Sense pèls a la llengua l'articulista i opinadora molt influent en la banda independentista Pilar Rahola ho verbalitzava al programa de debat polític FAQS, que TV3 emet els dissabtes al vespre: «Soc molt europeista, però la Unió Europea (UE) és una merda, si em permet», afirmava amb vehemència fa tres dies. Justament l'entrevistat estrella de la darrera entrega del programa de la televisió pública catalana era Carles Puigdemont, que divendres passat sopava amb Rahola al cor d'Europa, a Brussel·les («sopar amb el ( sic) Honorable President @KRLS. Coratge, fermesa i convicció», era el tuit que donava fe de la trobada). Puigdemont s'ha situat de nou en el centre de la polèmica amb la proposta de sotmetre a votació dels ciutadans la permanència de Catalunya a la Unió Europea, «insensible a l'atropellament dels dretshumans i democràtics d'una part del territori».
Una «bajanada», per al PP
El PP, per boca de Mariano Rajoy, qualificava d'«absurd» l'argument de Puigdemont, ja que la UE és la regió del món «amb un nivell més gran de democràcia, llibertat i drets humans»; és «una bajanada», afegia el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo; a Podem comparen l'actitud del president cessat amb la d'«un nen enfadat»; Albert Rivera, de Ciutadans, equipara el candidat de Junts per Catalunya amb la ultradretana francesa Marine Le Pen. Fins i tot el PDeCAT (que incorpora l'adjectiu «europeu» en les seves sigles») esmena Puigdemont: «El catalanisme és indubtablement europeista. Volem ser Europa. Que ningú en dubti», apunta la coordinadora general del partit, Marta Pascal. Tampoc s'apunta a la proposta ERC: «No fa falta un referèndum» per decidir si Catalunya ha de romandre o no a la UE», deia el portaveu Sergi Sabrià.
«Unió de democràcies»
De fet, en el supòsit que algun dia assolís la independència efectiva, el Principat quedaria automàticament fora de la Unió i, en tot cas, hauria de sol·licitar poder reingressar-hi, tal com han recordat per activa i per passiva des de la Comissió Europea, que veu el club dels Vint-i-vuit com una «unió de democràcies basada en l'Estat de dret». «unió de democràcies basada en l'Estat de dret».Davant la tromba de crítiques d'estranys i d'esmenes de propis (fins i tot la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència, Neus Lloveras, va reivindicar la «forta vocació europeista» dels catalans), Puigdemont va haver de fer de @KRLS i ahir va posar esment al Twitter per rebaixar el suflé: «Volem una Europa més integrada, més pròspera, més democràtica i més compromesa. Ens hem de conjurar per mantenir vius aquests valors», escrivia. I proposava fer de la necessitat, virtut: «El cas català és una oportunitat d'avançar cap a una UE més forta on la ciutadania tingui més poder de decisió i els Estats en tinguin menys. Aquest és el veritable esperit europeu». A més, va afirmar que si el poble de Catalunya vol que sigui al Parlament, hi serà i prendrà «possessió».
Una campanya decisiva
El terrabastall declaratiu que ha provocat la idea de Carles Puigdemont de sotmetre a consulta popular la permànencia de Catalunya a la UE prova la rellevància de la campanya del 21-D, que experts citats per l'agència Efe qualifiquen de molt «decisiva». Sense anar més lluny dos diaris espanyols, El País i La Razón, han publicat enquestes que pronostiquen una pèrdua de la majoria absoluta de l'independentisme. En tractar-se d'un campanya marcada per unes «circumstàncies excepcionals», s'obren molts «dubtes sobre la decisió final dels electors», apunten diversos politòlegs.
«Els indecisos» són més que en altres comicis, assenyala el professor de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona, Oriol Bartomeus, que sosté que «hi ha molt moviment» perquè «fins i tot electors que semblen decidits ho estan menys que abans». Astrid Barrio, professora de Ciència Política a la Universitat de València, creu que la quinzena prèvia al 21-D serà «un element important» perquè votants «menys atrets per les autonòmiques» poden mobilitzar-se més en atorgar a aquesta votació una «prioritat molt alta». Barrio assenyala que els partidaris de la unitat d'Espanya tenen «més incentius» que en altres comicis per emetre el sufragi i es pregunta, també, si, en canvi, els independentistes més «enfadats» podrien «quedar-se a casa» constatat el fracàs de la via unilateral que Puigdemont no tanca: «la prioritat és el diàleg i la negociació», que requereixen «bilateralitat»; però això no exclou altres possibilitats, «sobretot quan davant tenim un Estat que actua unilateralment», diu en una entrevista a El Nacional.
I des del punt de vista empresarial, Puigdemont ha fet el ridícul. Almenys així es va expressar el president del grup Freixenet Josep Lluís Bonet que va dir que «l'últim que ha de fer un polític és fer el ridícul».
