El gironí Jean Castel torna a presentar-se com a cap de llista de Ciutadans, després que en la passada legislatura fos, a més de diputat al Parlament, el representant del seu grup a la Comissió d'Interior del Parlament. Castel, home de partit, difícilment se surt del guió quan parla de Ciutadans, però a l'hora de qualificar la gestió del Govern català o l'actuació d'altres grups de l'oposició, no té aturador.

Em resumeix la legislatura que ja ha acabat?

De la mateixa manera que l'anterior. Totes dues han sigut nul·les, nefastes. L'enquistament del procés només ha provocat retràs, no hem aportat solucions. Només hem vist un «qui dia passa, any empeny». Per desgràcia, han quedat els problemes. No només els que teníem, sinó agreujats. La pandèmia ha sigut un termòmetre, ha evidenciat que el govern no estava preparat. Necessitem professionals a tots els departaments no només al de Salut. S'ha de garantir el futur de molta gent que depèn de poder treballar.

Això de treballar, els joves ho tenen encara més fotut..

Fa anys que exigim als nostres joves que es formin bé, i després han de marxar a l'estranger enlloc de quedar-se aquí, enriquint Catalunya. A la mateixa UdG hi ha gent molt preparada que ha de marxar per trobar algú que els valori la feina que fan. Hem de retenir el talent. D'igual manera que hem de crear seguretat jurídica perquè tampoc marxin les empreses.

Ciutadans va guanyar les anteriors eleccions, ara ja no serà així.

Això no sé qui ho diu, nosaltres sortim a guanyar les eleccions. En un moment complicat com el 2017, vam demostrar contra pronòstic que les podíem guanyar, i continuem essent l'única garantia de futur a Catalunya des de l'estat de dret. Deixem el fum del què hem viscut durant els darrers anys i passem a la realitat, que sempre passa per la corresponent partida pressupostària. Volem demostrar que a Catalunya es pot governar d'una altra manera, pesant en els problemes dels ciutadans.

Va ser un error ni tan sols intentar la investidura, el 2017? Els seus votants segur que devien esperar-ho.

Té raó que ho podíem fer, però tampoc podem fer perdre el temps a la institució. I diners, que una jornada parlamentària costa diners als contribuents.

No em digui que no van presentar Arrimadas a la presidència per estalviar...

No, però era un debat estèril que res no aportava, i considerem que el temps parlamentari és per aportar solucions al ciutadà. Els propis serveis jurídics del Parlament ho desaconsellaven.

Va ser un error que Arrimadas marxés a Madrid? Bastants votants de Ciutadans es van sentir traïts.

No crec que fos un error. Inés Arrimadas va demostrar, primer a Catalunya i després a Madrid, el seu valor. Les persones són eines i ara tenim un gran candidat, en Carles Carrizosa. Aquesta pandèmia ens deixarà grans reptes al davant, i el Govern català no pot tornar a ser un govern de plexiglàs.

Plexiglàs?

Ja està bé de tants mangants als departaments del govern, volem els mangants fora de les institucions.

Quins mesures proposa, per assolir els grans reptes a què feia referència?

Una reconstrucció econòmica amb garanties. Hi ha massa empreses tancades definitivament, per tant l'administració recaptarà menys i hi haurà més gent a l'atur. Cal molta responsabilitat en la gestió. No podem deixar morir les empreses, si governem, posarem un ajut sobre el 75% del benefici perdut, perquè es reactivin. I 4.000 euros a cadascun perquè puguin assumir els lloguers. També volem reindustrialitzar zones de Catalunya, també de Girona. Per no dependre tant del turisme. Però tot això dependrà del govern que surti d'aquestes eleccions, no podem estar amb invents de nous tripartits o nous processos.

Però si no hi ha diners, de quina manera pensen pagar aquests ajuts?

Qui ho diu, que no hi ha diners? Simplement s'han de marcar prioritats. Però alguns prefereixen crear una NASA catalana o llançar nanosatèlits a l'espai sideral. Per no parlar de TV3 i el seu pressupostos sobredimensionats. Que ja sabem com es gestiona. S'ha de començar a tallar allò que no és prioritari. Quan les persones tinguin garantides les necessitats, podrem parlar de bajanades, no abans.

Com es gestiona TV3, ja que ho esmenta?

Essent l'altaveu d'alguns, tapant els altres i vulnerant que la informació sigui objectiva i contrastada. Una televisió ha de tenir criteri i respecte, i així li diem a en Sanchis, però té l'esquena molt ampla i la cara molt dura. Només fa cas de dues persones: del de Waterloo i del que ara viu a Girona, en un palauet.

