La UdG se situa entre les universitats amb millor rendiment d'Espanya

La Universitat de Girona (UdG) es manté entre les universitats amb millor rendiment de l'Estat, segons els resultats de l'U-Ranking 2026, elaborat per la Fundació BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE). La institució ocupa la 12a posició —compartida amb una altra universitat— entre les 71 universitats analitzades, amb un índex global de 83.

Aquest resultat situa la UdG entre el 17% i el 18% de les universitats espanyoles amb millor rendiment i consolida la seva trajectòria dins del primer quartil de la classificació, on s'ha mantingut de manera continuada durant els darrers anys.

L'U-Ranking avalua el rendiment de les universitats a partir de 23 indicadors agrupats en tres grans dimensions: docència, investigació i innovació, i inserció laboral. Per analitzar aquests àmbits, el rànquing té en compte factors com els recursos disponibles, els resultats assolits, la qualitat de l'activitat desenvolupada i el grau d'internacionalització de les institucions.

En l'àmbit de la investigació i la innovació, la classificació incorpora indicadors relacionats amb la producció científica, la captació de recursos per a la recerca, l'obtenció de patents, les tesis doctorals dirigides, l'impacte de les publicacions científiques, la col·laboració internacional i la participació en projectes finançats amb fons europeus.

L’exhaustiva diagnosi inclou una anàlisi de 71 universitats espanyoles —totes les públiques i 23 privades—, que representen el 95% de l’alumnat de tot el sistema universitari.

Les 8 millors

Entre tots els campus espanyols, hi ha vuit universitats que combinen millors posicions en volum i rendiment destaquen tant per la seva mida per generar producció total com per la seva eficiència. En aquest selecte grup sobresurten tres centres catalans: la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La resta estan ubicades fora de Catalunya: la Politècnica de Madrid i l’Autònoma de Madrid, la Universitat de València, la Politècnica de València i la de Santiago de Compostel·la. Representen només l’11% de les institucions analitzades, però aporten el 26% dels resultats totals del sistema: el 23% en docència, el 30% en recerca i innovació i el 22% en inserció laboral.

Líders en rendiment

Al voltant d’aquestes vuit institucions líders es configuren dos cinturons d’universitats amb perfils marcadament diferents. El primer està format per campus molt productius però de mida més petita i, per tant, amb un menor volum global. Aquest grup d’alt rendiment inclou la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que lidera el rànquing juntament amb la Universidad Carlos III de Madrid, on la princesa Elionor estudiarà el curs vinent Ciències Polítiques. També hi ha la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Girona, la de Vigo, la de Cantàbria i la Universidad de Navarra, l’única privada.

En el segon cinturó figuren aquelles universitats que aconsegueixen resultats excel·lents en el rànquing absolut de volum de producció total gràcies a les seves grans dimensions, però que, en canvi, registren un rendiment o una productivitat inferior tenint en compte els recursos disponibles. En aquest grup hi figuren la Complutense de Madrid, que lidera el rànquing de volum, juntament amb les universitats de Granada, Sevilla, País Basc, Saragossa, Màlaga i la UNED.

Les públiques, líders en recerca

El predomini de la universitat pública és absolut en l’àmbit de la recerca i la innovació, on ocupen els primers llocs en solitari tant en rendiment com en volum total. Pel que fa a la productivitat científica per recursos, les universitats catalanes tornen a exhibir múscul liderant els tres primers llocs de la classificació: la UPF, la UAB i la UB. En volum de producció investigadora, la UB repeteix en primera posició.

Per contra, cap institució privada apareix en els llocs més rellevants de l’avantguarda científica; la primera és la Universidad de Navarra, i queda relegada al lloc 16. L’informe constata que els centres públics més que dupliquen els recursos i la producció científica de les universitats privades.

Les privades, avantatges en docència

Pel que fa a la docència, l’avantatge és per a les universitats privades, que aconsegueixen situar un nombre més elevat d’institucions en les posicions destacades. El grup capdavanter en productivitat docent el formen nou campus, dels quals sis són privats: Navarra, Universitat Ramon Llull, IE Universidad, Mondragon Unibertsitatea —que, en realitat, és una cooperativa—, Universitat Internacional de Catalunya i Pontificia Comillas. A la llista hi ha tres campus públics: Universitat Politècnica de València, Carlos III i la UPF.

Tot i que les públiques disposen de més pressupost per alumne o professors doctors, les privades aconsegueixen millors taxes d’èxit gràcies a una marcada especialització docent i una alta internacionalització a les aules.

Inserció laboral

L’edició del 2026 de l’U-Ranking introdueix una actualització sobre la inserció laboral per camps d’estudi, mesurant variables com la taxa d’afiliació a la Seguretat Social, el nivell salarial o l’adequació de la feina al grau cursat. En la classificació de rendiment d’ocupabilitat, fins a 22 universitats aconsegueixen situar-se en el primer grup d’excel·lència, amb una presència majoritària de centres privats: 16 de les 22. La classificació està encapçalada per la Universidad Nebrija i la Universitat Internacional de Catalunya. Els alumnes de les privades obtenen, de mitjana, salaris més elevats i llocs de feina més ajustats a la seva titulació després de graduar-se.