Els partits catalans van demostrar ahir que han arribat a l'últim dia de campanya electoral tan dividits com en els últims mesos. En el darrer debat abans dels comicis, celebrat ahir a TV3, JxCat i ERC van deixar clar que el seu principal objectiu del 21-D és aturar i revertir l'aplicació del 155; i en el cas concret de JxCAT, restituir Carles Puigdemont com a «president legítim», mentre que la CUP va anar un pas més enllà i va defensar que cal restituir la República catalana de l'1 d'octubre i començar el procés de construcció d'un nou país. Per a Cs, en canvi, el principal objectiu és acabar amb el procés i «tornar a unir tots els catalans» i recuperar el prestigi que sempre havia tingut Catalunya amb algunes reformes a l'Estat, per exemple en el finançament. El PSC va reivindicar que el 21-D ha de suposar un «canvi de rumb» per recuperar «l'estabilitat jurídica i econòmica», així com impulsar més polítiques socials i millorar l'autogovern i el finançament negociant amb l'Estat. Per a Catalunya En Comú Podem, la prioritat ha de ser renovar els pactes social, econòmic i nacional per tal de superar les fractures del país, mentre que per al PP cal posar l'accent en els problemes que realment preocupen la ciutadania, com ara la sanitat, l'educació a l'atur. Els retrets entre els partits sobiranistes i no independentistes van ser constants, amb els primers denunciant l'empresonament dels seus líders i els segons acusant el govern independentista d'haver dut Catalunya a l'abisme social i econòmic.

El primer bloc es va centrar en les responsabilitats que ha tingut cada partit fins arribar a la situació actual. Els partits independentistes (JxCat, ERC i CUP) van culpabilitzar l'Estat espanyol: Jordi Turull (JxCat) va indicar que Catalunya s'ha adonat que «té un estat que li va en contra» i que els ciutadans van voler decidir l'1-O el seu futur per via «pacífica i democràtica», però que la resposta ha estat «la repressió, els empresonaments i foragitar les institucions escollides pels catalans»; mentre que Marta Rovira (ERC) va recordar que l'Estat s'ha negat a celebrar el referèndum pactat que demanava el 80% dels catalans i va acusar-lo de ser «demofòbic» i de tenir «tanta por a la democràcia» que n'altera les regles del joc tot empresonant Oriol Junqueras mentre els «corruptes» del PP segueixen lliures. Carles Riera (CUP), per la seva banda, va subratllar que l'1-O es va celebrar un «referèndum democràtic» i que després hi va haver un «cop d'estat» perpretat pel PP, Cs i PSC. Per tant, va considerar que s'han donat dos fenomens: «un acte democràtic i un cop d'estat que pretén imposar l'autoritarisme de la monarquia espanyola».

Els tres partits constitucionalistes (Cs, PSC i PP), en canvi, van responsabilitzar el govern independentista de JxSí de la situació actual. Inés Arrimadas (Cs) va considerar que l'independentisme «viu en una bombolla» i culpa Espanya de tots els mals per amagar la crisi econòmica i els casos de corrupció, i va acusar els independentistes de no tenir més propostes que parlar del 155. Miquel Iceta (PSC), per la seva banda, va subratllar que el procés no ha aconseguit el seu objectiu i que ha comportat uns costos «inassumibles» en termes de divisió social, empobriment econòmic i una imatge molt «malmesa» del país. Xavier Garcia Albiol (PP) va acusar el govern de JxSí de tirar endavant el procés malgrat que el 2015 la majoria de catalans no ho van voler, juntament amb entitats civils «subvencionades per la Generalitat» que s'han dedicat a «caldejar l'ambient».

Finalment, Xavier Domènech (Catalunya en Comú-Podem) va criticar la sentència de l'Estatut de 2010, perquè va «trencar el pacte territorial», però va lamentar que a partir del 27-S els anhels de sobirania i democràcia de la població van derivar en una lluita de poders i de partit.

Discrepància sobre Puigdemont

Hi va haver, també, fortes discrepàncies sobre quin és el sentit de les eleccions de dijous. Per a Turull, l'objectiu ha de ser la restitució del «govern legítim» cessat per l'article 155, per una qüestió de «dignitat democràtica». «Cal restituir allò que l'Estat ha volgut fulminar i que torni a entrar el 130è president i el seu govern per la porta de Palau, o entrarà el president 155», va advertir. Aquesta proposta va ser qüestionada pels partits constitucionalistes però també per Domènech, que va considerar que el govern de JxSí «no ho va fer bé» i va perdre la confiança d'una part de la ciutadania. Arrimadas va apuntar que la propsotes de restituir Puigdemont com a president no compta ni amb l'aval de Junqueras, mentre que Iceta va considerar una «equivocació» agafar-se aquestes eleccions com un «ritual» per restituir una persona. Per la seva banda, Riera va demanar a Domènech que, ja que Podem ha presentat un recurs contra el 155, sigui conseqüent i no pacti amb el PSC, que li va donar suport al Senat.

També hi va haver forts retrets sobre l'obra de govern de JxSí. Turull i, sobretot, Rovira van defensar les mesures socials i econòmiques que van impulsar abans de l'aplicació de l'article 155, com ara la Renda Garantia de Ciutadania o «uns pressupostos equilibrats i amb superàvit», en paraules de la republicana. Els partits que estaven a l'oposició, tanmateix, no ho van veure igual. Iceta va assegurar que cal un «pla de xoc» social per millorar les condicions de vida de bona part de la ciutadania, mentre que Albiol va titllar els partits independentistes d'irresponsables perquè «sabien perfectament que el procés no era viable i que les empreses marxarien, però tot això van decidir tirar-lo endavant».

Pactes complicats

A tenor del debat, els pactes postelectorals seran complicats. Albiol va defensar un pacte de PP, Cs i PSC, però en previsió que no puguin sumar, Arrimadas va indicar a Domènech que els seus votants no entendrien que fes president Junqueras i no s'abstinguessin per faciltiar un nou govern de «seny i responsabilitat». El representant dels comuns, tanmateix, va considerar PP, Cs i PSC «un govern Frankenstein» que no té opcions de sumar, i va reivindicar en canvi un catalanisme progressista que impliqui la societat civil. Iceta, per la seva banda, va descartar acords amb independentistes, però va advertir que no n'hi ha prou amb amb estar en contra de la independència sinó que cal articular una alternativa que garanteixi més prosperitat i polítiques socials. Finalment, Riera va assegurar que la CUP està disposada a entrar a governar «si es tracta de construir la República», però va assenyalar que, si es tracta d' «abaixar el cap» i tornar a l'Estatut i la Constitució, es quedaran a l'oposició.

  • Qui va guanyar el debat electoral de TV3?