Quan semblava que res podria superar la campanya de les eleccions al Parlament de 2017 -després de l'1-O, el 155 i l'empresonament de consellers i activistes independentistes-, ha arribat la covid-19 per complicar encara més les coses. Els partits van donar ahir el tret de sortida a una campanya electoral totalment atípica, en què els tradicionals sopars multitudinaris i enganxades de cartells a mitja nit van ser substituïts per rodes de premsa ràpides, en petit comitè i, en alguns casos, telemàtiques. I aquesta serà la tònica dels propers dies. Malgrat que, oficialment, el Govern permet saltar-se el confinament municipal per assistir a mítings electorals -amparant-se en el dret a la participació política-, a la pràctica, hi ha partits que demanen que només hi vagin els habitants del municipi o que ni tan sols s'organitzin actes electorals. De tota manera, tampoc s'han de preocupar: en un moment en què el confinament municipal està tenint conseqüències nefastes per a sectors com la cultura, el comerç, el turisme o la restauració, no sembla que hi hagi milers de ciutadans ansiosos per saltar-se el confinament i anar a un míting.

A les comarques gironines, el proper 14 de febrer hi ha 17 escons en joc. A les eleccions de 2017, JxCat -actualment dividit en JxCat, PDeCAT i PNC- va aconseguir una còmoda victòria, amb 7 diputats, seguit d'ERC i Ciutadans, que en van aconseguir quatre cadascun. El PSC en va aconseguir un i la CUP un altre, mentre que comuns i PP es van quedra sense representació.

Les eleccions del dia 14 serviran perquè els tres partits postconvergents medeixin les seves forces en el «territori puigdemont». L'encarregada de liderar JxCat torna a ser Gemma Geis, portaveu del partit a nivell nacional i persona molt pròxima a Puigdemont, que ja va ser la cap de llista l'any 2017. Però tot i que nombrosos càrrecs del PDeCAT van estripar el carnet i van marxar a JxCat quan es va fer efectiu el «divorci», el PDeCAT ha pogut mantenir una estructura sòlida a la demarcació i ha escollit com a cap de llista l'alcalde de Lloret, Jaume Dulsat, que s'estrena en aquesta tasca. Finalment,el PNC ha apostat per l'exregidor de l'Ajuntament de Girona Carles Ribas, que va abandonar JxCat i la seva acta com a regidor per discrepàncies ideològiques amb el partit.

Esquerra, per la seva banda, aspira a millorar resultats a les comarques gironines, després de l'èxit assolit en les eleccions municipals i espanyoles. Al capdavavant de la llista hi ha la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, amb una àmplia trajectòria -ha estat també alcaldessa de Ripoll i diputada al Congrés- i amb un dels discursos més clarament independentistes dins del seu partit.

Ciutadans, en canvi, sap que ho té molt difícil per millorar els històrics resultats de fa tres anys, ja que totes les enquestes els auguren una forta davallada. Per tal de revertir aquesta previsió, s'ha tornat a posar al capdavant de la candidatura un veterà del partit: Jean Castel, exregidor, diputat i màxim responsable de Cs a Girona.

Pel que fa al PSC, ha apostat per la regidora gironina i diputada provincial Sílvia Paneque per tal de millorar resultats. Els socialistes gironines confien que l'«efecte Illa» es deixi sentir també a Girona i que, per tant, puguin enfilar posicions.

L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, serà l'encarregat de liderar per primer cop la candidatura de la CUP, prenent així el relleu de Natàlia Sànchez. Els independentistes han optat per forjar una llista des del municipalisme i amb la presència d'activistes independentistes.

Mentrestant, els comuns i el PP també es veuen amb forces per recuperar la representació al Parlament per Girona que havien tingut en legislatures anteriors. En Comú Podem ho fa de la mà de la historiadora Rosa Lluch, filla d'Ernest Lluch, mentre que pel PP es presenta la presidenta provincial, Maria Àngels Olmedo, enmig de forts enfrontaments interns.