El candidat del PP a la presidència de la Generalitat, Xavier García Albiol, defensa que Catalunya ha de treballar per la recuperació econòmica, generar ocupació i millorar el seu finançament sense trencar amb Espanya.

Com espera que vegin els electors el Partit Popular: com els més contundents a l'hora de fer front als independentistes o com els més capaços per oferir una solució per a l'articulació territorial d'Espanya?

La solució passa per aturar aquest camí sense sortida dels separatistes i per treballar amb lleialtat i responsabilitat per millorar el que s'ha de millorar a Catalunya i a la resta d'Espanya sense ruptures.

He sentit dir-li durant la precampanya (convenció del PP a Lloret) que el tractament que rep Catalunya de l'Estat és impecable. Vostè creu que a aquestes alçades aquesta tesi pot ser mantinguda?

Malgrat que per al Govern de la Generalitat el Govern d'Espanya és l'origen de tots els seus mals, cal que ens fixem en la realitat. Si no fos pel Govern d'Espanya, que ha destinat a Catalunya 40.000 milions d'euros del FLA i el Pla de Proveïdors, la Generalitat ara estaria en fallida. Aquestes són les dades, el que no treu que hi hagi aspectes a millorar, com el sistema de finançament. Nosaltres serem els primers a reclamar-lo, ara que es donen les condicions econòmiques per abordar-ho.

Vist amb la perspectiva que dóna el temps, creu que va ser un error la recollida de signatures en contra de l'Estatut aprovat pels catalans? Si creu que sí, considera que ara s'està cometent algun error similar?

Aquesta acció no va ser entesa a Catalunya. Per a mi, com en altres qüestions, el problema va ser més el no aconseguir explicar-ho que el fet en sí.

En cas de seguir dins l'Estat espanyol, no sembla que Catalunya pugui tenir mai un finançament més ajustat a la seva aportació al conjunt de l'Estat. Quin futur pensen que tindran els nostres fills i els nostres néts en aquestes condicions?

Jo crec que amb la recuperació econòmica i amb reformes intel·ligents podem millorar el finançament i les inversions per càpita de Catalunya. Però els detalls s'han de concretar en una negociació i sense imposicions prèvies. Com he dit, seré el primer a reclamar més ingressos per a Catalunya, però sempre des de la lleialtat.

Amb quins suports polítics de fora de Catalunya compta per assegurar de manera creïble la viabilitat del seu projecte territorial, tant si és dins com fora d'Espanya?

La gran fortalesa del nostre model constitucional és que permet fer ajustaments intel·ligents sense haver de fer grans reformes. Jo crec que hi ha una visió compartida per molts espanyols de totes les ideologies i preferències polítiques que cal fer unes millores prudents. Però això no avançarà per imposicions ni trencaments com els que proposen els separatistes.

Quin paper creu que hauria de jugar Catalunya en el context de la crisi de migració del Mediterrani per tal d'evitar imatges com la recent de l'illa de Kos?

Cal diferenciar les migracions -que tenen un fonament econòmic- i s'han de regular d'acord als principis de legalitat, integració en els nostres valors i capacitat del nostre mercat laboral i de la nostra economia- dels drames humans que generen les guerres civils al voltant del Mediterrani. Hem de donar una resposta europea, d'acord amb les possibilitats dels diferents països, però també hem d'anar a les arrels d'aquests drames i no limitar-nos a les conseqüències, hem d'anar a les causes. Això és una cosa que li correspon de fer a la Unió Europea en el seu conjunt i als Estats, no a les entitats subestatals. Si és difícil gestionar una política comuna per als 28 Estats no puc imaginar-me el que passaria si s'hagués de fer a escala regional o local. Això és una cosa que correspon de fer a la Unió en el seu conjunt i als Estats.

Aquests darrers anys s'ha produït un canvi social que ha augmentat de manera alarmant el «gap» entre les persones més riques i les més pobres. Què pensa que s'ha de fer respecte a això i com pensa que cal actuar?

David Cameron ha posat la seva atenció a abordar les fractures de la societat britànica, més enllà del creixement econòmic. El Partit Popular, després d'afrontar la greu crisi econòmica, té la voluntat de treballar a fons per les persones que més han patit aquesta crisi. Però a diferència de les esquerres, nosaltres creiem que les millors polítiques socials són les que neixen de la mateixa societat i de les famílies, on els governs han de servir i ajudar, no manar.

