"Els estudis alerten que el sobreús de les pantalles pot retardar cinc anys el procés de maduració del cervell"

Educar els fills en l’era de les xarxes socials no és una qüestió de prohibir o, a l'altre costat de la balança, permetre sense criteri, sinó d’acompanyar, posar límits i ajudar els infants i adolescents a desenvolupar pensament crític. Aquest va ser un dels missatges que la psicòloga i psicoterapeuta Elisenda Pascual va voler que tots els assistents s'emportessin a casa ahir a la tarda en el marc de la seva ponència, que va centrar la jornada "L’ofici de ser mares i pares. Educar en l’era de les xarxes socials", organitzada per Diari de Girona i Prensa Ibérica.

Al llarg de l'acte, que es va dur a terme a l’Espai Fundació "la Caixa" de Girona i que va comptar amb el patrocini de Toyota Japand 21, Mimma Gallery i Grup Pous, Pascual va posar el focus en "un dels grans reptes" de la criança actual: com educar en un món en què les pantalles, els mòbils i les plataformes digitals formen part de la vida quotidiana dels infants i adolescents.

Pascual va advertir de l’impacte que pot tenir el sobreús de la tecnologia en el desenvolupament cerebral. "Els estudis alerten que el sobreús de les pantalles pot retardar cinc anys el procés de maduració del cervell", va remarcar. En aquest sentit, va explicar que el cervell acaba de madurar "entre els 21 i els 25 anys", però que l’excés de pantalles pot allargar aquest procés fins als "30 o 31 anys".

La ponent va recordar que els primers smartphones van començar a aparèixer l’any 2007 i que les famílies estan educant en un context "sense precedents": "El viuen els infants i adolescents avui, nosaltres no ho hem viscut", va advertir, i va afegir que "agafa pares, mares i educadors sense un històric previ que permeti copiar models o fer exactament el contrari".

En l’obertura de l’acte, el subdirector de Diari de Girona, Oriol Puig, ja havia reivindicat la necessitat d’abordar aquest debat públicament. "És una conversa molt necessària", va remarcar, abans de defensar el paper del periodisme com a "servei públic" i de presentar la trobada com un espai que "permet aturar-nos, sentir veus expertes i construir una relació més saludable amb la tecnologia".

"El canvi està a les vostres mans"

La ponent va voler interpel·lar directament a les famílies: "Tot el canvi que els vostres fills necessiten està a les vostres mans, aquesta és la bona notícia, però la mala notícia també és aquesta, que tot el canvi que els vostres fills necessiten està a les vostres mans", va expressar. En aquest sentit, la psicòloga va situar la coherència adulta com un element central de la criança: "Els vostres fills faran el que vegin, sobretot en etapes més primerenques". Més endavant, va apuntar, els "vincles socials i el grup d’iguals tindran un pes important", però va subratllar que "una bona base a casa pot ajudar a criar fills i filles funcionals, amb capacitat de posar límits i amb pensament crític".

El "mite" dels nadius digitals

Pascual va advertir que el fet d’haver nascut en l’era digital no implica tenir més eines per gestionar la tecnologia. "A vegades ens relaxem perquè pensem que han nascut en l'era digital i sembla que hagin de venir fets per saber gestionar la tecnologia", va dir, però va defensar que "necessiten pautes, límits i adults que els ajudin a entendre què és correcte i què no ho és".

La ponent també va alertar que les xarxes socials "no són neutrals", a partir d'on va subratllar que "són un lobby". "Les xarxes socials no són xarxes socials, el nom és un eufemisme", va assegurar. I va llançar una pregunta als adults: "Si nosaltres caiem en comparar-nos amb la vida de l'influencer de torn, com no ho han de fer els nens i nenes?".

La psicòloga va abordar també els riscos associats a la pornografia ("en aquest país l'edat mitjana de consum de pornografia és als 8 anys"), la sexualització precoç, els xats de videojocs, la sextorsió, els groomers o la sobreexposició dels fills a les xarxes. En aquest sentit, va advertir que "qualsevol foto que pengis deixa d’estar a les teves mans" i que, quan es dona un dispositiu a un menor, se li obre molt més que una eina de comunicació. "Quan els donem un dispositiu tecnològic els estem donant una finestra oberta al món". En aquest punt, però, va assenyalar que "quan un infant creix en interacció amb un món que li és massa gran, s’empatxa, no ho pot encabir en el seu moment evolutiu i, per tant, no ho processa, ho reprodueix".

Amb tot, Pascual va remarcar que els filtres parentals poden ajudar, però que en cap cas substitueixen l’acompanyament. "Els filtres parentals no són suficients", va assegurar. Per això, va defensar que els infants no vinculin l’ús de la tecnologia a estar sols, sinó que les pantalles es facin servir amb presència, sense auriculars i amb adults que puguin escoltar els continguts, fer preguntes i generar debat. L’objectiu, va remarcar, és "fer-los reflexionar sobre el que veuen i ajudar-los a entendre que no tot el que entra per la pantalla és veritat".

La ponent també va explicar que la infància i l’adolescència són etapes on la dopamina té un paper important, i que les pantalles estan pensades per reforçar el desig de continuar consumint. "Les pantalles estan dissenyades per generar addicció", va subratllar. També va advertir que l'ús abusiu pot afectar la capacitat executiva, la responsabilitat, les habilitats socials, el son, l’empatia i la comunicació.

"Ensenyar-los a autoregular-se"

Davant d’aquest escenari, Pascual va defensar que educar no és bloquejar-ho tot, sinó ensenyar a regular-se. "Educar no és castrar, és ensenyar-los a autoregular-se". I va compartir la fórmula amb el públic assistent: "Com els ho ensenyem? Doncs autoregulant-nos nosaltres", va assegurar. La psicòloga va explicar que no hi ha una edat única per tenir mòbil, sinó que cal tenir en compte la maduresa de cada infant. També va plantejar una idea de responsabilitat compartida: "El telèfon és meu i tu el fas servir, puc entrar sempre que vulgui, i a partir d’aquí creem una relació de confiança". Amb tot, va voler deixar clar que "els dispositius no són bons ni dolents, dependrà dels límits que posem i de com els acompanyem".

Entre les recomanacions, Pascual va defensar normes familiars clares, escrites i revisables ("el límit conté, regula i els ajuda a sentir que tenen parets i sostre davant seu"), així com coherència entre el que els adults demanen i fan. També va reivindicar l’avorriment i el contacte amb la natura com a eines per contrarestar el sobreús tecnològic. "Avorrir-se és meravellós", va assegurar, abans de descriure l’aire lliure com un dels millors "antídots" davant l’excés de pantalles.

Subscriu-te per seguir llegint