Jaume Dulsat: «Ja no estem en l'escenari d'una declaració d'independència»

Una legislatura fallida, perquè hi havia una proposta nacional que no va anar enlloc, va acabar amb un president inhabilitat. I després, en termes de gestió, no s'han acabat de resoldre els temes. Una legislatura que no veig gaire reeixida.

Per culpa de qui?

El Govern no ha estat a l'altura dels reptes que tenia la ciutadania. Òbviament ningú esperava la pandèmia, i per tant els tres primers mesos d'aquesta s'han d'acceptar perquè agafa a contrapeu. Però després hem tingut molt temps per planificar i preparar mesures quirúrgiques a cada part del territori, de planificar molt millor les vacunacions... i crec que no s'ha fet res d'això. És una oportunitat perduda.

Són vostès els hereus de Convergència?

Sí, som els hereus de tot allò que suposa la vertebració nacional d'aquest país. Durant vint-i-tres anys Catalunya va créixer molt en autogovern, en nivell de vida, en societat del benestar, en serveis públic. Ens sentim hereus de tot allò bo i d'aquella força del municipalisme que sempre ha tingut convergència.

És una llàstima que no siguin també hereus, sobretot monetaris, de Jordi Pujol, no?

He, he, una frase molt maca. Si no em digués això, no seria vostè, i l'encaixo amb esportivitat. Però ens sentim hereus de tota la bona feina que s'ha fet; jo mai vaig militar a CDC. Vaig començar el 2015 com a independent, i al PDeCAT m'he sentit sempre respectat. S'hi defensa un model de país i on es treballa cada dia.

Què suposaria un nou Govern d'ERC i Junts?

No tindria per què no ser bo, si fos capaç de centrar-se. El problema és que aquest Govern s'està escorant cap a l'esquerra. La CUP i els comuns l'escoren molt a l'esquerra, i acaba esdevenint un Govern que no reflecteix la realitat plural de la societat catalana. Nosaltres volem centrar-lo i dur-lo cap a polítiques de centre. Que tingui en compte l'economia productiva de la petita i mitjana empesa, i els autònoms, i que per tant la cosa torni a rutllar. Si el podem centrar, aquest Govern no em semblaria catastròfic.

Juga net Carles Puigdemont amb el PDeCAT?

Això li ho hauria de preguntar a ell. Jo estic molt tranquil del que fem nosaltres. Amb el president Puigdemont (sic) hi he compartit espai ideològic alguns anys. Per mi és el president legítim, s'ho va guanyar el 2017, i crec que no hauria d'estar forçosament exiliat. Però, tot i això, no sé si ell,però sí gent de la seva formació, s'ha aprofitat de situacions que, com a mínim, no em semblen gaire lícites.

Si JxCat tira efectivament en marxa una altra DUI, vostè hi votaria a favor?

És que no crec que això acabi passant, ja no estem en aquest escenari. La candidata Borràs deia això un dia i 48 hores després ja ho matisava dient que seria el 2025. I 72 hores més tard, ja deia que caldria un referèndum pactat amb Europa. O sigui que les afirmacions en campanya d'aquesta candidata no me les acabo de creure. Intento tocar de peus a terra, i això no és res que en aquest moment estigui sobre el taulell polític.

De fet ara es parla de reclamar un nou concert econòmic. Per arribar aquí calia fer tot el que s'ha fet els darrers anys?

És que el 2013 el president Mas va anar a buscar aquest nou concert econòmic i li van tancar la porta als morros. Això va fer reaccionar la gent, va atiar aquest sentiment nacional. Jo, que soc independentista, trobo bé tot pas cap a la millora del nivell de vida dels meus conciutadans. Per tant, si demà poguéssim tenir un nou concert econòmic, estaria molt content. I si poguéssim tenir un millor finançament per a les infraestructures de les comarques gironines, estaria molt content. I si poguéssim tenir una mica més d'autogovern, estaria molt content. El camí es va fent pas a pas. No soc dels que creuen en el tot o res, sinó que les millors són constants i que les petites millors són importants.

Com a independentista pragmàtic, creu que es va anar massa de pressa en la independència?

