La majoria de partits aposten pel baixador de l'AVE a l'aeroport de Girona

El baixador de l'alta velocitat a l'aeroport de Girona és un dels projectes pendents -i històrics- que arrossega la demarcació. Ja fa més d'una dècada que se'n parla i entremig hi ha hagut propostes, i també enfrontaments, entre un govern i altre.

Al 2011, la Generalitat va parlar d'una inversió d'entre 9 i 13 milions d'euros (MEUR). I tot i que al 2015 es va anunciar un acord amb l'Estat, el conveni amb Foment -titular de la via- no es va arribar a signar mai.

Després de mesos de silenci administratiu, però, el govern espanyol va fer un canvi de rumb. No només va anunciar que hi hauria baixador, sinó que al febrer del 2019, durant la signatura d'un conveni entre Aena i Adif per poder engegar-ne els estudis, el ministre Ábalos va situar la inversió en 360 MEUR. L'objectiu: que Girona fos també la quarta pista de l'aeroport del Prat.

Aquest gener mateix, el Ministeri ha licitat l'estudi informatiu del baixador de l'AVE a l'aeroport de Girona per 387.200 euros. El document ha d'analitzar on situar l'estació de l'alta velocitat, quin disseny tindrà i la connexió amb l'aeroport.

"És necessari"

Amb tot aquest rerefons, no és estrany que el baixador de l'AVE surti en campanya aquest 14-F. La majoria dels caps de llista gironins defensen que cal fer-lo i quan se'ls demana pel projecte, el qualificatiu que més repeteixen és "necessari". Dins aquest grup s'hi troben JxCat, ERC, el PDeCAT, el PSC, el PPC i Cs. Hi ha, però, matisos i discrepàncies. L'una és amb el cost; l'altra, amb la gestió (i en aquest paquet, també s'hi inclou l'aeroport).

La cap de llista de JxCat, Gemma Geis, subratlla que cal fer el baixador a l'aeroport. I assegura que "òbviament" el seu partit hi donarà suport "si s'acaba executant". Aquí, expressa els seus recels, perquè recorda que molts projectes han quedat al calaix, i espera que aquest no en sigui un més. Geis també remarca que també cal començar a parlar d'un concepte "més modern en infraestructures" (i aquí, ho vincula amb digitalització).

"En tot el que siguin acords de país, nosaltres hi donarem suport", insisteix. Però a banda, també creu que calen altres mesures per promocionar l'aeroport de Girona, i entra de ple en la gestió. "Cal descentralitzar les taxes; si volem reactivar-lo, és molt important poder competir" assegura Geis.

Pel que fa a la possibilitat de replantejar el projecte arran de la pandèmia, la cap de llista de JxCat diu que sempre és bo fer-ho en situacions com l'actual, que comporten canvis, però creu que cal tirar-lo endavant. També pensa que la Generalitat hi ha de tenir alguna cosa a dir, però insisteix que el Govern ha d'acompanyar, sense oblidar que la competència és de l'Estat.

El cap de llista del PDeCAT, Jaume Dulsat, sosté que la connexió ferroviària donarà un plus de competitivitat a l'aeroport. "El baixador de l'AVE és necessari perquè hem de ser capaços de relligar les diferents maneres de viatjar dels turistes i facilitar la visita a les comarques gironines i a Barcelona", afirma

El candidat creu que el descens de vols i viatgers durant la pandèmia a Vilobí d'Onyar serà transitori i que l'activitat s'anirà recuperant al llarg de l'any. Per aquest motiu, insta a materialitzar el projecte: "Cal tirar-ho endavant fora de tot dubte, una altra cosa és si la inversió ha de ser tan alta o si es pot reduir".

Dulsat defensa que la veu del territori, a través de l'AGi, ha de ser "decisiva" a l'hora d'escollir ubicació i dimensió del baixador. Per al candidat, la gestió dels aeroports de Catalunya han de ser competència de la Generalitat per aconseguir que Girona i Reus actuïn com a complementaris del Prat i impulsar l'aeroport de Barcelona per a les connexions internacionals. Però per a arribar a aquest acord amb l'Estat, el cap de llista insta a superar debats ideològics i batallar les inversions a Madrid: "No es poden deixar passar oportunitats, tot i que anhelem un estat propi, hem de continuar defensant el dret a tenir les infraestructures que necessitem".

