Sabies que el mercat de Vic es realitza dos dies a la setmana pels seus antecedents històrics?

VIC. Plaça Major, 08500 Vic, Barcelona

Per entendre l’origen del mercat de Vic, cal remuntar-nos a l’edat mitjana, i entendre la terminologia del segle X, en la qual es distingien dos conceptes, el “pagus” i el “burgus”, que es diferenciaven tant socialment, com geogràficament. El “burgus” no era un espai comprès dins dels murs de la ciutat, sinó una agrupació urbana ubicada fora del nucli urbà, mentre que el “pagus” corresponia a l’àmbit rural.

En el cas de Vic, però, es produeix una excepció terminològica. El nucli primitiu de la ciutat, format al seu entorn, no rebia el nom de “burgus”, sinó de “vicus”. Aquest fet s’explica perquè, quan es va refer la ciutat als afores, aquest nucli no era realment un “burgus” sinó un simple raval. Tot i això, es mantenia una contraposició entre el “vicus” i el “pagus”.

Durant el temps de repoblació, la societat es va estructurar a partir de dues minories dirigents, la noblesa i la clerecia, que componien dues classes socials i exercien els poders legítims. La resta de la població eren simples pobladors, que es diferenciaven segons el lloc de residència. Qui vivia en el “pagus” eren els pagesos, mentre que els que vivien al “vicus” eren els burgesos. Dit això, es van diferenciar dos grups socials, les classes dirigents i les classes populars. La causa de l’ascens social de la burgesia va ser principalment econòmica i va tenir relació amb la vocació comercial. A Vic, aquest acte d’afirmació social de la burgesia es va produir dins l’espai del mercat, el centre de l’activitat econòmica i social de la ciutat.

Al segle XI, Vic presentava una doble jurisdicció, la del bisbe, coneguda com a partida jussana, centrada al voltant de la catedral, i la del senyor Montcada, la sobirana, centrada al voltant del castell. Cada jurisdicció rebia els censos i impostos corresponents, però a partir del segle XII, van començar els conflictes entre aquests. Aquesta dualitat jurisdiccional va provocar conseqüències importants en l'àmbit econòmic. Va implicar que hi hagués dos mercats, el del Mercadal, mercat principal i setmanal, que es duia a terme els dissabtes sota el domini episcopal, i el mercat de Quintana, situat al peu del castell, i vinculat a la jurisdicció sobirana, que es feia diversos dies a la setmana. En l'àmbit jurídic, va provocar l'existència de dos consells municipals i, finalment, en l'àmbit social, determinava la persona pel fet de ser d'una jurisdicció o l'altra. Per aquest motiu, el mercat se celebrava en dies diferents segons la jurisdicció corresponent, la jussana i la sobirana. D'altra banda, cal saber que, al segle XIII, destacava una classe social mercantil representada per famílies burgeses vigatanes, com els Mercadal, Cloquer i Espanyol.

L’any 1315, el bisbe Berenguer, per tant, la catedral va adjudicar a Jaume II, els seus drets sobre la part episcopal, i més endavant va donar el privilegi de constitució d’un règim municipal fix i estable format per tres consellers i vint jurats, fet que va causar que Vic rebés el títol de ciutat. Les lluites internes van continuar fins al 1450, quan Alfons el Magnànim va adquirir l’altra partida jurisdiccional i tota la ciutat va quedar sota el domini reial, d’aquesta manera, es va unificar la ciutat.

Actualment, el mercat de Vic continua realitzant-se dos dies a la setmana, els dimarts i els dissabtes, mantenint la tradició de celebrar el mercat en diferents dies segons la jurisdicció, però avui sense diferències socials.

Si voleu conèixer més curiositats sobre la ciutat de Vic, no us podeu perdre el llibre anomenat “La ciutat de Vic i la seva història” d’Eduard Junyent, un llibre que explica els orígens de la ciutat, des dels primers pobladors, fins a la construcció d’aspectes urbans com els carrers, places, entre d’altres. També, podeu llegir l’article anomenat “Orígens del Mercat de Vich” d’Arcadi García (García, A. (1965). Orígens del Mercat de Vich (II). Ausa, 161-166), per conèixer d’on prové el mercat actual.

D’altra banda, és imprescindible que visiteu el Museu d’Art Medieval de Vic, més conegut com el Museu Episcopal de Vic, on es troben una gran quantitat de peces associades a les dues jurisdiccions mencionades anteriorment (https://museuartmedieval.cat/).

No obstant això, si voleu saber més sobre l’edat mitjana, podeu consultar el Pòdcast “En guàrdia”, concretament el capítol 751, anomenat “Menjar i vestir a l’alta edat mitjana”, en el qual s’explica com vestien i menjaven a Catalunya durant aquesta època (https://www.3cat.cat/3cat/menjar-i- vestir-a-lalta-edat-mitjana/audio/1053561/). A més, per conèixer com era un mercat a l’època mitjana, veniu a visitar el Mercat Medieval de Vic, durant el mes de desembre, ja que podreu conèixer com vestien i quines activitats es realitzaven.

Finalment, pels més petits de la casa podeu descobrir el "Joc de Vic", un joc similar al del Monopoly, per descobrir els establiments i aspectes més emblemàtics de la ciutat. D'altra banda, podeu consultar les biblioteques més properes per demanar la revista Petit Sàpiens, número 2, anomenada "Defensem el castell". Aquesta se centra en l'edat mitjana, incloent-hi reportatges sobre com era la vida als castells i l'organització social d'aquella època. D'altra banda, per conèixer més sobre l'època històrica, podeu consultar la revista número 17, anomenada "Cowboys", en la que s'inclou un article sobre joglars i trobadors (https://www.petitsapiens.cat/).

Moltes vegades, per entendre el context actual, cal entendre d’on venim, destacant la importància del nostre passat històric. El mercat de Vic n’és un exemple clar, ja que l’organització medieval ha marcat la celebració actual de l’esdeveniment setmanal, el mercat. Tenint en compte l’ODS 11, que promou ciutats inclusives, sostenibles i riques en cultura, cal respectar i tenir més present el patrimoni cultural que ens envolta.

Així doncs, la pròxima vegada que passegeu pels carrers de la ciutat de Vic, fixeu-vos en la quantitat d’elements patrimonials que s’hi amaguen. A més, aprofiteu per passejar pel gran mercat, i reviure una mica la nostra història!

Paula Gómez, alumna de 4t del doble grau en Educació Infantil i Primària de la Universitat de Girona.