Josep Fernàndez, la ZER Empordà i la Trobada de Música Tradicional del Ripollès reben els Premis Mestres 68

El mestre figuerenc Josep Fernàndez Menchón, la Zona Escolar Rural (ZER) Empordà i la Trobada de Música Tradicional del Ripollès han estat reconeguts amb els Premis Mestres 68, uns guardons impulsats pels Moviments de Renovació Pedagògica de la demarcació de Girona i la Càtedra de Renovació Pedagògica de la Universitat de Girona – Can Trona, amb l'objectiu de reconèixer projectes educatius renovadors amb una mirada comunitària i amb capacitat de generar transformacions socioeducatives.

La Sala de Graus Pep Nadal de Sant Domènec de la Universitat de Girona (UdG) ha acollit aquesta tarda l'acte de lliurament de la 27a edició dels Premis Mestres 68, que enguany ha posat l'accent en la cooperació entre centres educatius i el vincle comunitari de l'educació. Els premis tenen caràcter biennal i compten amb el suport de la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Girona.

En aquesta edició, el jurat ha avaluat 12 candidatures en les tres categories: premi individual, premi a una entitat i premi a un projecte comunitari. En aquesta edició, el jurat ha volgut posar l’accent en la rellevància de la cooperació educativa entre centres i projectes, i en la incidència transformadora que aquesta cooperació pot tenir en la comunitat humana d’un territori.

Josep Fernàndez Menchón

El premi individual ha estat per al mestre figuerenc Josep Fernàndez Menchón, a proposta del Moviment de Renovació Pedagògica de l’Alt Empordà. El jurat li reconeix "tota una vida dedicada a l’educació" en àmbits molt diversos, "tant des de la gestió com des de la intervenció directa". Fernàndez va exercir durant més de 20 anys com a director de les escoles Maria Àngels Anglada i de l'institut escola Josep Pous i Pagès de Figueres i també va ser cap de l’àrea per a la Coordinació i la Planificació Escolar dels Serveis Territorials d’Educació a Girona durant sis anys.

El reconeixement també posa l’accent en la seva tasca en entorns socials de màxima complexitat i en organitzacions de suport a infants amb diversitat funcional. Aquesta "sensibilitat per a l'educació", segons el jurat, també la va mantenir "ben viva" durant els anys en què va ser regidor a Figueres. El premi destaca el seu "compromís ferm, insubornable i constant de transformació i d’ajuda a les persones i a les seves necessitats".

Josep Fernàndez assenyala que el seu propòsit sempre ha estat "educar i ensenyar" i afegeix que "un mestre desencadena la seva tasca com a orientador i alhora com a ensenyant dels alumnes". El lliurament del guardó l'ha fet reflexionar: "És un reconeixement als 42 anys que porto en el món de l'educació des de diverses vessants, però també és el resultat de la feina feta en equip i la complicitat amb els altres companys". Al llarg d'aquestes quatre dècades, assegura que "l'educació ha canviat perquè la societat ha canviat" i subratlla que "l'escola és el reflex del context social".

ZER Empordà

El premi a l'entitat ha estat per a la ZER Empordà, a proposta del Secretariat de l’Escola Rural de Catalunya. El guardó reconeix la feina de les cinc escoles rurals que en formen part: Cistella, Garrigàs, Palau de Santa Eulàlia, Pont de Molins i Vilanant. El jurat en destaca un projecte pedagògic "sostingut en el temps, molt ben justificat i estructurat, en progressió i avaluació constants".

La ZER Empordà és reconeguda també pel paper que juga com a "motor de dinamització cultural de les comunitats educatives i dels petits pobles" on arrela. Segons el veredicte, "totes" les seves propostes pedagògiques ofereixen a l’alumnat "experiències d’aprenentatge amb sentit i amb significat més enllà de l’escola". El jurat també subratlla que promou una educació integral dels infants, que inclou "els sabers, el cos i el moviment, les relacions, l’autoconeixement, l’autoestima, la identitat, l’orgull de pertinença i el benestar emocional".

