L'epidemiòleg Oriol Mitjà ha presentat un escrit a la Junta Electoral Central en què demana que «es faciliti el vot per correu a les persones infectades per covid-19 però no se'ls permeti votar presencialment al col·legi electoral el 14-F». Mitjà defensa la petició amb arguments com ara que als Estats Units es van infectar membres de la taula a les eleccions, o bé que el dret a la vida i la integritat física «es posaria en risc de forma evident».
En aquest context, Mitjà opina que la «vulneració» del dret de sufragi actiu és «adequada» per salvaguardar el dret global de la salut pública. També recorda que el juliol passat hi va haver comicis a Galícia i el País Basc i els infectats de covid «no van poder votar al col·legi electoral».
Mitjà compara les xifres de la pandèmia de coronavirus del moment de les eleccions gallegues i basques amb les actuals i destaca que les d'ara «són pitjors». Per això entén que per a una situació epidemiològica «igual o pitjor» ha d'haver-hi «una mateixa actuació», si no es vol cometre una «vulneració del principi més bàsic d'igualtat constitucionalment reconegut».
Deure de protegir la salut
Després de recordar el deure de protegir la salut pública que la Constitució estableix que correspon als poders públics, en l'escrit que ha presentat a la Junta Electoral Central, Oriol Mitjà demana que es permeti que el vot per correu s'emeti fins a la data dels comicis.
L'epidemiòleg adverteix que «permetre la concentració de persones al costat de vectors de virus és altament perillós» i destaca que les mesures de control i seguretat que han estat proposades, com ara els equips de protecció individual (EPI) «no mitiguen suficientment el risc».
Accés durant tota la jornada
En aquest sentit, l'epidemiòleg recorda a la Junta Electoral Central que la franja establerta de set a vuit de la tarda del dia de les eleccions perquè votin presencialment les persones infectades és «una recomanació», fet pel qual l'accés de contagiats a les taules «es pot produir al llarg de tota la jornada».