Amb el resultat a la mà, no podem dir que la cosa sortís bé, això ho pot compartir el cent per cent dels independentistes. M'agradaria que hagués anat d'una altra manera, però els fets són aquests. Ara bé, és molt fàcil dir-ho ara, és molt fàcil fer travesses quan ja s'han jugat els partits. O sigui que sí, amb el resultat a la mà podem dir que es va anar massa de pressa, perquè el resultat és el que ha estat.

És conscient que amb el pragmatisme el PDeCAT passa a engreixar el llistat dels botiflers?

En el món del Twitter segurament és així. Sortosament el carrer no és el Twitter, i el món està ple de matisos. Nosaltres prioritzem a curt termini la bona gestió de la pandèmia i de la postpandèmia, salvar el teixit productiu, que torni a engegar el cicle econòmic i que la gent es recuperi. Sense perdre de vista els anhels de llibertat nacional, però sobretot cal això que he dit a curt termini, i crec que aquesta visió és compartida per molta gent. Com a diputat provincial haig de viatjar molt per les comarques gironines, i em trobo molta gent amb punts de vista semblants al meu.

I d'altra que no.

També hi haurà qui creu que cal una via directa, una confrontació frontal, però no és la meva manera de veure-ho.

Amb un 51% de catalans a favor, la independència podria tirar endavant?

No es tracta només de tenir la majoria necessària. La independència no està en el que tu diguis que ets, sinó en el que d'altres et reconeixen. Jo puc declarar demà Catalunya independent, però, si no hi ha reconeixement internacional, tinc un problema. Això va passar el 2017, per tant s'han de treballar millor les relacions internacionals i també hem de ser més dels que som ara, un quaranta i escaig per cent. Ara bé, els que ja hem decidit que som independentistes ja no farem marxa enrere; ara cal anar sumant gent i convencent la resta del món que tenim dret a decidir-ho.

Existeix la fractura social?

Jo no ho veig, no crec que n'hi hagi. A la meva ciutat hi ha 110 nacionalitats, parlo amb tothom i mai m'he hagut de barallar amb ningú per ser independentista. El que vol la gent és qualitat de vida, tenir bons serveis públics, poder-se guanyar la vida, i si la independència assegura tot això, serem la majoria. A banda dels legítims sentiments nacionals, el que vol la gent és viure millor.

Com que el veig realment pragmàtic, deixi que li ho pregunti: donaria suport a una presidència de Salvador Illa?

Ostres, em costaria moltíssim i això que soc profundament demòcrata. El que va passar amb el 155 és molt greu, o sigui que em penso que diria que no. El seu partit no es va comportar com s'havia de comportar.

Com ha portat la crisi sanitària el govern català?

La meva nota seria manifestament millorable. No l'ha portat bé, moltes mesures les ha pres amb un traç molt gruixut, pensades d'un despatx de Barcelona i sense tenir en compte l'especificitat de cada territori. Un exemple: va confinar el Ripollès el dia que, dels 19 municipis, 11 no tenien cap cas de coronavirus. Es podien haver pres mesures específiques per territori i per subsectors econòmics. No es pot tractar igual la Cerdanya que el Baix Llobregat.

Vostè coneix de primera mà el sector turístic, amb moltes petites empreses en perill.

S'ha de procurar que no mori el sector serveis, que ara mateix és el que més dificultats té per treballar. A més és un tema pràctic: si deixem morir totes aquestes petites empreses, haurem de subsidiar tots els seus treballadors. La millor política social és que la gent tingui feina.

Aquesta seria la gran prioritat a les comarques de Girona?

Sí, perquè, quan tot això passi, necessitarem que aquest teixit productiu no hagi mort; si no, la recuperació serà molt difícil. Una cosa tinc clara: com a diputat, més enllà de consignes de partit, la meva obediència serà cap a les comarques gironines. Una cosa i altra han d'anar lligades, però si haig de tirar, primer serà el territori

És perillós per un polític haver viscut sempre a Lloret? Potser hi ha episodis o imatges del passat que convé ocultar...

(Riallada) Òbviament he tingut joventut, com tothom. M'ho he passat bé, però també he tingut molts clars els drets i deures, així que no tinc cap por de cap cosa estranya en aquest sentit, estic tranquil·líssim. Passar-s'ho bé no està renyit amb tenir valors i ser responsable.