficient" i van reclamar una dotació molt superior i més concreció sobre com es repartirien aquests recursos.

Educació també va plantejar accelerar l’aplicació del 30% del complement específic pactat amb CCOO i UGT, de manera que s’assolís en tres anys i no en quatre. A més, va proposar millorar complements com els de tutoria i reconèixer retributivament figures com la cotutoria i la tutoria en centres de màxima complexitat.

Una altra oferta presentada en les darreres reunions incloïa millores en set complements salarials, amb una inversió de 78,67 milions d’euros esglaonats en cinc anys i afectació sobre 104.591 docents de tot el sistema educatiu, inclosa la concertada. Entre les mesures hi havia l’increment de complements ja existents i la creació de nous complements vinculats a determinades funcions, però els sindicats van rebutjar l’oferta perquè no era una millora lineal per a tota la plantilla.

El moviment més recent d’Educació ha estat precisament acostar-se a aquesta demanda d’universalitat. En la reunió prèvia a la vaga, el Departament va plantejar un complement salarial per a tots els docents d’uns 40 euros mensuals. Els sindicats van valorar positivament que la proposta fos lineal, però van advertir que la quantitat continua sent "insuficient" per compensar la pèrdua de poder adquisitiu acumulada.

Un altre dels punts oberts és el deute dels sexennis o estadis. Educació s’ha obert a estudiar una compensació pels anys en què, arran de les retallades del 2012, aquests complements van passar a cobrar-se als nou anys i no als sis. La mesura es va revertir posteriorment, però els sindicats reclamen que es pagui el deute acumulat durant el període en què va estar vigent la retallada.

Amb tot, els sindicats mantenen que les propostes del Departament no resolen el fons del conflicte: la recuperació del poder adquisitiu perdut, la falta de recursos per fer efectiva l’escola inclusiva, la reducció de ràtios, l’excés de burocràcia i la necessitat de calendaris i garanties concretes.

La reunió de la mesa sectorial d’aquesta tarda haurà de determinar si el complement lineal i la possible compensació dels sexennis són suficients per acostar posicions o si, al contrari, el calendari de vagues continuarà endavant. Els sindicats ja han advertit que, si la resposta del Departament no és satisfactòria, no descarten endurir la protesta. Dilluns 1 de juny hi ha convocada una vaga territorial a Girona i, divendres 5 de juny, una nova vaga general.

Subscriu-te per seguir llegint