Política aeroportuària "més valenta"

La candidata d'ERC, Teresa Jordà, manté que el baixador ajudaria a convertir l'aeroport Girona-Costa Brava "en la quarta pista del de Barcelona". En aquest sentit, reclama "una política aeroportuària més valenta" per "muscular" els aeroports de Reus i Girona com a complementaris al del Prat. Segons Jordà, això ajudarà a "cohesionar el país". "Qui ve a Girona, ve a Catalunya", sosté.

Per aconseguir aquesta política "més valenta", la cap de llista demana "asseure's i planificar bé" el model que es vol per a la terminal de Vilobí d'Onyar (Selva). Un model que, a parer d'ERC, ha de ser consensuat entre administracions i empresariat, i s'ha d'aplicar des del territori.

D'altra banda, Jordà recela de les inversions anunciades per l'Estat en relació al baixador de l'AVE. La cap de llista dels republicans sosté que "el paper ho aguanta tot", però que allò més important és veure què s'ha invertit realment "el dia en què liquides" els comptes. Per això, reclama al govern espanyol apostar de manera decidida pel baixador. I com a primera garantia, demana adjudicar-ne l'estudi informatiu.

"La pandèmia acabarà passant"

El cap de llista de Cs, Jean Castel, defensa que el baixador "és més necessari que mai", sobretot per poder contrarestar l'impacte que ha tingut la covid-19 a l'aeroport de Girona. "Hem de continuar treballant per al futur que volem perquè la pandèmia acabarà passant i no pot ser que ens condicioni les inversions que necessitem", afirma el candidat. Castel subratlla que la connexió amb l'alta velocitat farà l'aeroport de Girona "encara més competitiu i atractiu" perquè facilitarà la mobilitat dels viatgers i l'accés a Barcelona.

Tot i això, el cap de llista del partit liberal sosté que cal mirar amb lupa el cost de la construcció, aprofitant l'estudi informatiu: "S'ha d'auditar i veure per on passa el cost real i si totes les despeses que incorpora estan justificades". El candidat també remarca que el futur Govern de la Generalitat ha d'actuar "amb responsabilitat" i defensant els interessos de Catalunya i de les comarques gironines a les convencions de presidents autonòmics perquè "és allà on es prenen les decisions i on es pot evitar quedar fora de joc".

"La licitació, una mostra clara"

La cap de llista del PSC, Sílvia Paneque, subratlla que el baixador de l'AVE contribuirà a impulsar "la connectivitat" entre l'avió i el tren. I posa la licitació de l'estudi informatiu com a aval i "mostra clara" que el govern espanyol creu que aquest és un projecte "i una de les inversions de futur per a les comarques gironines".

Paneque diu que el baixador de l'AVE "es justifica plenament", perquè si bé la pandèmia ha comportat que el trànsit aeri hagi caigut en picat a Vilobí d'Onyar, allò que cal és pensar "a mitjà i llarg termini" i avançar perquè l'aeroport de Girona recuperi vols, doni resposta a la seva àrea d'influència i també sigui complementari al Prat. I aquí, la candidata socialista aposta clarament per un model de gestió basat "en la lleialtat institucional" i la "col·laboració" entre administracions.

Per això, Paneque proposa incorporar a l'AGi tant representants d'Aena com membres de la taula de programació de vols de l'aeroport de Barcelona. "Estat, Generalitat, municipis i diputacions han de ser actors importants a l'hora de promocionar l'aeroport; les institucions han d'actuar pel benefici comú de la demarcació, i no fer-se retrets de qui aporta més o menys", subratlla. "Pensem que aquest ha de ser el mandat de l'aeroport de Girona i del baixador de l'AVE", subratlla.

"Vital" i llargament reivindicat

La cap de llista del PPC, Maria Àngels Olmedo, veu prioritari el baixador de l'AVE i recorda que, a més, és una reivindicació històrica del territori. Olmedo diu que cal que el projecte sigui una realitat i que, malgrat la situació actual, cal fer les coses "bé". "Evidentment, els experts diran si es pot abaratir; però cal que tinguem garanties i que si es fa, es faci bé", afirma.

Per a la candidata, l'estació d'alta velocitat contribuirà també a reactivar l'economia de les comarques gironines. Assegura que és "vital", tenint en compte la davallada estrepitosa de passatgers que la terminal de Vilobí ha viscut aquest 2020. En relació al paper que hi ha de jugar la Generalitat, diu que hi pot "dir alguna cosa" perquè són els qui coneixen el territori, i també veuria bé que prengués part en el finançament. "A vegades, tot es demora massa i hi ha coses que no poden esperar", afegeix.

