«Amb el PSOE es dialoga i s'arriba a acords perquè qualsevol altra opció de govern a l'Estat seria pitjor. Al PSC és necessari derrotar-lo perquè volem trencar la seva hegemonia metropolitana». Aquesta és la síntesi que realitza un membre d'ERC que beu directament de les fonts dels seus líders, del llibre d'Oriol Junqueras i Marta Rovira (Tornarem a vèncer) en el qual tots dos detecten febleses i fortaleses de l'independentisme. I un dels principals punts flacs és el paper encara secundari que té el secessionisme a molts barris de la conurbació metropolitana. Si l'independentisme (i ERC) vol créixer no té una altra opció que fer-ho gràcies al PSC.

El Congrés va oferir ahir una fotografia icònica d'aquesta dualitat. Mentre ERC carregava en la seva campanya catalana contra el PSC, a la cambra baixa el PSOE donava suport a una moció dels republicans per tornar a reunir la taula de diàleg just després de les eleccions del 14-F. El candidat del PSC, Salvador Illa, va avalar també reprendre les trobades.

Sobre la premissa estratègica de desgastar el PSC als seus feus descansa la tàctica electoral d'ERC. Com va dir Pere Aragonès dilluns, a L'Hospitalet, ja no és que els republicans hagin de desmentir diàriament un eventual pacte tripartit, és que el que ells pretenen és acabar amb «aquestes majories eternes» de les quals gaudeixen els socialistes en aquelles zones.

«A mi no m'haureu vist mai pactar amb el PSC», va recordar Oriol Junqueras a la ciutat, abans de recordar que la seva política de pactes municipals a Sant Vicenç dels Horts (el municipi amb major taxa d'atur de l'àrea metropolitana) sempre va tenir com a objectiu desallotjar el PSC del poder.

De tot el ventall independentista, només els republicans compten amb resultats metropolitans ressenyables a qualsevol mena de comici, tot i que la diferència amb els socialistes és encara gran. Mentre augmenta la distància respecte a Barcelona, el pes de totes dues forces es va equilibrant, com mostren les alcaldies de Lleida i Tarragona, abans en mans del PSC, així com a diverses localitats de la regió metropolitana.

La voluntat de Junqueras d'edificar una CiU d'esquerres, doncs, passa, sí o sí, per laminar el poder del PSC. L'abandó de la defensa del dret a decidir, el 2012, per part dels socialistes, va obrir un petit camp per recórrer als republicans en forma d'abraçada als maragallistes que se sentissin orfes.

Els republicans tenen constància demoscòpica de l'auge que ha suposat Illa en les expectatives socialistes. I també, sostenen, és d'evaporació ràpida. Però confien en l'efecte Junqueras, és a dir, l'entrada en campanya del líder republicà, per desfer l'empat. «Els seus atacs a la corrupció i el fet de ficar en el mateix sac els que han portat la direcció d'aquest país en els últims 40 anys, la postconvergència i els socialistes» pot suposar nous jaciments de vot, creuen.

El PSC està convençut que afronta la campanya amb vent de cua, i no circumscriu el seu creixement a l'àrea metropolitana. «Amb quatre diputats en el territori no podem aspirar a guanyar les eleccions», diu un col·laborador estret d'Illa. Aquests són els seus representants a les províncies de Girona, Tarragona i Lleida al Parlament actual, sortit de les eleccions de 2017, i els socialistes esperen superar-los amb escreix el 14 de febrer.

Segons els trackings del partit, el PSC estarà el dia de les eleccions per sobre dels 30 diputats. Serà, si aquests auguris es compleixen, perquè el partit ha crescut a totes les zones i circumscripcions, no només a l'àrea metropolitana de Barcelona. «Quan et va malament, perds vots a tot arreu i cap a tots els adversaris. I quan et va bé, et va bé a tot el territori i reps vots de tots els partits», diuen els socialistes.

Això significa que el seu únic objectiu no és seduir la gran bossa de votants que Ciutadans va obtenir el 2017 a la corona urbana de Barcelona, que tradicionalment havien fet costat al PSC. I aquesta hipòtesi de treball explica per què el PSC no se centrarà a atacar Esquerra, que pretén disputar als socialistes l'hegemonia a l'àrea metropolitana. Pel mateix motiu, el partit rebutja el cara a cara que Aragonès va proposar a Illa durant el debat electoral a TVE.

Al PSC creuen que realment ERC «vol pujar a sobre d'Illa» perquè estan caient a les enquestes. Els socialistes volen posar el focus en la disputa permanent entre ERC i JxCat, i per això asseguren que «el problema de Junqueras no som nosaltres, és Carles Puigdemont».

Els socialistes catalans saben que són el principal objectiu dels atacs de tots els seus rivals per la victòria, i estan còmodes en aquest paper. El seu enfocament, a partir d'ara, serà el de demanar el vot útil de tots els ciutadans que volen un canvi a la Generalitat.