La participació serà, sense cap mena de dubte, un element clau a l'hora de decantar la balança del 21-D cap al costat dels independentistes o dels unionistes. Una participació que, segons les enquestes que s'han anat publicant fins ara, pot superar fàcilment el 80%, una xifra rècord davant del 74,9% que es va registrar el 2015 i que ja havia estat la participació més àmplia en unes autonòmiques des de la recuperació de la democràcia. Segons les enquestes, aquesta elevadíssima participació podria afavorir especialment el bloc constitucionalista, sobretot Ciutadans i el PSC, que tot apunta que podrien capitalitzar el descontentament dels votants no independentistes.

Un factor que s'haurà de tenir en compte és el fet que els comicis cauran en un dijous laborable. Un fet que no és extraordinari -per exemple, al Regne Unit es vota els dijous i als EUA els dimarts-, tot i que a Espanya i a Catalunya ha estat poc usual. L'últim cop que unes eleccions catalanes van caure en un dia entre setmana va ser el dimecres 1 de novembre de 2006, tot i que en aquell cas era festiu (Tots Sants). L'encarregat de convocar-les va ser el socialista José Montilla, que va aconseguir revalidar el tripartit amb ERC i ICV. Abans d'aquella data, per trobar unes altres autonòmiques en dia laboral cal recular fins a l'any 1980, quan les primeres eleccions al Parlament després de la restauració de la democràcia es van celebrar el dijous 20 de març.

L'excepcionalitat de les dues ocasions -en ser les primeres després de la recuperació de la democràcia i les de Tots Sants- fa que no puguin servir com a precedent per predir l'efecte que pot tenir el factor «dia laborable». Però el cert és que, des d'aquell 1 de novembre de 2006, la participació a les eleccions catalanes no ha fet més que incrementar-se, accelerant-se al ritme que ho feia el procés sobiranista. Així, del 56% que es va obtenir en la diada de Tots Sants de 2006 -que suposava una caiguda de sis punts respecte el 2003-, es va passar a un 58,78% el 2010, un 67,76% el 2012 -les que Mas va convocar de forma avançada per accelerar el procés cap a l'autodeterminació, tot i que en aquells moments Convergència no parlava obertament d'independència- i encara es va enfilar més, fins al 74,95%, en les de 2015, en què Junts pel Sí va presentar amb la promesa de la independència. Tot un rècord que, previsibilement, ha anat lligat al vot sobiranista. Ara, però, la dinàmica podria canviar i l'increment de participació podria afavorir l'unionisme.

El tret diferencial gironí

També cal tenir en compte que, a les comarques gironines, la participació sempre s'ha situat per sobre de la mitjana catalana. Les eleccions de 2015 també van ser les de major participació històrica a la demarcació, tot arribant a un 75,94%, i també es detecta la mateixa corba ascendent que a la resta de Catalunya des de 2006. Tot i això, hi ha un fet diferencial i és que a Girona, a banda del 2015, les segones autonòmiques amb una major participació van ser les de 1995, any en què el llavors alcalde de la capital, Joaquim Nadal, va ser el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat (tot i que no la va aconseguir).