Si hagués estat a Madrid hauria donat suport al pressupost del PSOE?

Jo hauria estat al costat de la coherència però en contra de la disbauxa, que és el que es va fer. Cal responsabilitat. Els pressupostos són necessaris en qualsevol país, però no en disbauxes i sense concrecions.

Ciutadans hauria de tenir millor relació amb el PP?

Tenim bona relació amb tots els partits amb coherència. No podem oblidar -com van oblidar en una èpica- que el nacionalisme que patim avui és conseqüència de PP i PSOE, que anaven de la mà de Jordi Pujol, oblidant els seus votants de Catalunya. Fent que els seus polítics a Catalunya miressin cap un altre costat mentre prenia forma el separatisme més enquistat, el que no té respecte cap a les opinions dels altres.

Li sembla bé que els polítics presos participin en la campanya?

La Fiscalia hauria de prendre decisions respecte a la competència de la Generalitat. Si aquests presos poden fer campanya perquè tenen el tercer grau, volem que tota la comunitat penitenciària tingui els mateixos drets. No volem privilegis. No són res més que delinqüents, així ho ha dit la justícia. M'agradaria saber quina opinió tenen d'aquests privilegis la resta de reclusos i els seus familiars.

Tem que, aquesta vegada sí, amb el 51% dels vots, arribi la independència?

Permeti'm que rigui. Els altres catalans no existim? Una vegada més, estan enganyant els seus votants, en això tenen cum laude. Si fins i tot vigilen i espien els nostres fills al pati del col·legi. O imposen en quina llengua han d'estudiar. I en canvi, Catalunya és la comunitat amb m és barracons a les escoles, i Girona, la primera província. A Catalunya algú va perdre el nord i es va equivocar de prioritats.

Què farà si hi ha una nova DUI?

La tornarem a frenar. Ja ens hi vam enfrontar una vegada, mentre el PSC demanava indults. No necessitem trilers com el senyor Illa, el PSC ha sigut permissiu, sovint utilitzant el missatge de l'ambigüitat. I els problemes n o es solucionen amb ambigüitat.

Entenc, per tant, que rebutja del tot un acord de govern amb el PSC?

Continuarem estenent la mà a tothom. També al PP. Evidentment, no ens veurà mai de la mà dels que han trencat la nostra convivència i han trencat els nostres carrers. Mai de la vida agafarem la mà de nacionalisme, ni a Catalunya ni al país Basc.

Com ha portat la crisi sanitària, el Govern català?

L'ha portat?

Vostè sabrà.

Si ja em costa veure un filòsof (Illa) gestionant bisturís, imagini la Vergés, que queda sota mínims. Per això, quan no té arguments per respondre el que li diguem, respon bretolades com la dels ovaris. Els ovaris els hauria de tenir per fer la feina bé.

Gràcies a la irrupció de Vox, ara vostès pateixen menys atacs?

No m'agrada parlar d'altres partits. Li puc dir que ens continuen fent pintades a la seu de tant en tant, entre altres bretolades. Coses del nacionalisme més enquistat, que es pensa que fa por. I a nosaltres no ens en fa.

Ciutadans s'ha deixat perdre importants noms dels seus inicis? Penso en Cañas, De Carreras...

En Cañas és al Parlament Europeu.

Ben lluny de Catalunya, al cementiri dels elefants.

I en De Carreras el tornem tenir a casa. Els que formem Ciutadans tenim un gran concepte d'equip, cadascú amb les seves idees. Ho posem tot damunt la taula, sense personalismes, que és la millor manera de trobar solucions. Tant de bo tinguéssim més persones de la talla i el talent de les que ha esmentat.

En aquesta legislatura passada, vostè ha sigut portaveu del seu partit a la comissió d'interior.

I permeti'm que recalqui que amb el seu «apreteu, apreteu», en Torra va posar en perill fins i tot la integritat de servidors públics com els Mossos d'Esquadra.

Quins problemes de seguretat creu que s'han de resoldre amb urgència?

La delinqüència ja és un problema de tots els barris de Catalunya. I les ocupacions d'habitatges són també un greu problema, ja s'estan ocupant fins i tot els de protecció oficial. Per no parlar de les bandes organitzades que s'aprofiten dels top manta. La seguretat a Catalunya és un problema creixent. Proposem passar de 18.000 mossos d'esquadra actuals, a 25.000

Això són molts policies.

Però és que, a més, s'ha de canviar de dalt a baix el departament d'Afers Interns de la policia catalana. Ja n'hi ha prou del seu partidisme i que només obri expedients als agents que fan correctament la seva feina, els quals es senten perseguits. Aquest departament s'ha de reeestructurar per complet.