Només el 9,5% dels estudiants d’FP marxen a estudiar fora de les comarques gironines

Només el 9,5% dels estudiants de Formació Professional de les comarques gironines marxen a estudiar fora del seu àmbit territorial. Així ho recull l’Anuari de l’Educació a Catalunya 2026, presentat avui per la Fundació Equitat.org i dirigit per Miquel Àngel Alegre i Francesc Pedró, que analitza l’estat del sistema educatiu català i les desigualtats que el condicionen.

Segons l’informe, el 90,5% dels estudiants d’FP residents a les comarques gironines cursen aquests estudis dins del mateix àmbit territorial. Només el 9,5% restant es desplaça cap a altres zones de Catalunya. El principal destí és l’àmbit metropolità, que concentra el 6,6% d’aquesta mobilitat.

D'altra banda, l’Anuari defineix Girona com la capital formativa de les comarques gironines, amb un 31,5% de la matrícula i una autocontenció del 69,1% (la capacitat de retenir el seu propi alumnat), i assenyala que rep alumnat procedent de municipis com Figueres, Olot, Blanes, Banyoles i Palafrugell. Aquesta centralitat conviu, però, amb altres pols formatius repartits pel territori. Figueres, per la seva banda, representa el 8,8% de la matrícula i té una autocontenció del 65,7%; mentre que Olot concentra el 7,7% de la matrícula i arriba a una autocontenció del 79,3%; i Salt també representa el 7,7% de la matrícula, però amb una autocontenció més baixa, del 35,5%.

El mapa de mobilitat que dibuixa l’informe mostra que l’FP gironina funciona a partir de diversos fluxos interns. L’Anuari identifica desplaçaments de Figueres, Olot i Blanes cap a Girona, així com relacions entre Salt i Girona, Palamós i Palafrugell, i Lloret de Mar i Blanes. Segons el document, aquests moviments evidencien que la planificació de l’FP ha de tenir en compte els desplaçaments reals de l’alumnat i no només els límits administratius.

Un dels casos més singulars és el de Ripoll. Tot i formar part administrativament de la província de Girona, l’Anuari afirma que el municipi està “de facto” integrat a les comarques centrals pel que fa a la mobilitat de l’FP. Segons l’informe, una part important del seu alumnat estudia a Vic (el 22,1%) i a Manlleu (el 17,6%), mentre que només el 2% ho fa a Girona.

Desigualtats territorials

Més enllà de la mobilitat, l’informe també posa el focus en les desigualtats territorials. A partir de l’Índex socioeconòmic territorial d’Idescat, l’Anuari assenyala que la població jove sense estudis postobligatoris supera el 60% en zones com Salt, Figueres-Oest i la Font de la Pólvora-Vila-roja, a Girona. El document utilitza aquestes dades per remarcar que l’accés a la Formació Professional no depèn només de l’oferta existent, sinó també de la capacitat real de desplaçament i d’elecció dels estudiants.

En aquest sentit, l’Anuari defensa que la planificació de l’FP ha de garantir una oferta “equivalent en valor” i accessible territorialment. Entre les recomanacions, planteja reforçar la capitalitat estratègica de Girona i, alhora, potenciar la complementarietat entre municipis que ja funcionen com a nodes formatius, com Palamós-Palafrugell i Lloret de Mar-Blanes.

El document també posa l’accent en la necessitat de desplegar instruments de suport a la mobilitat jove i adulta. Segons l’informe, la capacitat de desplaçar-se no és igual per a tothom i està condicionada per la renda. Per això, l’Anuari considera que la mobilitat intermunicipal és una peça clau per entendre les desigualtats en l’accés als estudis postobligatoris i per adaptar millor l’oferta formativa a les necessitats del territori.

Subscriu-te per seguir llegint