El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera que amb l'ajornament de les eleccions catalanes del 14 de febrer al 30 de maig s'hagués infringit el dret fonamental al sufragi, ja que no estava «justificat» i no hi ha «causa de força major que impedeixi la celebració dels comicis» aquell dia. Els jutges mantenen que els riscos de contagi que suposa la votació «no són obstacle» per a altres activitats, «eventualment menys transcendents» que l'exercici del vot. Aquests són alguns dels arguments que esgrimeix la sentència, que estima els recursos presentats contra el decret de la Generalitat que posposava les eleccions i que, per tant, queda anul·lat.
La Secció Cinquena del contenciós administratiu parteix del fet que la regulació de l'estat d'alarma contempla la continuïtat del procés electoral i que el vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, «no està habilitat expressament per una norma legal» per ajornar-les. Només una situació «imprevisible» d'impossibilitat de celebrar els comicis per raons de salut pública, com va passar en les eleccions gallegues i basques amb el confinament domiciliari, avalaria la suspensió, circumstància que, segons els magistrats, no es produeix a Catalunya.
«Marc de normalitat»
L'ajornament d'una votació convocada, al·leguen, suposa «una limitació molt intensa» del dret de vot, ja que obre «un període prolongat de provisionalitat en el funcionament de les institucions democràtiques de Catalunya, sense Parlament constituït i amb un Govern amb la presidència vacant, cosa que suposa que no es pot cessar els seus membres en tot aquest temps». La resolució destaca que en l'actual estat d'alarma és més gran la necessitat que el poder públic s'exerceixi en un «marc de normalitat democràtica».
En aquest mateix àmbit, el TSJC valora «la incertesa» que suposava condicionar la data del 30 de maig a una prèvia valoració de les condicions sanitàries existents llavors, «sense predeterminar quins són els indicadors epidemiològics que s'han de tenir en compte per decidir la nova convocatòria i sense que s'apreciï una previsió que ofereixi garanties de certesa sobre la situació epidemiològica futura».
A més, destaquen que la situació de la pandèmia ja era coneguda el dia 21 d'octubre de 2020, quan no es va proposar candidat per a la presidència de la Generalitat i que el 14-F era, per tant, la data establerta legalment, sent llavors «previsible» que hi hauria un repunt de la pandèmia «per efecte de les festes nadalenques, el qual s'ha estabilitzat, i fins i tot minorat, en els últims dies». Les restriccions sanitàries, apunten, són les mateixes que al gener, fet pel qual «no s'aprecia una variació substancial de la situació epidemiològica que justifiqui la suspensió de les eleccions».
El tribunal destaca que el decret d'ajornament expressa en el seu preàmbul que no es dicta «en puritat» per criteris sanitaris, sinó «en garantia del correcte desenvolupament de la campanya, de l'exercici del dret de sufragi i de garantia democràtica». Segons la sentència, això suposa introduir criteris de «qualitat i justificatius» de l'ajornament, «quelcom que no es correspon amb una situació d'estat d'alarma i de nova normalitat, que implica restriccions».