La directora de la ZER Empordà, Maria Antònia Barceló, assenyala que "som cinc escoles rurals petites amb un projecte completament arrelat al territori, que parteix de les oportunitats i necessitats de l'entorn natural, social i cultural dels nostres pobles, que esdevé objecte d'estudi i motor d'aprenentatge a les escoles i, a partir d'aquí, des de les escoles acabem fent una aportació al nostre entorn". A través de projectes que tenen com a objectiu "detectar una necessitat o valor a destacar del nostre territori", han dut a terme iniciatives com la recuperació de camins en cadascun dels pobles on l'escola està present per acabar teixint una ruta; la confecció de ninots de drap cosits pels alumnes per a tots els infants nounats dels municipis veïns que els va permetre treballar "la identitat cultural, lingüística i de gènere"; o un treball per "qüestionar-se què feia que els nostres pobles poguessin ser un refugi" a partir d'on els alumnes van fer un documental i un llibret on les persones grans van explicar com era la vida abans als pobles i van reflexionar sobre com "retornar al vincle comunitari". Amb tot, posa en valor que "estem fent un projecte de territori".

Trobada de Música Tradicional del Ripollès

El premi al projecte comunitari ha estat per a la Trobada de Música Tradicional del Ripollès, presentada pel Grup de Mestres del Ripollès. El jurat en reconeix els 20 anys d’existència i el fet que sigui un projecte compartit per totes les escoles del Ripollès.

Segons el veredicte, la trobada constitueix un "element de construcció social, d’arrelament a la terra i de creació de vincles intergeneracionals". I és que "en una societat en què es valora l’individualisme per damunt de tot, sense continuïtats generacionals i amb la lògica de la tecnologia que ens envaeix i divideix", el jurat destaca que aquest projecte genera festa, companyia, vincles i arrels amb el territori.

La integrant del Grup de Mestres del Ripollès dels Moviments de Renovació Pedagògica, Montse Pairó, celebra que "gràcies" a la Trobada de Música Tradicional del Ripollès, "més de 5.000 alumnes de la comarca han pogut conèixer el cançoner popular". La iniciativa va néixer de la mà del grup de música tradicional local Randellaires amb la idea de "recuperar i posar en valor el cançoner popular de la comarca" (fins aleshores era "totalment desconegut" tant pels alumnes com pels mestres), juntament amb els mestres de música de la comarca, que van organitzar la primera trobada. Cada curs, uns 200 alumnes de 5è de primària de totes les escoles de la comarca participen en la trobada, que se celebra a Ripoll el mes de maig, que té per objectiu "donar a conèixer la música tradicional del Ripollès i que tots els alumnes facin una activitat conjunta". La trobada, on els alumnes canten les cançons populars que han treballat durant el curs i n'expliquen el seu significat (també hi ha una actuació en directe a càrrec del grup Randellaires), però, va molt més enllà de la música: "A través de les cançons, els explica la història de la comarca, els oficis, el vocabulari i la vida que portaven els avis i besavis, així com també els personatges, els llocs i la cultura de la comarca". A més, assenyala que "la música tradicional és molt més que un repertori de cançons antigues; ens connecta amb qui som, amb d’on venim i amb allò que volem continuar sent" i subratlla que "és territori, llengua, memòria col·lectiva i cultura viva".

Peça escultòrica en forma de poma

El guardó que reben els premiats és una peça escultòrica que reprodueix una poma, símbol del coneixement, la curiositat i la transmissió cultural. L’obra és del dissenyador Xavier Roqueta i ha estat cedida per la Diputació de Girona. La peça s’inspira en la tradició clàssica segons la qual els alumnes oferien una poma al mestre en senyal d’agraïment pels coneixements i el mestratge rebuts.

Una nova etapa

Els Premis Mestres 68 es remunten a l’any 1993, quan l’Associació Mestres 68 va organitzar la primera edició amb l’objectiu de potenciar el reconeixement social de persones, entitats o institucions que treballen en el món de l’educació des d’una perspectiva innovadora. L’any 2022, després de 25 edicions, l’associació va passar el relleu als Moviments de Renovació Pedagògica de les Comarques Gironines i a la Càtedra de Renovació Pedagògica de la Universitat de Girona – Can Trona.

La d’enguany és la segona edició d’aquesta nova etapa i consolida la renovació dels premis. El jurat ha estat format per persones amb una àmplia trajectòria educativa: Pilar Gargallo, mestra i expresidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya; Lluís Amat, mestre i alcalde de la Vall d’en Bas entre 2015 i 2025; Montserrat Vilà, exdegana de la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG; Joan Subirats, catedràtic de ciències polítiques i exministre d’Universitats; i Lluís Espunya, psicopedagog.

Subscriu-te per seguir llegint