Hisenda avisa Mas que Catalunya serà un país «financerament inviable»

A quatre dies de les eleccions catalanes, Hisenda va retreure a Mas que pretengui fundar un Estat «repudiant» el pagament del deute i va recalcar que si Catalunya sortís d'Espanya els «ponts» amb l'euro «caurien» i se li acabaria la liquiditat.

Mas, número quatre de la llista independentista de Junts pel Sí, va aconsellar al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que en lloc d'«intimidar» es preocupi de «dir el que passaria amb el deute espanyol si no hi ha un acord amb Catalunya».

A més, va assegurar que les pensions en una Catalunya independent podrien pujar fins a un 10% «en un temps raonable», ja que el nou Estat recaptaria tots els impostos i no tindria dèficit fiscal.

El Ministeri d'Hisenda va advertir que Catalunya seria un país «financerament inviable» perquè ningú no finançaria un territori amb una qualificació creditícia de «bo porqueria», mentre que el president català, Artur Mas, va instar l'Estat a negociar el repartiment del deute.

A quatre dies de les eleccions catalanes, Hisenda es va preguntar qui finançarà i a quin preu una Catalunya que en l'actualitat ja té una qualificació creditícia de «bo porqueria» si s'independitza i a més anuncia que no pagarà el seu deute. El Ministeri va advertir en un comunicat que si sortissin d'Espanya els «ponts caurien» i se li acabaria la liquiditat que necessita. El departament que dirigeix Cristóbal Montoro va respondre d'aquesta manera les amenaces del president de la Generalitat, Artur Mas, de no fer front al deute català si no hi ha un acord amb l'Estat respecte a la part que li tocaria assumir a una Catalunya independent.

Per al Govern, és un «incompliment de la legalitat vigent, que no convé els catalans» i que tindria «greus conseqüències per a la seva economia, per a les seves empreses i per al sosteniment de les seves polítiques socials, des del pagament de les pensions al manteniment dels serveis públics fonamentals».

Segons la nota, aquestes declaracions «no fan més que tornar-se contra els interessos de Catalunya», i no perjudiquen financerament l'Estat, que té el seu accés garantit als mercats.

«Catalunya ha aconseguit finançar-se, malgrat tenir tancades les portes dels mercats, i els baixos tipus d'interès que paga» gràcies a l'Estat «que sosté financerament» aquesta comunitat des de l'any 2012, adverteixen.

El secretari d'Estat d'Hisenda, Miguel Ferre, també va recordar que «Catalunya ha aconseguit préstecs de l'Estat a tipus zero i això ve a dir que Catalunya a dia d'avui financerament no pot funcionar».

Hisenda recorda que entre el 2012 i el 2015 s'ha facilitat liquiditat a Catalunya per import de gairebé 50.000 milions d'euros (49.927,9 milions). En l'actualitat, el deute que Catalunya té contret amb l'Estat és de 37.487 milions d'euros, que és un 18,4 % del seu PIB regional i suposa el 56,1 % del total del seu deute, que puja a 66.813 milions, el 32,8 % del seu PIB regional.

Catalunya i la resta de les comunitats s'han beneficiat de la pertinença a la zona euro, a través del Tresor, que ha ofert carències de principal i tipus d'interès zero en tots els préstecs amb l'Estat, afegeix Hisenda, que pregunta si «algú està fent comptes» i si alguna comunitat vol «renunciar al tracte de preferència que els ofereix l'Estat». Ja que Catalunya té una qualificació creditícia de «bo porqueria» i si anuncia que no pagarà el deute, «qui la finançarà?, a quin preu?», s'interroguen.

Mas diu que és mentida

«Tot és mentida -va subratllar Mas- i a mesura que passen les hores cadascuna d'aquestes mentides es va ensorrant, només estan concebudes per intimidar la població catalana a l'hora de votar el 27-S, i en contrast nosaltres no amenacem ningú, responem al que ens diuen, i ho fem amb evidències».

Segons Mas, «Montoro hauria de preocupar-se de com respondria pel deute públic espanyol sense un acord» amb la Catalunya independent, «això no ho explica perquè no pot», amb la qual cosa «el que diu és ciència-ficció i no beneficia ningú, seria un suïcidi col·lectiu innecessari que no hi hagués un acord».

Va recordar, en aquest punt, que Espanya té ara un deute corresponent al 100% del seu PIB «i sense un acord amb Catalunya, aquesta no tindria cap responsabilitat sobre aquest deute, l'Estat naixeria sense deute, i en canvi, el deute espanyol passaria a situar-se en el 120% i amb un nivell de desocupació del 22%. Espanya no podria aguantar això, i la UE tampoc, ergo això no ocorrerà».

«Hi haurà d'haver un acord perquè convé a tothom -va insistir- i si no n'hi ha ja parlarem de què passa, perquè estaríem en un escenari en el qual la menys perjudicada seria Catalunya, que quedaria alliberada d'haver de pagar deute».

Al seu entendre, «l'única manera que no es posin nerviosos és que Catalunya segueixi a la UE, i el que digui Montoro, el president del Banc d'Espanya i el president Rajoy és irrellevant, són els creditors els que tindran la paraula». «Ja que si hi haguessin dubtes qui sortiria més perjudicat seria Espanya, i com que imagino que no volen això, el millor és seure en una taula i negociar de 'bon rotllo' amb Catalunya», va recalcar.

El president va deixar clar que propugna «una negociació en positiu, perquè Catalunya surti bé d'això, però també Espanya, no tenim cap desig que aquesta s'ho passi malament».