"Ara no és necessari"

La postura d'aquests sis caps de llista gironins, però, xoca frontalment amb els de la CUP, els Comuns i Vox. Perquè cap d'aquests partits creu que, ara per ara, calgui apostar per tirar endavant el baixador de l'AVE a l'aeroport de Girona.

El candidat de la CUP, Dani Cornellà, diu que el projecte "ara és menys necessari que mai". També, tenint en compte que l'aeroport "ha perdut molta embranzida". No només pel descens de rutes de Ryanair, al llarg dels darrers anys, sinó també -i sobretot- per la pandèmia.

"Tenim una terminal gairebé desèrtica, el baixador no és una prioritat; a més, fer arribar l'alta velocitat a l'aeroport podria reobrir el debat sobre la seva ampliació, i això no respon als acords de París, que ens parlen d'avançar cap a la transició energètica i reduir emissions de CO2", afirma Cornellà. Per al cap de llista de la CUP, allò que cal és impulsar la xarxa de transport públic, en especial les rodalies, per resoldre el dèficit en infraestructures i "donar resposta a les necessitats" de la ciutadania.

Cornellà, que també reclama una gestió de l'aeroport que es faci des del territori, critica obertament els anuncis de l'Estat sobre el baixador de l'AVE. "La pluja de milions ens la donen cada dos per tres quan necessiten quedar bé, però els diners no arriben mai; i allò que caldria és destinar-los a d'altres infraestructures que els ciutadans necessiten molt més", subratlla.

Per al tramvia de les Gavarres

Per als comuns, el baixador de l'AVE a l'aeroport de Girona no és una "prioritat". La candidata de la formació a Girona al 14-F, Rosa Lluch, admet que molts volen que l'aeroport gironí es converteixi en quarta pista del Prat però que, per contra, ells defensen un model aeroportuari que "no faci necessària una contínua ampliació". En aquest sentit, diu que la baixada de passatgers a tots els aeroports posa encara més en evidència que la infraestructura no és necessària i obliga a "replantejar" què fer.

En aquest sentit, afirma que els diners que es preveuen invertir en el baixador s'haurien de destinar a d'altres serveis que "facilitarien molt més la vida dels gironins i gironines". Entre ells, proposa la creació d'un tren-tram Girona Costa Brava, "l'antic projecte de la l'anella de les Gavarres".

"Naturalment, podria tenir una estació a l'aeroport i hi connectaria però, a més a més, contribuiria a millorar de manera eficient els desplaçament diaris dels gironins", afegeix. De fet, assegura Lluch, ECP considera prioritari invertir en infraestructures que no només busquin millorar la mobilitat turística sinó també la del dia a dia.

El baixador haurà d'esperar

Finalment, el candidat de Vox per Girona, Alberto Tarradas, afirma que el baixador de l'AVE "no és necessari" a dia d'avui, tenint en compte que ja hi ha "una altra estació a escassos 14 km", en referència a la de la de Girona. Per això aposta per deixar el projecte sobre la taula i "estudiar-ho" més endavant.

D'altra banda, Tarradas creu que l'aeroport Girona-Costa Brava ha d'enfocar-se a buscar "aerolínies més petites" per diversificar el nombre de companyies que operen des de la terminal de Vilobí. A més, Vox aposta perquè Madrid "centralitzi" la gestió dels aeroports per buscar un sistema "més equitatiu".

Carreteres, capítol apart

En infraestructures, tots els partits porten als seus programes propostes sobre carreteres. Bé sigui perquè defensen fer-les, bé sigui perquè volen que els projectes no s'arribin a executar mai. La C-32, la variant d'Olot o la N-141e (més coneguda com a 'carretera de la vergonya') en són algunes. Amb l'autovia i la variant, hi ha discrepàncies; amb la 'carretera de la vergonya' més sintonia. Perquè tots els caps de llista són conscients que cal millorar-la.

La candidata de JxCat assegura que el seu partit està compromès amb el perllongament de la C-32, i que acompanyaran el Parlament perquè el projecte "es faci, i es faci bé". Sobre la 'carretera de la vergonya', Geis assegura que cal continuar avançant en les millores, perquè en aquells punts on ja s'ha actuat, es nota.

