Més de mig milió de gironins -concretament, 517.865 persones- estan cridats avui a les urnes en uns comicis convocats per Mariano Rajoy en aplicació de l'article 155 de la Constitució per escollir els representants de la dotzena legislatura al Parlament de Catalunya. A l'espera que tanquin els 393 col·legis electorals de les comarques de Girona, a les vuit del vespre, a hores d'ara només se sap que el vot per correu ha augmentat considerablement respecte a anys anteriors. Un any més, però, catalans residents a l'estranger han denunciat retards i problemes per participar en els comicis, malgrat que la Junta Electoral Central va decidir ampliar el termini per enviar-lo. El delegat del govern a Catalunya, Enric Millo, i el secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior, Juan Antonio Puigserver, que van presentar ahir el dispositiu electoral per a aquest 21-D, van assegurar que la culpa ha estat dels serveis postals dels respectius països.

A les comarques gironines, hi ha 13.584 persones que han sol·licitat el vot per correu. D'aquestes, 3.412 han demanat votar des de l'estranger perquè hi resideixen de forma permanent. En total, el vot des d'altres països ha crescut un 9% a les comarques gironines en relació amb el 2015, quan la xifra ja va ser de rècord. També n'hi ha 9.912 que han votat per correu des d'altres punts de l'Estat espanyol, una xifra lluegerament inferior a la de de 2015, quan van ser 10.315.

El creixement exponencial que ha experimentat el vot per correu a l'estranger es dona també al conjunt de Catalunya, on s'ha passat de 21.771 sol·licituds registrades al 27-S de fa dos anys a les 39.521 que s'han presentat en aquesta ocasió. D'aquesta manera, la participació s'ha disparat un 81% entre els catalans que viuen a l'estranger, mentre ha baixat un 26% el vot per correu des d'altres punts de l'Estat. Tot i això, la participació des de l'estranger no arriba ni a una sisena part dels 226.381 catalans residents fora d'Espanya amb dret a vot, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Per la seva banda, mentre el vot des de l'estranger creix, el vot per correu des d'Espanya ha baixat un 26,5%, en situar-se en 78.876 sol·licituds acceptades (en un cens de residents a Catalunya de 5.328.013 electors), davant dels 107.421 que van optar per votar per correu a les eleccions de setembre del 2015.

En total, hi ha 5.554.394 catalans que estan cridats avui a les urnes. D'aquests, un total de 136.444 joves podran votar per primera vegada al Parlament, al haver complert la majoria d'edat d'ençà de les últimes eleccions catalanes, que van ser les de 2015.

D'altra banda, Millo va advertir ahir que els recomptes paral·lels impulsats per entitats o partits polítics no seran vàlids, ja que l'únic amb garanties serà l'oficial, que per primera vegada oferirà també les dades sobre les actes de cadascuna de les 8.247 meses electorals.

Així ho va afirmar el delegat del govern en ser preguntat pel recompte paral·lel de les eleccions que impulsen algunes associacions independentistes, com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Millo va indicar que no li consta oficialment aquesta pretensió d'establir un recompte paral·lel, però va deixar clar que, si es fes, «en cap cas tindria cap validesa», ja que no oferiria «cap garantia».

«És important remarcar i deixar clar que l'únic resultat vàlid, el que té totes les garanties de transparència i rigor, és el que donarà la mateixa Generalitat, que és el resultat de l'escrutini de cadascuna de les actes de cada mesa del col·legi electoral», va indicar Millo. En aquest sentit, el delegat del Govern va anunciar que, per primera vegada, l'endemà de les eleccions la pàgina web on es publiquen els resultats dels comicis detallarà els resultats de cada acta de cadascuna de les 8.247 meses electorals, amb una informació «transparent i pública».

Igual que Millo, Puigserver va assegurar que l'únic recompte «regulat i amb garanties» serà el que preveu la llei electoral, ja que els paral·lels que impulsen particulars o entitats «només podrien aconseguir menystenir la confiança dels electors», ja que, malgrat que no són il·legals, «no tenen totes les garanties».

Supervisió de la Junta

Per això, Millo va insistir que l'únic recompte vàlid serà el que doni la Generalitat, després de rebre les dades contrastades de cada mesa electoral (que es validen amb la presència de presidents i vocals, representants de la Generalitat i els interventors i apoderats dels partits). «Són les dades vàlides que consten en les actes de la mesa, i que l'endemà seran públics», va subratllar Millo, que va recordar que és la Junta Electoral la que farà un recompte posterior abans de proclamar els resultats definitius.