La setmana passada va arribar el primer avís. Davant d'una de les iniciatives parlamentàries més transcendentals de la legislatura, el decret que regula l'execució dels 140.000 milions d'euros de fons europeus davant la crisi de la COVID-19, ERC va votar-hi en contra, despenjant-se del bloc d'aliats de Pedro Sánchez i exposant el Govern a una sonora derrota. La sorprenent abstenció de Vox va salvar la votació, però les alarmes van començar a sonar a la Moncloa. Els republicans van assenyalar que el decret entregava «tots els diners a l'Ibex-35» i no concedia cap «poder» a les autonomies, però a l'executiu van rebutjar aquesta versió. El «no» d'ERC, van concloure al PSOE, era una conseqüència de la proximitat de les eleccions catalanes.

Els efectes secundaris del 14-F preocupen els socialistes, que aquests dies es troben bolcats en la candidatura de Salvador Illa, malgrat que en privat reconeixen que és molt difícil que l'exministre de Sanitat acabi sent investit com a president. El principal motiu del desassossec no ve tant d'una hipotètica victòria a les urnes del PSC com del risc que JxCat acabi quedant per davant d'ERC.

Un resultat d'aquest tipus, que fa uns mesos semblava inversemblant, faria que el partit d'Oriol Junqueras reconsiderés el seu suport a la coalició de PSOE i Podem, temen a la Moncloa. Els republicans conclourien que la seva estratègia de mà estesa, d'independentisme pragmàtic que obté resultats tangibles, no s'ha vist avalada en vots. I si es reedita la majoria independentista i hi ha un Govern encapçalat pels postconvergents, amb Carles Puigdemont movent els fils des de Bèlgica, tornarà la confrontació amb l'Estat, continuen a la Moncloa.

L'advertència

«Si jo soc presidenta de Catalunya, vostès hauran de negociar amb mi. I el diàleg no anirà de fotos, ni de pressupostos, ni d'investidures. Tenim un pla A: l'obediència a l'1 d'octubre i la sobirania del poble de Catalunya «, va avisar Laura Borràs.

Malgrat la seva disputa pel lideratge a les urnes, amb els sondejos anticipant una estreta competició entre el PSC, ERC i JxCat, els socialistes necessiten donar aire als republicans, com mostra el seu suport a la moció sobre la taula de diàleg entre l'executiu central i la Generalitat que van defensar aquests a la Cambra baixa, en el mateix debat en què l'aspirant postconvergent va llançar la seva advertència.

L'escrit, que només té valor polític, es limitava a reclamar que l'organisme tornés a reunir-se després del 14-F, i en aquest sentit no representava grans problemes per al PSOE. Però darrere del seu vot a favor també hi ha la voluntat que ERC vegi ratificada la seva actitud negociadora.