A l'hora de fixar prioritats, Gemma Geis també diu que cal ser pràctics i que la variant d'Olot és la infraestructura amb el projecte més avançat i que per tant, cal posar-hi fil a l'agulla. Sense oblidar, això sí, la resta de projectes pendents.

El PDeCAT vol la C-32

El cap de llista del PDeCAT, que també és alcalde de Lloret de Mar (Selva), afirma que la prolongació de la C-32 és "absolutament necessària" per a la Costa Brava sud i recorda que Lloret és l'única entre les vuit destinacions més turístiques de l'Estat que no té accés directe a una via ràpida. El cap de llista afirma que el projecte actual ja ha fet l'estudi d'alternatives i que la proposta que hi ha sobre la taula "ja té un impacte mínim": "És l'alternativa menys agressiva i ja portem un retard de més de 25 anys", afegeix.

I en millores de la xarxa viària, el candidat del PDeCAT argumenta que la de la 'carretera de la vergonya' hauria de tirar endavant "com més aviat millor", sobretot tenint en compte que és "la que té una sinistralitat més alta" a la demarcació. Jaume Dulsat assegura que el pressupost que la Generalitat destina a carreteres és "insuficient": "No és normal que les carreteres de la Diputació estiguin en molt millor estat que aquelles que depenen del Govern del país".

El PDeCAT apunta que la inversió de la C-32 l'assumirà la concessionària i si hagués d'escollir entre la carretera de la vergonya i la variant d'Olot per prioritzar inversions triaria la primera: "És la que és més primordial perquè és la que té l'índex de sinistralitat més alt i, per tant, estem parlant de vides en joc".

La N-141e, prioritat per a ERC

La cap de llista d'ERC afirma que la 'carretera de la vergonya' és "prioritària" per als republicans. Jordà diu que és "molt trist" que la ciutadania l'hagi batejada amb aquest nom per la manca de "seguretat" que senten els conductors quan hi circulen. A més, la candidata també recorda que les millores compten "amb el consens" dels ajuntaments afectats.

Un consens que, precisament, no hi ha amb la C-32. Teresa Jordà recorda que tant Blanes com Tossa de Mar s'han mostrat en contra del perllongament, mentre que Lloret hi aposta obertament. Per resoldre aquest atzucac, Jordà creu que cal "asseure's i parlar" per arribar a una solució conjunta. "Si hi ha un interès real, s'arriba a un acord", afegeix. Tot i així, la republicana matisa que ERC defensa que les infraestructures es dissenyin "fent-les el menys perjudicials possibles per al territori".

"Cues eternes a l'estiu"

"Sobre la C-32 el nostre posicionament és clar, ha de ser una realitat", afirma Castel, que remarca que és un enllaç imprescindible per a la mobilitat de la Costa Brava sud i per evitar "les cues eternes en època estival". Tot i aquest convenciment, Cs insisteix que cal diàleg per consensuar posicions i assegurar que el projecte tingui el mínim impacte ambiental possible. Jean Castel sosté que la carretera també afavorirà la connexió amb autobús i evitarà "el patiment de molts usuaris".

En relació a la carretera de la vergonya, Castel exposa que en va ser usuari habitual durant vuit anys seguits i ha viscut en primera persona la inseguretat de la carretera. Per aquest motiu, apunta que és imprescindible continuar invertint en el projecte per aconseguir que sigui una carretera segura "el més aviat possible".

A l'hora de prioritzar inversions entre les dues carreteres anteriors i la variant d'Olot, el candidat evita pronunciar-se i opina que les tres són necessàries per motius "molt diferents"; la C-32 per al turisme, la carretera de la vergonya per garantir el seguretat dels usuaris i la variant d'Olot per millorar l'enllaç de la mobilitat generada per la indústria de la Garrotxa.

Millores ambientals

La cap de llista del PSC, Sílvia Paneque, diu que totes les propostes en infraestructures que porten els socialistes al seu programa obeeixen a dos principis: que ajudin a la promoció econòmica de la zona i que vertebrin el territori. Sobre la C-32, admet que el perllongament de l'autovia "ajudarà a arribar de manera més segura" als municipis de la Costa Brava sud, però també diu que cal revisar-ne el projecte "perquè tingui el menor impacte ambiental possible". I aquí, sosté que és molt important tenir en compte la veu del territori.

