Després de les eleccions catalanes d'aquest 14F, s'activen els mecanismes per constituir el Parlament en les properes setmanes i investir el nou president català a final de març com a molt tar, encara que, en cas de no haver-hi majoria per a això, Catalunya es veuria abocada a una repetició electoral al juliol.

El Parlament sortit de les urnes aquest diumenge ha de constituir-se dins dels vint dies hàbils posteriors als comicis, la qual cosa significa que el termini límit és el 12 de març. En aquesta sessió constitutiva, els 135 diputats triaran el nou president del Parlament, així com les dues vicepresidències i les quatre secretaries de la Mesa de la cambra catalana.

Dins dels deu dies hàbils posteriors a la constitució de la cambra catalana, s'haurà de celebrar el ple d'investidura, que en cas d'esgotar-se els terminis tindria lloc com a molt tard el 26 de març.Correspon al president de la cambra proposar un candidat a la investidura -que ha de ser un dels 135 diputats-, després d'haver obert consultes amb els líders de les forces amb representació parlamentària per sondejar qui podria reunir la majoria necessària per ser investit.

La investidura del president requereix inicialment el suport de la majoria absoluta del Parlament, és a dir, un mínim de 68 diputats, i si el candidat no aconsegueix aquesta xifra pot sotmetre's l'endemà passat a una segona votació, en la qual li bastarà la majoria simple, més vots a favor que en contra.

Si el candidat a la investidura no aconseguís ser triat, s'obriria un termini de dos mesos -a comptar des de la primera votació fallida-, temps en el qual podria haver-hi més debats d'investidura.

Finalitzats aquests dos mesos -si s'haguessin esgotat prèviament tots els terminis seria el 26 de maig- sense haver pogut desbloquejar la investidura, el Parlament quedaria automàticament dissolt i es convocarien noves eleccions a Catalunya, a celebrar al cap de 54 dies, és a dir, aproximadament a mitjan juliol.

A aquesta situació es va estar a punt d'arribar després de les eleccions del 27 de setembre del 2015, quan la CUP es va negar a investir al candidat de Junts pel Sí, Artur Mas, que va fer in extremis un pas enrere i va proposar Carles Puigdemont, investit en l'últim sospir, abans que fossin convocats automàticament nous comicis.