Marc Vidal és internacionalista, no ho pot evitar. I si algú ho dubta, que vagi a fer una cervesa a casa seva i veurà com li treu de la nevera una Carlsberg en lloc d'alguna de les que es fabriquen a Catalunya. O a Espanya. Si ens trobem davant de «probablement, la millor cervesa del món», poc importa el lloc de fabricació. Si de cas, el toc localista dins del seu frigorífic, i més que localista quasi kitsch, el posa el curiós tap de suro amb ulls i boca dibuixats i barretina incorporada. Tot sigui per preservar el gas de les ampolles obertes. Un imagina que quan tanca la nevera i el seu interior queda en la foscor, hi tenen lloc balls i festes com les del conte El soldadet de plom, si bé en lloc d'un soldat enamorant-se d'una ballarina hi ha un catalanet de suro enamorant-se d'una anxova salada, ja que com a bon empordanès Marc Vidal hi té un pot de tan exquisit peix. Hi guarda així mateix gran nombre de fruites i vegetals, deu ser cosa de les arrels ecologistes d'ICV. Finalment, l'ampolla de vi dins de la nevera denota que Vidal es passa pel folre els consells dels més grans experts vinícoles i prefereix guardar-lo fred per refrescar-se el ganyot quan convé. Com s'ha fet tota la vida als pobles de l'Empordà, o si més no des que hi ha arribat l'electricitat.

A les lleixes de la biblioteca s'hi apilonen els llibres sense ordre, alguns entaforats com les anxoves que a hores d'ara es barallen pel catalanet a la nevera. No ha de ser fàcil arrancar-los del seu lloc si arriba el cas de voler-los consultar. En la biblioteca d'algú de cognom tan literari un hi esperava trobar obres de Gore Vidal, o com a mínim de Vidal Foclh, potser de Vidal Alcover, ni que fos un manual d'estètica capil·lar de Vidal Sassoon, per més que fos d'improbable utilitat en aquesta casa. I ni un.

Deu ser que en literatura, com en cervesa, es guia únicament pels seus gustos i no per qüestions alienes com l'origen o el cognom. I per descomptat, qui té llibres d'Eduardo Mendoza està indicant que posseeix dues virtuts clau: bon gust i sentit de l'humor. Riña de gatos amb que l'autor barceloní va guanyar el Planeta, és una història que transcorre en els dies previs a l'esclat de la Guerra Civil, moments de tensió política que potser li recorden a Vidal els actuals, tot i que aquests sense violència. Paral·lelismes amb l'actualitat té també Ombres en el temps, de Jordi Sierra, que tracta els problemes de la immigració, no internacional com avui sinó dels primers xarnegos. Veure-hi, snif, Carmen Posadas -un seu llibre, no ella-, confirma que ningú no és perfecte.