Sé que teniu el cap embotit de dades i més dades. I com diu aquell un cop sabeu què ha passat a les eleccions al Parlament del diumenge, ara us explicaré la veritat. O millor dit intentaré fer-vos ballar el paraigua.

Una de les sorpreses va ser el resultat del PSC. Per una vegada que ho endevino -jo no endevino mai res- deixeu-m´ho dir, fa poques setmanes vaig escriure aquí mateix un article on deia: «El PSC s'ha esllanguit, però que ningú el doni per mort». Efectivament el PSC està demostrant una molt mala salut de ferro. Ara bé, més enllà de la conjuntura cal que reflexionin sobre el fet que a les eleccions de 1999 van aconseguir 52 diputats, en van perdre 10 al cap de quatre anys, 5 el 2006, 11 el 2010, 8 el 2012 i 4 ara. És a dir en quinze anys han perdut ni més ni menys que 36 diputats.

Un altre angle d'anàlisi és que territorialment hi ha dues províncies postautonòmiques. Girona, on la suma de vots de JxS i CUP donen un 65% i Lleida amb un 63%. Tarragona està al límit, amb un 49,27%. És a dir en un referèndum guanyaria el si a la independència. I ens queda la província de Barcelona on aconsegueixen només un 43%.

Fem una altra comparació interessant. Ahir els vots a la independència van ser 1.619.735 de JxS més 336.121 de la CUP que dóna com a resultat 1.955.856 de vots. El 9-N els votants del si si van ser 1.861.753, és a dir, han aparegut 94.103 vots més. En resum, hi ha uns dos milions d'independentistes.

No han aconseguit però passar del 50%. Si es vol aconseguir la victòria clara en un referèndum caldrà que convencin entre un 5 i un 10% més de catalans. Hi ha un sector important de nacionalistes que sembla que preferien que es votés Ciutadans abans que el terreny del mig que representa CSQP. No accepten assumir la impotència de no saber convèncer. Aquest tema donaria per a una tesi doctoral. Només faré una petita reflexió. Si hom mira els economistes que donen suport a JxS en un anunci de campanya electoral, la major part són d'un neoliberal que fa feredat com per exemple Xavier Sala Martín o Oriol Amat. Aquesta gent liquidaria en tres minuts l'estat de benestar. Et vénen ganes de fotre el camp i demanar la nacionalitat sueca.

Una altra possible reflexió és que si mirem la suma de diputats de CiU i ERC al llarg de la història ens adonarem que en aquestes eleccions han tingut el pitjor resultat des de 1980 quan en van aconseguir 57. L'any 1992 van sumar 81 diputats i ara n'han perdut 9. (de 71 a 62). Aquí al mig hi ha la crisi de CDC i el càstig a Boi Ruiz, a Felip Puig i a Irene Rigau.

Amb tot hi ha una darrera reflexió, si posem el zoom més enrere ens adonarem que tampoc hi ha res de nou a Catalunya. Una majoria vol la independència, 72 diputats, 36 diputats voldrien acabar amb la nació catalana i 27 veuen el problema i voldrien una solució. És a dir no hi ha dos blocs. És impensable una aliança entre CSQP i el PP i Ciutadans. Per tant, no sabem ara res que no sabéssim des ­d'almenys juliol de 2010, o hi ha alguna proposta o els catalans ens n´anem d'Espanya. Cada dia que passa la solució és més radical. Vam començar amb una reforma de l'estatut proposada, recordem-ho per ERC (quants segles han passat) i estem on estem. JXS ha aconseguit 1.619.000 vots. L'any 1995 la suma de CiU i ERC fou de 1.626.000 vots. Ostres.