L'informe que la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha remès al Tribunal Suprem es posiciona a favor de l'acumulació de les causes que se segueixen contra els membres del Govern destituït de Carles Puigdemont, els presidents de l'ANC i Òmnium, el major dels Mossos Josep Trapero i els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament al Suprem (TS). Segons l'informe, el TS s'ha de fer càrrec de totes les causes «perquè s'està investigant els membres d'una complexa organització on cadascú compleix una funció per aconseguir la secessió de Catalunya i la seva proclamació com a república independent contravenint l'ordre constitucional i estatutari». La jutgessa entén que els delictes investigats són connexes i si s'escindís la causa dificultaria enormement la investigació conjunta dels fets i la determinació clara de responsabilitats dels investigats».

Un cop remès l'informe, el magistrat del TS Pablo Llarena haurà de manifestar si es queda amb tota la causa i l'acumula a la que ja porta contra els membres sobiranistes de la Mesa. Tindrà sobre la taula també el criteri de la Fiscalia, que es va posicionar, en un informe remès ahir, en contra d'aquest trasllat de la causa al TS.

A l'informe que Lamela ha fet arribar al Suprem, insisteix en els criteris amb què va justificar les ordres de presó incondicional. Segons la jutgessa, tots els investigats formen part d'una «organització» que ha desplegat des del 2015 «una premeditada estratègia perfectament coordinada» amb un «repartiment de papers entre autoritats governamentals, parlamentàries i civils». Aquesta argumentació li permet posicionar-se a favor de l'acumulació de les causes perquè la investigació «s'ha de fer de forma conjunta i en un únic procediment per poder determinar i valorar amb convenient coherència la participació concreta de cadascuna de les persones investigades i els delictes en què cadascú pot haver incorregut».

«Repartiment de papers»

La jutgessa insisteix que els investigats actuaven amb un propòsit compartit i d'acord a un «pla comú» i a un «repartiment de tasques i responsabilitats» per aconseguir la «secessió» de Catalunya alterant «l'organització política de l'Estat, i amb això la forma de govern, amb clara contravenció de l'ordre constitucional i estatutari». Segons assegura, aquesta organització està integrada pels «membres del Govern, els presidents de l'ANC i Òmnium, assessors i ideòlegs, això com per la policia autonòmica i l'actuació de determinades persones del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i de les persones vinculades al Diplocat».

Segons la jutgessa, el pla es va desplegar a través d'un «marc legislatiu inconstitucional, la convocatòria d'un referèndum ignorant els pronunciaments del TC i la declaració d'independència». «Mentre les tasques parlamentàries s'orientaven a aprovar una normativa on fonamentar i donar una aparença de legalitat a les diferents etapes del procés de desconnexió, la missió dels líders d'associacions independentistes com ANC i Òmnium era mobilitzar les masses per crear a la ciutadania un sentiment de rebuig a les institucions espanyoles i els poders de l'Estat per propiciar i justificar la desobediència de la societat ca a les ordres emanades cap a ells per propiciar, quan fos necessari, la mobilització social per donar suports a la consecució dels plans secessionistes», diu.

Posa com a exemple les «congregacions tumultuoses» que es van dur a terme, assegura, per impedir l'execució de les resolucions judicials. L'ANC i Òmnium «van actuar com a braç civil de l'aixecament auspiciat per les autoritats del Govern afavorint mobilitzacions com les que van tenir lloc els dies 20 i 21 de setembre i 1-O».

Acusacions contra els Mossos

Segons Lamela, els Mossos van tenir un paper «d'especial rellevància» per assegurar l'èxit del procés cap a la declaració d'independència. «Resultava essencial disposar de la capacitat investigadora i intimidadora dels Mossos d'Esquadra, cos policial integrat per més de 17.000 efectius, amb el potencial efecte coercitiu que representaven», assegura. Conclou que es va posar els Mossos al servei dels interessos independentistes «en la realització d'actuacions d'espionatge als membres de la Policia i la Guàrdia Civil i accins de vigilància i contra vigilància a membres de l'organització que eren seguits i vigilats en el curs de les investigacions judicials».

Desviament de fons públics

Lamela també assegura que les activitats independentistes es van finançar com a mínim de forma parcial amb fons públics. Segons la jutgessa, malgrat el veto del Tribunal Constitucional el govern va dur a terme pagaments i va utilitzar fons públics per a la «consumació d'un acte delictiu». El fet que la intervenció general de la Generalitat hagi certificat només que una petita quantitat d'una partida pressupostària, segons la jutgessa, «no exclou que s'hagi sufragat el referèndum amb dinners públics no destinat a aquestes finalitats, com ho testimonia l'actuació de la consellera de Governació, Meritxell Borràs, qui va decidir adoptar les mesures encaminades a obtenir els mitjans per poder celebrar el referèndum».

També fa referència als plans de comunicació i propaganda de suport al moviment independentista dins i fora de Catalunya i a l'assignació de recursos tecnològics de la Generalitat per donar suport a la celebració del referèndum i per començar a desenvolupar, diu, els projectes per a una nova República independent.

Per aquests motius es mostra partidària d'acumular la causa perquè una investigació per separat «dificultaria l'esclariment dels fets i la comprensió de tota l'estratègia col·laborativa». «L'actuació dels investigats no es pot examinar de manera aïllada i desvinculada de l'organització de la que ells i possiblement altres han format part per culminar un propòsit comú», apunta. Recorda que s'investiguen delictes connexos, i «qualsevol escissió de la causa inevitablement conduiria a l'examen parcial dels fets, cosa que dificultaria enormement la investigació i la determinació clara de responsabilitats dels investigats».