Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Famílies de Lloret de Mar critiquen que Educació tanqui l’aula d’acollida intensiva tot i l’arribada de 88 alumnes nouvinguts

La Plataforma per una Educació Digna assegura que el recurs ha quedat "infrautilitzat" perquè els requisits d’accés eren massa restrictius

L’aula d’acollida intensiva estava ubicada a l’institut Ramon Coll i Rodés.

L’aula d’acollida intensiva estava ubicada a l’institut Ramon Coll i Rodés. / Ajuntament de Lloret de Mar

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Meritxell Comas

Meritxell Comas

Lloret de Mar

La Plataforma per una Educació Digna de Lloret de Mar critica que el Departament d’Educació no doni continuïtat a l’aula d’acollida intensiva que aquest curs s’ha implantat al municipi i considera que el recurs ha quedat "infrautilitzat" per uns requisits d’accés “mal ajustats”. Segons la portaveu de la plataforma, Montse Palaudelmàs, durant el curs només hi han passat 11 alumnes, però al conjunt del municipi n’han arribat 88 entre 1r i 4t d’ESO.

Segons la portaveu de la plataforma, el motiu que ha fet prendre la decisió al Departament d'Educació ha estat que "no hi ha hagut prou alumnat". L’aula d’acollida intensiva estava ubicada a l’institut Ramon Coll i Rodés, però atenia alumnes matriculats en tots els instituts de Lloret de Mar.

El recurs estava pensat per a estudiants nouvinguts de 3r i 4t d’ESO, escolaritzats per primera vegada a Catalunya i procedents de llengües no hispanes. La plataforma, però, considera que aquests criteris van deixar fora "molts" estudiants que també necessitaven un reforç lingüístic intensiu. “Els requisits per entrar-hi no estaven ben ajustats”, lamenta Palaudelmàs.

Un altre dels factors que, segons les famílies, va limitar l’ús del servei és que l’aula no es va implementar fins al mes d’octubre. Això va fer que tota la matrícula viva que havia arribat entre maig i octubre no hi pogués accedir i fos derivada a les aules d’acollida convencionals dels instituts.

La plataforma subratlla que la diferència entre els dos models és important: "Les aules d’acollida convencionals ofereixen moltes menys hores i se centren sobretot en les matèries bàsiques, mentre que l’aula intensiva funcionava durant tota la jornada com un reforç de català i castellà perquè els alumnes poguessin adquirir prou competència lingüística abans d’incorporar-se plenament a l’aula ordinària", detalla Palaudelmàs. La previsió inicial era que els alumnes hi estiguessin uns cinc mesos, tot i que el temps podia variar en funció del ritme d’aprenentatge de cada estudiant.

Les famílies asseguren que al febrer van demanar al Departament que l’aula també s’obrís als alumnes de 1r i 2n d’ESO. “Vèiem que l’aula estava infrautilitzada i que s’estava malgastant un recurs, mentre les aules d’acollida convencionals estaven saturades”, explica la portaveu de la plataforma. Segons la plataforma, aquesta petició la van traslladar tant les famílies com l’Ajuntament de Lloret de Mar, però no van obtenir resposta. “No ens van fer cas”, lamenta Palaudelmàs.

L’aula d’acollida intensiva formava part d’un pla pilot que es va començar en vuit instituts de Barcelona i que, a la demarcació de Girona, es va implantar per primera vegada a Lloret de Mar. La Plataforma per una Educació Digna defensa que, en un municipi amb una elevada arribada d’alumnat nouvingut durant el curs, aquest tipus de recurs és necessari i reclama que es replantegi el model per ajustar-lo millor a les necessitats reals dels centres.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents