El candidat de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, va alertar ahir en roda de premsa que els resultats electorals poden dibuixar «un escenari perillós de fractura social i política» si Junts pel Sí configura un govern «neoliberal» i Ciutadans fa una oposició de dretes «basada en la confrontació identitària».
Per Rabell, malgrat no haver aconseguit el resultat esperat a les eleccions, el projecte de Catalunya Sí que es pot es mantindrà per presentar-se a les generals.
L'exlíder veïnal va insistir que, encara que ha guanyat «la proposta política per reconduir un govern de CDC a la Generalitat, amb Mas al capdavant, aquesta llista no ha guanyat el plebiscit perquè no ha aconseguit el 50%» dels vots.
Partidari de celebrar un referèndum pactat i amb reconeixement internacional, Rabell va criticar que Junts pel Sí hagi «trencat el que era fins ara una majoria a favor del dret a decidir que concitava el suport del 80% de la societat, donant per amortitzada aquesta via i intentant resoldre-ho en termes plebiscitaris», assegurava.
«Aquesta fugida cap endavant ens situa en un escenari perillós d'una fractura política i social del país, perquè la majoria d'escons se situa en un terreny que no pot tirar endavant la seva proposta i apareix una oposició política de dretes, com Ciutadans, que ha rebut el suport de sectors populars, i pot fer una oposició identitària mentre la situació de les classes socials s'agreuja», va alertar Rabell.
Un representant per Girona
Per la seva part, el cap de llista de la formació per Girona, Marc Vidal, admetia uns resultats «dolents» quan l'objectiu eren dos diputats i s'han quedat finalment amb un. Per Vidal, no han estat capaços de «trencar» la polarització i no han pogut ubicar al debat la situació social. Així, reconeixia que alguns votants han marxat a altres opcions.
Sobre els grups que situen Catalunya Sí que es pot en el bloc del «no» a la independència, Vidal -que veu recorregut al projecte la coalició- va afirmar que «alguns ens volen ubicar al no, i altres diuen ara que no ens poden comptar. No ens ubiquem ni al si ni al no, perquè el què acabarà fent el govern és decidir polítiques socials» i, per tant, «no és el tema de debat».
