El Tribunal Constitucional va sentenciar ahir que l'article del Reglament del Parlament que va permetre la tramitació exprés de la llei del referèndum de l'1 d'octubre i de la llei de transitorietat no és inconstitucional, però va qüestionar la manera com es va aplicar en aquella ocasió, ja que s'ha de deixar prou temps per a la presentació d'esmenes.
L'alt tribunal espanyol considera que el reglament que va permetre la tramitació de les lleis no és inconstitucional, ja que no exclou la possibilitat que es presentin esmenes a una llei encara que es tramiti pel procediment de lectura única, com va succeir en aquella ocasió. Tot i això, la interpretació que la Mesa del Parlament va fer de l'article, tancant el debat parlamentari, no és la mateixa que assenyala el TC en la seva sentència.
«No és inconstitucional l'art. 135.2 del Reglament del Parlament de Catalunya, interpretat en els termes establerts en el fonament jurídic 8, en el sentit que la seva redacció no significa que exclogui la possibilitat d'articular un tràmit de proposició d'esmenes i debat sobre elles», indica la sentència. Però tot seguit, el Tribunal reconeix que el silenci que guarda el precepte respecte del tràmit d'esmenes no suposa que se'n prescindeixi, sinó que s'ha d'entendre com a falta d'una expressa previsió normativa.
El Parlament, amb el suport de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP i en absència dels diputats de Ciutadans, el PSC i el PPC, que van abandonar l'hemicicle abans de la votació en signe de protesta per considerar-se marginats, va aprovar el passat 6 de setembre la llei del referèndum. La votació va tenir lloc després d'una tramitació exprés executada en un sol dia. Els lletrats de la cambra van alertar la Mesa que la tramitació de les lleis de desconnexió obeïa a una interpretació del reglament de la cambra que no era la legítima.
Dret a la participació
Al respecte, el Tribunal afirma que correspon al Parlament de Catalunya, en l'exercici de la seva autonomia parlamentària, regular la fase d'esmenes, però que ho ha de fer respectant el dret de participació política. I explica que una hipotètica exclusió de la possibilitat de presentar esmenes vulneraria drets fonamentals en restringir notablement la participació de les minories en el procediment legislatiu, doncs aquestes només podrien expressar rebuig o acceptació, en el seu conjunt, i sense matisos, d'una iniciativa proposada per la majoria parlamentària.
El TC recorda que, segons la doctrina constitucional, el dret d'esmena forma part del nucli essencial de la funció representativa ja que, entre d'altres motius, permet als ciutadans conèixer la posició defensada pels seus representants i a més és un dret que està al servei del pluralisme polític.
Per tot això, conclou que el dret d'esmena en el procediment legislatiu entronca directament amb el dret de participació política reconegut en la Constitució, formant part integrant del nucli essencial de la funció parlamentària, és a dir, no es tracta d'un mer dret reglamentari sinó un autèntic contingut central del dret fonamental de participació política.