Què farà per garantir la justícia social a Catalunya?

Com he dit abans, el creixement econòmic és condició necessària, però no suficient. Li posaré un exemple: jo crec en la importància de garantir l'autèntica igualtat d'oportunitats, enfortint els recursos educatius que tenen les persones més vulnerables. Això passa per una educació més exigent i amb recursos, no per una educació que combati el fracàs escolar abaixant els nivells d'exigència. Necessitem encoratjar les famílies a incentivar l'ambició educativa dels seus fills. De totes, però sobretot de les que es troben en una situació més vulnerable. I això, certament, requereix polítiques socials més efectives, fetes amb més protagonisme de les entitats socials.

Ja que l'ensenyament universitari ha de basar-se en la igualtat d'oportunitats, creu que els graus i els màsters haurien de tenir el mateix preu?

L'autèntica igualtat d'oportunitats es troba a comprometre les famílies a incentivar l'ambició dels seus fills, a proporcionar als professors incentius i reconeixement social, i a tenir beques que garanteixin que ningú amb capa-

citat es quedi enrere.

Coneix el pla de tresoreria de la nova Generalitat independent durant el primer any? Coneix els beneficis econòmics d'una Catalunya independent? I els beneficis derivats de la pèrdua d'oligopolis?

Aquestes fantasies no tenen cap viabilitat. Parteixen de la presumpció que no hi hauria reacció per part de la resta d'Espanya a un trencament unilateral i que, per tant, la balança comercial seguiria essent la que és ara. I parteixen de la idea que als catalans es faran un vestit a mida malgrat el que diuen els Tractats. Sense formar part de l'euro i sense formar part de la Unió Europea, no només tindríem una baixada de l'activitat econòmica sinó que hauríem de veure com evitar introduir una moneda pròpia. Catalunya no podria fer com fan alguns llocs d'Europa i utilitzar l'euro sense tenir aquesta moneda com a moneda pròpia.

Quins impostos abaixaria i per què?

Una vegada hem aconseguit aturar la caiguda de l'economia i de la Hisenda Pública, evitant que sigui de pas la intervenció europea total, hem de plantejar ajustaments dels impostos que millorin la capacitat de consum de la majoria dels ciutadans, que donin un tracte més just a les classes mitjanes i que afavoreixin la creació d'ocupació per part de les empreses. Podem avançar molt rebaixant tots els trams autonòmics de l'IRPF, suprimint els impostos de successions, el de donacions quan vagi orientada la donació a muntar un negoci o a proporcionar una primera residència, i harmonitzar l'impost de patrimoni a la realitat europea actual.

Què pot fer Catalunya per solucionar la precarietat laboral en el mercat de treball?

La precarietat no té a veure amb la flexibilitat laboral o amb el treball a temps parcial, sinó amb el fet que cal incrementar el pes de les activitats amb més valor afegit en la nostra economia. No ens enganyem. Qui pretengui garantir sous sense tenir en compte l'economia està venent fum o provocant distorsions que a la llarga passen factura. Com a exemple tenim alguna economia hispanoamericana que va passar de ser la cinquena del món a caure per sota de la posició 50.

Calen polítiques de suport a l'empresa familiar? Quines?

Per descomptat. El PP sempre ha donat suport al teixit empresarial perquè som conscients de la importància que té per seguir en el camí de la recuperació econòmica i reduir l'atur. Així doncs, totes les polítiques que es facin a favor de la creació d'ocupació, rebaixa de la pressió fiscal o simplificació de l'administració són bones i les beneficien. Ara bé, vull destacar una proposta, i és la creació d'una línia de crèdit específica per a aquestes empreses en el si de l'Institut Català de Finances.

Quines seran les seves prioritats i quin paper jugarà el turisme en el cas que ostenti la presidència de la Generalitat?

Espanya i Catalunya som una potència turística mundial. Segurament és el sector que més aporta a la balança comercial amb la resta del món. Però hem de ser conscients que els èxits no garanteixen el futur per sempre. Per aquest motiu, cal aprofitar aquest període de creixement per donar un impuls a la modernització de la nostra oferta. El que hem de tenir molt clar és que el turisme és un sector econòmic fonamental. No tenen sentit les polítiques «turistifòbiques» que impulsen algunes forces d'esquerra i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.