Sabies que a Platja d’Aro, entre platges i turisme, s’amaga una vil·la romana de més de 2.000 anys?
A tocar del mar, molt a prop de Cala Rovira, s'amaga un espai arqueològic que ens permet viatjar més de dos mil anys enrere. La vil·la romana del Pla de Palol, situada a Platja d'Aro, és un jaciment visitable a l'aire lliure que ens apropa a la vida quotidiana dels romans que van habitar aquest territori.

Fotografia del detall de la vil·la romana del Pla de Palol, situada a Platja d'Aro / Iris Rodríguez
Iris Rodríguez
La vil·la romana del Pla de Palol, també coneguda com a vil·la romana de Platja Artigues, es troba dins el terme municipal de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, a la comarca del Baix Empordà. Cal destacar que el jaciment es situa molt a prop de Cala Rovira, entre dues rieres i en una plana suaument inclinada cap al mar, un emplaçament estratègic que va afavorir el seu desenvolupament durant l'època romana.
La vil·la romana del Pla de Palol és un jaciment arqueològic fundat al segle I aC, que va tenir diverses fases d'ocupació fins a finals del segle VI dC. Es tracta d'una vil·la rural de grans dimensions, possiblement una de les més importants del nord-est de Catalunya, dedicada principalment a l'explotació agrícola i a la producció ceràmica.
El topònim Pla de Palol deriva del llatí palatiulum, diminutiu de Palatí, un dels set turons de Roma on es trobava el palau imperial. Aquesta referència suggereix la importància i el cert nivell de luxe que devia tenir la vil·la en el seu moment de màxima esplendor.
El jaciment està situat en una plana lleugerament inclinada cap al mar, entre dues rieres, fet que garantia l'accés a
l'aigua, uns sòls fèrtils i unes bones condicions per al conreu. A més, la seva proximitat al mar i al port natural de Cala Rovira va ser clau per al seu desenvolupament, ja que aquesta cala, protegida del vent, amb fons arenós i sense esculls, permetia l'entrada de vaixells de poc calat i facilitava el transport marítim del vi i altres productes elaborats a la vil·la.
La funció principal de la vil·la era la producció agrícola, especialment de vi, així com la fabricació de ceràmica, com ara àmfores destinades a l'emmagatzematge i comercialització dels productes. Les restes visibles actualment corresponen sobretot a la zona rústica, destinada a magatzems i espais de treball. D'altra banda, la zona residencial, on vivia el propietari i on s'ha documentat un conjunt termal, es troba dins d'una propietat privada. Aquesta distribució dels espais permet entendre les diferències socials pròpies del món romà entre el propietari de la vil·la i els treballadors que sostenien l’activitat econòmica.
El jaciment és conegut des de finals del segle XIX, quan diversos investigadors van documentar la presència de restes romanes a la zona. Al llarg del segle XX, especialment a partir dels anys cinquanta, el fort desenvolupament urbanístic i turístic de la costa va provocar la destrucció d’una gran part del jaciment a causa de la construcció d’hotels i apartaments. Només en alguns punts, com a la vil·la del Pla de Palol, es van poder conservar les restes arqueològiques.
A més, cal destacar que durant les excavacions, es va trobar el nom Porcianus gravat en un segell ceràmic. Aquest fet ha portat els arqueòlegs a pensar que Porcianus podria haver estat el propietari de la vil·la, ja que a l'època romana era habitual marcar la ceràmica amb el nom del productor o del propietari. En record d'aquest possible personatge històric, la plaça actual del jaciment conserva una inscripció amb el seu nom.

