La importància de les eleccions d'ahir residia en veure si Catalunya era capaç de sortir del laberint farcit d'enganys i de desenganys que ella mateixa havia construït dolosament després del naufragi de la DUI. L'esquinçament de la cohesió social, el total desgovern a la Generalitat, la fugida d'empreses, la pèrdua de Catalunya en lideratge polític, econòmic i cultural, la impostura dels dirigents polítics independentistes i l'autoria o la complicitat de la burgesia urbana i rural havia d'acabar. Estava en joc portar a terme un canvi de rumb suau.

Doncs bé, en un acte d'intel·ligència alhora que de rebel·lia, l'electorat ha dictaminat que «si vostès, polítics, en són la causa, vostès han de trobar la solució». Ho dic per dos motius: Un, per la notable absència d'electors. L'abstenció mai no és neutre. Ahir tampoc no ho fou, i es cau en un error de lectura si s'inculpa a la pandèmia de la mateixa. La causa primera és l'embafament ciutadà amb la política. Ahir es sorgir la saturació. I el segon, perquè els ciutadans s'han rentat les mans i han passat a la classe política la càrrega de la prova: Que resolguin l'embolic polític que varen crear quan l'Estatut de 2006 i augmentat amb l'intent de sedició de 2017.

A hores d'ara ningú no pot negar el rol transcendental que Salvador Illa i el PSC han tingut en el resultat d'aquestes noves eleccions. Ha estat un encert perquè, es llegeixin com es llegeixen el resultats, malgrat que ERC disposi de la clau, ha enviat a la paperera de la història al procés, l'1 d'octubre, la DUI i la icona de Waterloo. Ja son coses del passat: les ha escombrat l'aliança abstenció-vot. Era l'encàrrec arribat des de La Moncloa i és l'encàrrec que rep ERC directament d'aquests comicis atès que, sumant els elements identitaris i ideològics, el resultat no és ni pot ser d'altre que la transversalitat política. S'ha de desterrar el «nosaltres» i els «vosaltres».

Els somni de repetir govern - JxCat i ERC amb suport extern de la CUP-, somni serà, perquè ERC precisa desfer-se de Puigdemont i de la tropa de tafurs que l'acompanya. Tornar a l'1 d'octubre i seure's a una mesa de diàleg i de negociació política amb el govern de l'Estat són coses incompatibles, com incompatibles són «viure de Catalunya» i «servir a Catalunya». O molt m'equivoco o els republicans (amb d'altres) apostaran per això últim.