Rellevants líders europeus que han parlat sobre el procés sobiranista català, com Angela Merkel, David Cameron o François Hollande han negat, de moment, el seu suport al procés sobiranista, i han remarcat la importància d'una Espanya "unida", a més de reclamar el respecte a la legalitat i a la integritat territorial. L'independentisme no està trobant, fins avui, aliances de pes i explícites de les grans cancelleries del continent. En contrapunt, el govern de Mariano Rajoy ha aconseguit sumar alguns punts en aquesta qüestió, ja que que tant Hollande, com Cameron i Merkel han posat traves al procés en presència de l'Executiu espanyol.

També el president dels Estats Units s'ha pronunciat sobre la qüestió. Ho va fer dilluns a Washington en mostrar-se davant el rei Felip VI "profundament compromès" a mantenir una relació "amb una Espanya forta i unificada", sense al·ludir expressament al procés sobiranista a Catalunya a favor de la independència.

L'intent del president Mas d'aconseguir aliats a l'estranger per al seu procés d'independència no ha suscitat suports rellevants, i la Unió Europea li ha recalcat diverses vegades que una Catalunya que declari la seva secessió de manera unilateral estaria fora de l'organisme. Va ser el mateix Mas qui al gener del 2014 va intentar internacionalitzar el procés cap a la independència enviant una carta als 27 líders de la Unió Europea i un memoràndum als responsables d'Exteriors d'un total de 45 països per demanar que donessin suport a la celebració de la consulta sobiranista.

La resposta la va donar el llavors president de la Comissió Europea, el portuguès José Manuel Durão Barroso, que va respondre a la carta reiterant que la situació de Catalunya i la consulta pertanyen al "debat nacional" i afirmant que "com més unitat millor i com més divisió, pitjor".

La Comissió Europea (CE) ha reiterat diverses vegades que una Catalunya independent quedaria fora de la UE. Ho han dit també Jean Claude Juncker, successor de Durão Barroso, veus que s'uneixen a la del primer president estable del Consell Europeu, Herman van Rompuy, o a les d'altres membres d'aquesta institució comunitària, com Vivianne Reding o Joaquín Almunia. Juncker s'ha alineat sempre "al cent per cent" amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, davant l'aposta independentista i ha expressat el seu respecte pels catalans, però també per la Constitució espanyola. "Un no es converteix en membre de la Unió Europea enviant una carta", va respondre Juncker a Mas.

L'argument de la CE és que "un Estat independent serà, per efecte de la seva independència, un estat tercer respecte a la Unió Europea i els tractats (comunitaris) no seran aplicables al seu territori des del dia de la seva independència".

Fins i tot el papa Francesc ha parlat del "conflicte" entre Catalunya i Espanya per afirmar que "tota divisió" el preocupa i que caldria analitzar "tots els aspectes" d'aquest cas i d'altres sorgits a Europa, com Escòcia i la Padània. "La secessió d'una nació sense un antecedent d'unitat forçosa s'ha d'agafar amb moltes pinces i analitzar tots els aspectes", va dir el pontífex.

El primer ministre britànic, David Cameron, va afirmar fa només uns dies a Madrid que si Catalunya vol "prendre un altre camí" s'ha d'"ajustar a l'imperi de la llei" i va advertir que la seva separació d'Espanya comportaria la sortida de la Unió Europea i hauria de "posar-se a fer cua darrere d'altres països candidats". "Si hagués de transmetre un missatge, seria el mateix que al Regne Unit. Estem millor junts, som més forts i més pròspers junts. Hem de mantenir-nos junts", va subratllar.

Aquest mes de setembre també n'ha parlat la cancellera alemanya, Angela Merkel, que va fer costat al cap del govern central, Mariano Rajoy, davant el debat sobiranista i va defensar el respecte a la legalitat que garanteix la sobirania i integritat territorial de cada Estat de la UE. Va recalcar que tothom ha de respectar els tractats de la UE que garanteixen la sobirania i la integritat territorial de cada Estat.

També el president de França, François Hollande, ha sostingut que les aspiracions independentistes a Catalunya són un assumpte de política interna, encara que ha destacat l'estabilitat i la fortalesa d'Espanya. "Volem una Espanya estable, forta i aliada, com ho és avui, de França", va dir el desembre de l'any passat al costat de Rajoy al final de la 24a cimera ?francoespanyola celebrada a París. De manera semblant s'ha expressat el primer ministre francès, Manuel Valls, que va néixer a Barcelona i que ha advocat per una Europa "forta" i "unida". "La diversitat d'Espanya hauria de ser la seva força i no un problema", va dir.