Sabies que la porta ferrada de Sant Feliu de Guíxols no és una porta i conserva més de mil anys d'història?

Carrer del Monestir, 1, 17220 Sant Feliu de Guíxols, Girona

El monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, fundat a la primera meitat del segle X, és l'origen històric de la vila i un dels conjunts patrimonials més importants de la Costa Brava. Es va construir sobre restes d'època romana, fet que ens mostra com els espais es reutilitzen al llarg del temps segons les necessitats de la societat. Al llarg dels segles, el monestir s'ha anat transformant, convertint-se en un autèntic llibre d'història fet de pedra, on conviuen elements preromànics, romànics i gòtics.

L'element més emblemàtic del conjunt és la Porta Ferrada, una estructura del segle X que, malgrat el seu nom, no era una porta pròpiament dita. El terme "ferrada" prové d'un antic forrellat de ferro que tancava una porta avui desapareguda. Aquesta façana, separada uns tres metres de l'església romànica, correspondria a un edifici preromànic anterior, possiblement el palau d'un abat o d'un governador carolingi.

Si ens hi fixem bé, la Porta Ferrada està formada per tres nivells:

• A la part inferior, tres arcs de ferradura sostinguts per columnes.
• Al segon nivell, finestres amb arcs petits també de ferradura, que aporten ritme i harmonia al conjunt.
• A la part superior, una decoració d'arcs petits cecs, que no tenen funció pràctica, però sí estètica i decorativa.
• Aquest tipus d'arquitectura és poc habitual a Europa i fa que la Porta Ferrada sigui una construcció excepcional dins el patrimoni medieval català.

I de quina pedra està feta? Un detall que sovint passa desapercebut, però que ens ajuda a entendre millor la relació entre l'ésser humà i el territori, és el material de construcció. La Porta Ferrada està feta principalment de granit rosat, una pedra molt present al voltant de Sant Feliu, especialment a la muntanya de Sant Elm. També s'hi utilitza aplita, una roca més clara i fina, reservada sobretot per a elements ornamentals com arcs i columnes del pis superior. Això ens mostra com, a l'edat mitjana, els edificis es construïen amb materials del propi entorn, aprofitant els recursos disponibles i adaptant-se al medi. Les pedres que avui veiem no només sostenen l'edifici, sinó que ens expliquen com es vivia, com es construïa i com es pensava el món fa més de mil anys.

D'altra banda, al voltant del monestir també hi trobem dues torres defensives: la Torre del Fum i la Torre del Corn. Aquestes torres tenien una funció clau en la defensa de la vila davant possibles atacs pirates, molt freqüents a la costa durant l'edat mitjana. A través de senyals de fum o del so d'un corn marí, s'alertava la població perquè es refugiés dins les muralles.

Al llarg dels segles, el conjunt va patir destruccions i reconstruccions, com l'atac sarraí de l'any 965 o l'atac francès de 1285. Tot plegat explica per què avui podem observar una combinació d'estils arquitectònics que reflecteixen el pas del temps.

La Porta Ferrada, redescoberta l'any 1931 durant unes obres de restauració, s'ha convertit en un símbol identitari de Sant Feliu de Guíxols. Un element que ens recorda que el patrimoni no és només passat, sinó una eina per entendre el present i construir el futur.

Si vols conèixer millor la història del Monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols i descobrir com aquest espai ha estat clau en el desenvolupament de la vila al llarg dels segles, et recomanem visitar el Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols, ubicat dins del mateix conjunt monàstic. A través de les seves exposicions podràs entendre l'origen del monestir, la seva evolució arquitectònica i la importància de la Porta Ferrada, l'element més emblemàtic del conjunt. Pots consultar les activitats i visites guiades al web del museu: https://museu.guixols.cat/.

A més, si t'interessa aprofundir des d'un punt de vista més històric i acadèmic, pots llegir el Llibre El monestir de Sant Feliu de Guíxols (segles X-XI). La formació del domini, una obra adreçada a públic adult que explica els orígens del monestir i el seu paper durant l'edat mitjana. https://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/article/6273/arxiu_guixols_blanco_monestir_medieval.pdf

Per als lectors més joves, una bona manera d'entendre el context del romànic és a través de la revista infantil Petit Sapiens, especialment el número dedicat a l'esplendor del romànic, que explica com eren els monestirs, els seus habitants i la vida quotidiana a l'edat mitjana: https://www.petitsapiens.cat/revista/esplendor-romanic_205759_102.html

Si prefereixes aprendre mirant i escoltant, pots veure els documentals Las claves del románico - Los monasterios (parts 1 i 2), que expliquen de manera clara com funcionaven els monestirs romànics i quina importància tenien com a centres religiosos, culturals i defensius.

• Part 1: https://www.youtube.com/watch?v=UeENo-Rid34
• Part 2: https://www.youtube.com/watch?v=PpCvhk4ipBs

Finalment, la Porta Ferrada dona nom a un Festival, que se celebra cada any durant l'estiu a Sant Feliu de Guíxols. Aquest esdeveniment cultural, vinculat a la festa major, és una bona oportunitat per visitar la ciutat, conèixer el seu patrimoni i gaudir d'activitats culturals en un entorn històric: https://www.portaferrada.cat/es/

D'aquesta manera, pots combinar història, cultura, lectura i experiències en viu per descobrir tot el que amaga el Monestir i la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols.

La conservació del monestir benedictí i de la Porta Ferrada ens recorda la importància de protegir el patrimoni cultural com a part essencial de la nostra identitat col·lectiva, en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, especialment l'ODS 11, que promou ciutats i comunitats sostenibles. Així doncs, conèixer, valorar i visitar aquests espais és una manera de preservar la història local i de transmetre-la a les futures generacions. Sant Feliu de Guíxols ens convida, així, a continuar descobrint el passat per entendre millor el present.

Aina Garcia Rodriguez, alumna de 4t de Doble Titulació dels graus de Mestra d’Educació Infantil i Mestra d’Educació Primària de la Universitat de Girona.