L'exprimer ministre italià, Massimo D'Alema, va assegurar ahir que l'independentisme no és un projecte «viable» i pot generar «desil·lusions i ressentiments». D'Alema, a més, ho va comparar amb Kosovo preguntanr-se si el seu futur és estar «a la vora de la legalitat internacional», com Kosovo, que «no és membre de l'ONU ni de cap organisme internacional».

L'exministre va fer aquestes declaracions durant la seva intervenció a la clausura a Barcelona de la Convenció Federalista, on va participar també el candidat del PSC, Miquel Iceta, i l'expresident del Parlament Europeu, Josep Borrell, així com l'expresident, José Montilla. Durant la seva intervenció, D'Alema va dir que va ser «testimoni» i va tenir «part de responsabilitat en la decisió dramàtica i també inevitable de la guerra de Kosovo». «Alguns anys després, com a ministre d'Exteriors, vaig presidir la reunió del Consell de Seguretat de l'ONU sobre la independència de Kosovo, que va acabar sense acord i sense una decisió. Recordo que ningú va evocar el principi d'autodeterminació», malgrat que molts països eren favorables a la seva independència, va precisar. En aquest sentit, va dir que malgrat que la separació va ser motivada per una ?guerra, una «depuració ètnica» i la «impossibilitat de viure junts en els límits d'un sol estat sense conflictes i enfrontaments», estava «clar que es tractava d'una situació excepcional que no podia servir de precedent en qualsevol cas». I malgrat això, va afegir, «Kosovo no ha aconseguit ser membre de Nacions Unides ni de cap organisme internacional. Això hauria de ser el futur de Catalunya, al marge de la comunitat internacional? No ho crec».

D'altra banda, 25 exministres d'UCD, PSOE i PP, membres de la Fundació Espanya Constitucional, han subscrit un manifest en el qual aposten per obrir una «rigorosa anàlisi» sobre si la «singularitat» de Catalunya està sent «reconeguda i valorada de la manera justa» tot alertant que el límit és «el projecte comú que és Espanya».

El document advoca per una reforma de l'organització territorial tot advertint que «imposar com a fet consumat una Espanya sense Catalunya és absurd». Davant d'una declaració unilateral d'independència els expolítics creuen que «no es podria retreure a cap Govern que usés» la potestat de suspendre en tot o en part l'autonomia de Catalunya, una previsió constitucional «vigent» per a situacions greus. També creuen que en aquest escenari «caldria utilitzar» instruments de caràcter penal, d'ordre públic i en general coactius» per fer complir la Constitució. Entre els signants hi ha Marcelino Oreja, Rodolfo Martín Villa, Juan Antonio Ortega i José Lladó, Cristina Garmendia o José Bono.