El sistema electoral vigent a Espanya té dues característiques fonamentals: la circumscripció provincial i el sistema de la llei d'Hondt, mitjançant el qual es divideix el nombre de vots emesos per a cada partit entre el nombre de càrrecs electes assignats a cada província, que depèn del nombre d'habitants, encara que mai és menor de dos.

Amb aquest repartiment, a Madrid es necessiten molts més vots que a Sòria perquè un partit aconsegueixi un diputat. Aquest fet provoca que si un partit té repartits els seus vots en diverses circumscripcions, pugui obtenir menys escons que un partit amb molt suport en una sola província.

També es donen grans diferències entre el nombre de vots que necessita cada partit per aconseguir un escó al Congrés. Així les coses, després de les resultats electorals del 20-D podem dir que a Esquerra Unida li costa gairebé 8 vegades més aconseguir un escó que al PP:

Aquest repartiment beneficia tant als grans partits polítics com als partits nacionalistes. Per això, l'escenari polític resultant de les eleccions generals seria molt diferent si el que s'apliqués fos el sistema de circumscripció única. És a dir, si els 350 escons que es disputen a Espanya es repartissin en una sola circumscripció el PP, el partit més votat, aconseguiria menys escons, mentre que la resta de forces veurien com el seu nombre de representants augmenten. Per tant, els resultats electorals serien més que diferents.