Figueres i Girona es van convertir ahir en els escenaris principals de la batalla que el PP està lliurant en aquesta recta final de les eleccions. Els populars van treure l'artilleria pesada encarnada en Mariano Rajoy per esgotar les últimes hores de la campanya.

La visita del president del Govern en un territori on l'independentisme té arrels profundes respon a un objectiu que els populars es van encarregar de publicitar. A Girona el PP es juga un diputat amb la CUP, ERC i Junts per Catalunya. «O ells, o nosaltres». Una consigna que el PP vol utilitzar per intentar desvincular-se dels mals auguris de les enquestes i sacsejar la bandera del vot útil per agafar una bona posició de cara a un possible pacte de «constitucionalistes» després del 21-D.

El «dia D» del PP va començar amb Rajoy caminant (ràpid) pel port de Barcelona. «Surt el sol a Barcelona, surt el sol a Espanya. Junts millor», piulava a Twitter el president del Govern. Després va pujar al TAV en direcció a Figueres per visitar el Museu del Joguet juntament amb Millo i el candidat per Barcelona, Xavier García Albiol. Va ser un vol fugaç que va incloure una escridassada de part d'alguns ciutadans. Posteriorment, la comitiva va baixar, de nou amb TAV, fins a Girona per un dinar-míting.

«Una última empenta»

Confinats a la sala Onyar de l'hotel Double Tree de Girona, els capitostos populars van dirigir els seus missatges electorals principalment als membres de la seva parròquia, als 30.860 gironins que fa un any van votar el PP a les generals. Rajoy els va demanar «una última empenta» per treure l'escó a un diputat cupaire o republicà. «Mai abans havia estat tan decisiu votar el PP», va afegir. El delegat del Govern, Enric Millo, va ser més explícit: «Tots coneixem aquell cunyat o cosí que té dubtes. Utilitzeu tota la vostra capacitat de presuasió. Aquest diputat no el perdem davant de Ciutadans sinó que el guanya la CUP. I oi que això no és el que volem?».

Rajoy va adoptar to de míting per arengar les seves tropes. Va remarcar el caràcter «plural» de Catalunya («hi ha molts més catalans que independentistes» va dir textualment), va erigir-se com a garant de la recuperació econòmica assegurant que és necessari un Govern que generi «seguretat i tranquil·litat» i no «tot el contrari», com feien els sobiranistes, i, si s'aconsegueix entrar en una situació de «normalitat», es podrà «donar la volta» a tots els efectes econòmics negatius que ha tingut aquest procés, segons va recollir Efe.

Les paraules més dures les va dedicar a l'independentisme: «El Govern de Catalunya s'ha saltat la legalitat i n'ha presumit. No hi pot haver un altre Govern que no respecti les sentències del TC. Que tanqui el Parlament sense deixar parlar l'oposició. Que pressioni periodistes i jutges per imposar la seva voluntat. No hi pot haver un govern que enganyi la gent», van ser alguns dels dards que Rajoy va llançar al bloc sobiranista.

També va carregar contra el nacionalisme català: «Un Govern no pot pretendre una societat uniforme perquè no ho és. El nacionalisme s'ha d'oblidar de la uniformitat perquè l'ésser humà és lliure». Posteriorment, Rajoy va treure pit en dues ocasions pels 500 anys de la nació espanyola («la més antiga d'Europa»). «Fa 500 anys que vivim junts i ara és moment d'anar cap endavant. Jugar a dividir és enfilar el camí al passat». El president del Govern també va donar algunes receptes per a després del 21-D, com ara «tornar a la normalitat, complir amb la llei i establir relacions «normals» amb governs per treballar conjuntament».

Albiol lloa les infraestructures

Rajoy va estar acompanyat pel cap de llista del PPC a Barcelona, Xavier Garcia Albiol, que va lloar la qualitat de les infraestructures de les comarques gironines: «Ja està bé d'escoltar els independentistes queixant-se tot el dia sobre la falta d'inversions. Aquestes demandes són falses. Si hi ha un Govern que s'ha preocupat d'aquesta terra és el del PP». Per la seva banda, la cap de llista per Girona, M. Àngels Olmedo, va assegurar que el PPC té la recepta per tornar «al camí de la recuperació» i que espera encetar una etapa «en la qual als catalans no se'ls discrimini per la seva manera de pensar».