Com si els partits s'haguessin posat d'acord a només una setmana de les eleccions a Catalunya del 14 de febrer, Girona es va convertir ahir per un dia en la capital de la política catalana, en coincidir gairebé a la mateixa hora i en un matí gris els principals líders de fins a quatre formacions a diversos espais de la ciutat, PSC, ERC, Cs i CUP, amb dirigents com Pedro Sánchez, Salvador Illa, Oriol Junqueras, Pere Aragonès, Arnaldo Otegi, Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i Dolors Sabater.
Així, el president del Govern, Pedro Sánchez, va reivindicar Salvador Illa, candidat del PSC, com l'opció en què s'ha de concentrar el vot de «tota l'esquerra», del «catalanisme» i dels qui volen «passar pàgina» després d'una dècada perduda. El líder dels socialistes va tancar el míting a l'Auditori protagonitzat per Illa a Girona, on també van demanar el vot el primer secretari del PSC i ministre, Miquel Iceta, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i la número u de la candidatura per Girona, Sílvia Paneque.
«No hi ha res menys catalanista que l'independentisme que ells representen. El catalanisme el representen Illa i el PSC», va exclamar Sánchez. Per al president del Govern, «qualsevol possibilitat de canvi passa sí o sí per Salvador Illa», i per això va demanar el vot de tota l'esquerra i va fer una crida a la «màxima mobilització de tots els progressistes catalans».
Illa va assegurar que no preveu que després de les eleccions es formi un Govern tripartit ni s'allargui el procés independentista: «Tindrem un Govern progressista». «Tenim les idees molt clares. Us ho garanteixo: ni hi haurà tripartit ni hi haurà procés. Tindrem el nou Govern progressista que Catalunya necessita. Ni hi haurà independència ni hi haurà decadència», va reiterar.
Per la seva part, ERC va celebrar finalment l'acte anunciat a la plaça Independència al Centre Cultural de La Mercè per la pluja. Hi van intervenir el president del partit, Oriol Junqueras, el vicepresident del Govern en funcions de president, Pere Aragonès, i el líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, entre d'altres. Junqueras va demanar sentir-se «orgullós» d'un partit amb 90 anys d'història i sense «cap cas de corrupció». «El que ha combatut més el feixisme a totes les èpoques i el més represaliat», va apuntar. Junqueras va acomiadar la intervenció fent un crida al vot i apuntant que el país «us necessita». «Sense vosaltres res del que hem fet té sentit, sense vosaltres res del que volem fer serà possible», va afirmar, tot afegint que «us torno a demanar que feu tot el possible per anar a votar el 14-F i omplir les urnes de democràcia, llibertat, dignitat, república i que no ens deixeu sols».
Aragonès va reclamar un «vot massiu» cap als republicans per evitar que el PSC pugui «acceptar els vots de l'extrema dreta», apel·lant al vot «antifeixista» per al proper 14-F perquè Vox no pugui «condicionar» les institucions del país. «És molt important anar a votar, que no es quedi ni un vot a casa», va assenyalar Aragonès.
També va acusar el PSC de «no conèixer el país» i de fer «propostes sobre salut que ja s'apliquen o que ERC ja ha impulsat». Per això va considerar que el 14-F va entre dos projectes, «PSC o ERC». «Els del 155 estan disposats a acceptar vots de la ultradreta i, si poden, ho faran», va alertar. Com a alternativa, va parlar d'un Govern ampli a favor de l'autodeterminació i l'amnistia «amb polítiques progressistes» liderat per ERC.
Otegi va afirmar que Illa pactarà amb els partits contraris a la independència si sumen a les eleccions del 14 de febrer: «Si nosaltres no hi anem, ells vindran». «Si ells poden sumar, sumaran. No en tingueu cap mena de dubte. Si Illa pot sumar tots els vots, formarà govern. Per a ells l'objectiu per sobre de tot és impedir que continueu caminant cap a la república», va advertir Arnaldo Otegi.
L'«experiència» d'Euskadi
El líder d'EH Bildu va assenyalar que al País Basc ja tenen «experiència» d'aliances entre socialistes i la dreta, fet pel qual va reclamar als catalans que vagin a les urnes perquè no es doni aquesta possible suma.
Paral·lelament, la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, va reclamar que els resultats de les eleccions catalanes no satisfacin Otegi: «No podem oferir-li a Otegi un futur que li agradi per a Catalunya». Ho va dir en un acte a la plaça 1-O en el qual ambé van intervenir el líder de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa, el diputat gironí de Cs al Parlament Jean Castel i l'eurodiputat de Cs Jordi Cañas, en el qual va assegurar que «hem d'oferir als catalans un futur que ens agradi als catalans, a la immensa majoria», i va demanar no substituir l'actual Govern per un tripartit d'ERC, PSC i comuns.
Carrizosa va reclamar «començar a prioritzar les coses que importen a tots els catalans». «Parlem de tot allò que realment ens interessa, com la sanitat, l'educació, els serveis socials, les infraestructures, la recuperació econòmica», i va dir que es pot comptar amb Cs per a això. Va demanar acabar amb la Catalunya de minva de llibertats i de monotemes innecessaris, explicant que «500.000 aturats ens ho demanen, la gent que està a les UCIs ens ho demanen».
Finalment, la candidata de la CUP a la Generalitat, Dolors Sabater, va demanar als catalans que votin la candidatura que encapçala per «iniciar un nou cicle» en el qual es puguin «canviar les regles del joc». En un acte electoral al pati de l'escola Migdia al qual va assistir Lluís Llach, Sabater va emplaçar partits, sindicats i moviments socials a teixir «un gran consens de país» que derivi en un programa amb accent social que avanci cap a l'autodeterminació de Catalunya. «La lluita es fa al carrer, però també en les institucions», va reivindicar la cap de cartell de la CUP, qui va demanar «acabar amb aquest règim que ens empresona».
