Sabies que moltes masies de Llanars expliquen històries de segles enrere sense dir ni una paraula?

Carretera d’Espinalba, Llanars, 17869, Girona.

Quan veus una masia de pedra als afores de Llanars, pot semblar només una casa antiga. Però entre aquelles parets s’hi amaguen segles d’història. Abans que Llanars fos un poble tal com el coneixem avui dia, el territori s’organitzava a partir de cases disperses, sovint masies aïllades i escampades per tota la vall.

Aquestes cases no eren només habitatges, eren autèntics mons autosuficients, on una mateixa família vivia, treballava i es relacionava amb l’entorn proper. A la masia s’hi conreava la terra, s’hi criava el bestiar, s’hi emmagatzemaven aliments i s’hi transmetien coneixements de generació en generació. La vida quotidiana seguia el ritme de les estacions, del clima i del paisatge.

Moltes masies conserven encara el seu nom tradicional, sovint vinculat a la família que hi vivia, a algun element natural proper o, a una activitat concreta. Aquests noms són també una petita crònica oral del territori, una manera de fixar la memòria col·lectiva al paisatge. Concretament en la masia de l’exemple, “Cal Marxant”, el nom es refereix a una família de mercaders. Per tant, a partir del nom podem arribar a saber moltes curiositats de la família que habitava, i en aquest cas, habita, aquesta masia.

Les masies de Llanars ens permeten fer un viatge en el temps, des de l’edat mitjana fins ben entrat el segle XX i fins a l’actualitat. Més enllà del nom, també podem obtenir molta informació a partir de diversos aspectes, com ara la seva ubicació, que no és casual: solien situar-se a prop de terres fèrtils, camins antics i fonts d’aigua, elements indispensables per a la supervivència i el treball diari dels pagesos.

A través d’aquests edificis podem entendre com la gent de la vall es va adaptar al medi natural i com, amb el pas del temps, la vida rural ha anat canviant i evolucionant. De la pagesia tradicional s’ha passat a l’abandonament d’algunes masies o a la seva reconversió en habitatges i allotjaments rurals, tot i que algunes encara en conserven l'essència de les feines i de les antigues generacions, com és el cas de l’exemple.

Quan avui observem una masia antiga, pot semblar només una casa de pedra. Però si l’observem amb ulls històrics, descobrim que és un testimoni viu de la manera com es va organitzar la vida durant segles en aquell lloc. Aquest patrimoni ens recorda que la història no només s’escriu als grans palaus o a les ciutats i monuments, sinó també en llocs humils, habitats per persones anònimes que van sostenir el territori en altres èpoques.

Aquest tema es pot treballar a l’escola de manera vivencial i significativa, per exemple a través de sortides pel poble, observació de masies properes, recerca del seu nom i història, o bé amb activitats interdisciplinàries que relacionin medi social, llengua i educació artística. Els alumnes poden aprendre a mirar el seu entorn amb ulls crítics, entendre com vivien les persones abans i reflexionar sobre els canvis socials i culturals al llarg del temps. És un bon tema per treballar a l’escola perquè acosta l’alumnat al patrimoni local, reforça el sentiment de pertinença al territori i posa en valor formes de vida sovint invisibilitzades, ajudant-los a comprendre que la història també es construeix des de la quotidianitat i des dels espais més propers.

Si voleu saber més coses sobre les masies dels pobles i totes les històries que aquestes amaguen, no us podeu perdre una visita al Museu Etnogràfic de Ripoll, imprescindible per entendre la vida quotidiana i els oficis tradicionals de la comarca, o fires tradicionals i festes locals com ara “La fira del pagès”, de Llanars mateix, o “La festa de la llana i el casament a pagès”, de Ripoll.

A més a més, per saber-ne més des de casa, podeu mirar-vos el 30 minuts “Un llegat que s’ensorra”.

Finalment, si t’agrada llegir en pots descobrir més informació a revistes com Sàpiens.

Les masies de Llanars són molt més que construccions antigues. Són fragments de memòria que ens ajuden a entendre d’on venim i com s’ha construït el paisatge humà i natural de la vall. Preservar-les i explicar-ne la història és una manera de mantenir viu un patrimoni que encara avui ens parla del passat i ens ajuda a mirar el futur amb més consciència.

Marta Colomer, alumna de 4rt de Doble Titulació en els graus de Mestra d’Educació Infantil i Mestra d’Educació Primària de la Universitat de Girona.