Els mamífers desenvolupen les seves cries dins el cos de la mare. Altres vertebrats ho fan dins d'uns ous dipositats a l'exterior. Però en alguns animals el mecanisme és força més complicat: entre dues generacions de papallones hi ha ous, larves i pupes. D'aquest procés se'n diu metamorfosi, i és el que sembla haver completat la papallona convergent per reinventar-se en una nova generació.
Convergència va engendrar el PDeCAT dins de les seves carns. L'objectiu era que la nova criatura estigués neta dels contaminants acumulats: els casos de corrupció, l'esquinçament de la icona Pujol, els anys dels pactes amb el PSOE i el PP... Per fer-ho van anar a buscar dirigents locals que no haguessin estat al nucli durant els anys a oblidar. Però com que eren nous, eren desconeguts fora de la seva comarca, i Artur Mas continuava allà; per poc executiva que fos la seva presidència, era la figura pública més coneguda del nou partit, a anys llum de Marta Pascal i David Bonvehí. Mas patia una doble contaminació: com a hereu designat per Jordi Pujol i com a retallador que havia pactat pressupostos amb el PP. Amb aquesta motxilla, les expectatives electorals del PDeCAT eren desastroses i Esquerra ja es veia com el nou pal de paller sobiranista. Però llavors la metamorfosi ha tingut una segona etapa, quan Carles Puigdemont ha utilitzat la carcassa del PDeCat per construir un organisme nou, amb carn i pell nous, que tanmateix és la reinvenció de Convergència en tant que partit nacionalista articulat a l'entorn d'un líder que pensa i decideix amb una gran autonomia, com feia Pujol. Un partit presidencial identificat amb la institució de la presidència de la Generalitat, aquell «partit del president» que Artur Mas va intentar crear sense èxit després del 9-N. Atenció, però: ara mateix Junts és una llista, i el partit és el PDeCAT.
La doble transformació, la reducció de CDC a PDeCat i la construcció del «partit del president» sobre aquesta estructura utilitària, situa a Puigdemont com aspirant a repetir el paper de Jordi Pujol els anys de la innocència. A la llista de Junts per Catalunya els imputats judicials ho són per buscar la independència, no per jocs de mans dineraris. Hi ha un espai per a aquesta formació, que romania desatès a causa de la descomposició de la vella Convergència. La qual, per cert, va triar aquest nom perquè significa ajuntar-se per un objectiu. I guiats per un líder, podríem afegir.