En aquesta línia, i en referència a la 'carretera de la vergonya', Paneque subratlla que l'actuació que s'ha fet a la Pilastra té "un impacte ambiental excessiu". Diu que és "fonamental" millorar l'N-141e entre Bescanó i Anglès perquè l'obra "obeeix a un criteri de seguretat", però fent-ho de manera "més respectuosa" amb l'entorn. I pel que fa a la variant d'Olot, recorda que és "absolutament necessària" per millorar les infraestructures de la Garrotxa i permetre el trànsit de mercaderies.

Ni C-32 ni variant d'Olot

El cap de llista de la CUP, Dani Cornellà, s'oposa tant al perllongament de la C-32 com a la variant d'Olot. Recorda que el perllongament de l'autovia pot anar lligat a un allargament de la concessió, i que el projecte que hi ha damunt la taula "destrossa el territori" i "hi ha alternatives reals a millorar carreteres existents".

Pel que fa a la variant d'Olot, diu que a la CUP els dona la sensació que la carretera vol "afavorir el trànsit de mercaderies" i no servir a la mobilitat de la ciutadania. "A més, estem parlant d'una actuació molt costosa, de més de 200 MEUR", precisa. Cornellà entén la preocupació dels veïns del vial Sant Jordi, perquè han de suportar "un trànsit elevat", i aposta per buscar amb ells solucions conjuntes "econòmicament viables i sostenibles".

I en relació a la 'carretera de la vergonya', la proposta de la CUP va en la mateixa línia. "Cal asseure's amb el territori, per buscar la millora solució i tenir una carretera", diu Dani Cornellà. "El que no pot ser és fer-hi actuacions parcials; falten polítiques valentes i clares des de la Generalitat", subratlla. A més, la CUP també defensa que, en infraestructures, allò que cal és apostar decididament pel transport públic.

Ferrocarril i autobús

Aquesta tesi, la del transport públic, també és la que defensa ECP. "Pensem que, sobretot, necessitem invertir en un pla de mobilitat del transport públic -tant ferrocarril com autobús-, que actualment és deficitari", afirma Lluch. Al seu entendre, una bona xarxa de transport públic faria "probablement poc necessàries" les ampliacions de carreteres que hi ha pendents.

Per això, els Comuns tampoc veuen com una prioritat allargar la C-32, la variant d'Olot o millores a l'anomenada 'carretera de la vergonya'. "Bona part del trànsit que utilitza aquestes carreteres és de transport de mercaderies i creiem que si tinguéssim un sistema ferroviari eficient, molt d'aquest trànsit es faria per via ferroviària", insisteix Lluch.

Per al PPC, totes tres

Olmedo assegura que el perllongament de la C-32, la millora de l'anomenada 'carretera de la vergonya' i la variant d'Olot són tres projectes prioritaris. En relació al primer, diu que ajudarà a la mobilitat a la Costa Brava durant l'estiu i ajudarà a "descongestionar" la via. Pel que fa a la 'carretera de la vergonya', recorda que és una llarga reivindicació i que hi ha hagut molts accidents. Celebra la licitació de la variant d'Anglès però diu que ha de tenir una "continuïtat" i que "s'han de complir els terminis".

També veu prioritària la variant d'Olot: "És cabdal per a la comarca de la Garrotxa". "Totes tres són importants i vitals per al territori i ja haurien d'estar fetes. No s'han fet els deures i esperem que ben aviat li veiem la fi", afegeix.

"Més inversions i menys lluites"

El candidat gironí de Vox, Alberto Tarradas, aposta perquè la inversió en carreteres sigui una de les prioritats que ha de tenir la Generalitat. "Hem de fer el possible perquè la província de Girona sigui el més accessible possible", ha afegit. El cap de llista de Vox ha lamentat que les inversions segueixin aturades perquè el Govern "segueix destinant diners en 'xiringuitos' independentistes".

Per altra banda, Tarradas proposa fer "un pla per veure quines són les carreteres que cal millorar". Tot i així, el candidat gironí ha lamentat les lluites entre administracions a l'hora de desencallar algunes inversions. Un dels exemples és la variant d'Olot, en què hi ha un tram que és competència de la Generalitat i un altre de l'Estat. "Ja fa massa temps que Catalunya lluita amb l'Estat", ha afegit Tarradas, "si cal millorar la carretera, fem-ho".