Fotografia general la vil·la romana del Pla de Palol, situada a Platja d'Aro / Iris Rodríguez
Si vols aprofundir en la història de la vil·la romana del Pla de Palol i entendre millor com vivien els romans a la costa del Baix Empordà, pots començar consultant estudis especialitzats com ¨l'Estudi preliminar de la vil·la romana de Platja Artigues¨, publicat a la revista Cypsela, o l'article ¨La malacofauna de la vil·la romana de Pla de Palol (Platja d'Aro, Baix Empordà)¨, a la revista Archaeofauna. Aquests treballs permeten conèixer amb més detall l'economia, el paisatge i les activitats quotidianes que es desenvolupaven en aquest espai fa més de dos mil anys.
- Vista de La malacofauna de la villa romana de Pla de Palol (Platja d’Aro, Baix Empordà) | Archaeofauna
- Vista de Estudi preliminar de la vil·la romana de Platja Artigues
Per apropar aquest passat als més petits, es pot recórrer a materials lúdics com ¨ Passatemps històrics. Volum III: L'Imperi Romà¨, que proposa jocs i activitats per descobrir el món Romà d'una manera amena. També és molt recomanable la revista Petit Sàpiens, que dedica diversos articles sobre com vivien en les ciutats romanes () i el seu oci i, en especial, al jaciment d'Empúries, un referent clau per entendre la presència romana al territori.
Si prefereixes formats audiovisuals, pots mirar el reportatge ¨Els romans a Catalunya¨ del programa Les nostres coses de RTVE, que ajuden a contextualitzar la romanització i la vida quotidiana a les vil·les i ciutats romanes.
Els més petits poden veure el video ¨Els romans¨ del canal SX3 (3Cat) o bé escoltar el pòdcast de Petit Sàpiens dedicat a Empúries mentre passeges per la zona del Pla de Palol i observes el paisatge que un dia van habitar els romans.
Per entendre millor l'abast de l'Imperi romà i situar la vil·la del Pla de Palol dins una xarxa molt més àmplia, també es poden explorar mapes interactius que mostren la distribució de ciutats, ports, amfiteatres i inscripcions romanes arreu del Mediterrani. Aquests recursos digitals permeten visualitzar com els romans organitzaven el territori, les rutes comercials i els espais de poder, ajudant a comprendre que el Pla de Palol formava part d'un sistema econòmic i cultural molt extens.
Finalment, per completar l'experiència, és imprescindible visitar el jaciment d’Empúries, on es pot descobrir una de les ciutats gregues i romanes més importants de la península. El museu ofereix visites guiades teatralitzades, amb personatges que recreïn la vida d'una antiga habitant romana, així com activitats amb ulleres de realitat virtual que permeten veure com era Empúries en època romana. Aquesta visita ajuda a entendre millor la importància de la vil·la del Pla de Palol dins la xarxa de poblament i comerç del Mediterrani antic.
En un municipi com Platja d'Aro, conegut principalment pel turisme de sol i platja, espais com la vil·la romana del Pla de Palol ens conviden a aixecar el cap i mirar més enllà del present. Aquest jaciment és un exemple clar de com el creixement urbà i turístic pot conviure amb la preservació del patrimoni històric, sempre que hi hagi una voluntat de protegir-lo i valorar-lo.
Aquest repte s'alinea directament amb l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 11: Ciutats i comunitats sostenibles, més concretament amb la meta 11.4, que promou la protecció i la conservació del patrimoni cultural com a part fonamental del desenvolupament sostenible. Conèixer i preservar espais com el Pla de Palol no només ens permet entendre millor el nostre passat, sinó que també contribueix a construir ciutats més respectuoses amb la seva història i amb les generacions futures.

Iris Rodríguez Carmona, alumna de 4t de Doble Titulació dels graus de Mestra d’Educació Infantil i Mestra d’Educació Primària de la Universitat de Girona.
Aquest article és fruit del treball de col·laboració entre el Diari de Girona i l’assignatura de didàctica de les ciències socials del doble grau d’educació infantil i primària de la Universitat de Girona, amb la col·laboració de la Xarxa territorial de Museus de les Comarques de Girona. L'objectiu és transmetre coneixements històrics de manera didàctica, descobrir elements curiosos que ens interpel·len i despertar l’interès pel patrimoni local. En definitiva, de fer-nos aixecar el cap i aprendre a gaudir de cada racó del nostre territori. Cada dimecres, a l'edició digital de Diari de Girona.
- Càstig per a Asprilla: multa i targeta per ensenyar un lema religiós a la samarreta
- Girona, la capital mundial de l’ayahuasca
- La privatització del Bell-lloc i Les Alzines arrenca amb 250 alumnes nous
- Desnonen la masia de Cal Gras de Girona, ocupada des de fa més d'un any
- Sílvia Catà, cap dels Mossos d'Esquadra a Girona, dirigirà el cos policial a Catalunya
- Sabies que els romans van arribar molt a prop de casa nostra?
- Josep Vila: «Si Puigdemont torna com a president d’un partit, l’ANC no l’ha de preparar. No serem la crossa de ningú»
- Paula (23 anys): «He durat un dia a la feina per voluntat pròpia. No em quedaré en un lloc que no m’agrada»