Junts per Catalunya viurà a partir d'ara un doble debat, una doble estratègia. Una, l'exterior, de cara a la negociació amb ERC per a la investidura i un possible pacte de govern i de legislatura. Una altra, la interna, per començar a analitzar el que podria anomenar-se una dolça derrota davant del seu principal rival independentista. El partit de Carles Puigdemont intentarà conduir tots dos fronts amb sigil donat el molt que hi ha en joc: hegemonia política, càrrecs i, en definitiva, la constatació o no que l'estratègia seguida fins ara no és guanyadora.

La direcció de Junts es va reunir ahir en un clima majoritàriament relaxat. Al capdavant de la negociació amb ERC, la guia d'estil del partit de Puigdemont és vendre molt cara la derrota, negociar des d'una posició de força però sense mostrar ni ànsia pels càrrecs ni pressa per ensenyar les cartes.

És per això que el secretari general del partit, Jordi Sànchez (ahir no va comparèixer la candidata, Laura Borràs, que sí que va atendre els mitjans a primera hora del matí), va treure l'autoestima pel resultat: «35.000 vots i un escó no és un element que desequilibri les diferències estratègiques en l'independentisme entre ERC i JxCat; el que ens va dir l'electorat és: partits, dirigents, feu vosaltres la feina».

Sànchez parla d'empat tècnic. I Borràs va recordar en una entrevista que fa tres anys el repartiment de membres del Govern va ser gairebé equilibrat, quan llavors JxCat va guanyar per dos escons ERC. Una manera molt clara de dir-li als republicans que Junts exigirà gairebé la paritat. Excepte la presidència de la Generalitat, és clar.

Discurs de guant blanc

Pel que fa a la qüestió de fons, l'estratègia per aconseguir la independència, Sànchez també va traçar un discurs de guant blanc però amb un contingut ferm: després de superar el 50% dels vots, el sobiranisme ha de mantenir un rumb ferm. En un tuit, l'exvicepresident del Parlament i membre de Junts, Josep Costa, va ser més explícit: «Som més del 50%, s'han acabat les excuses, per a Espanya i per a nosaltres». Una altra mostra que Junts, d'entrada, no canviarà d'estratègia són les paraules de Sànchez sobre la taula de diàleg, advertint que «no es tornaran a repetir els errors d'aquest últim any i mig».

És a dir, Junts no aparcarà a priori la via combativa. I es manté en un «wait and see» a l'espera que ERC mogui fitxa, però preparats amb un pla propi, com va explicar Sànchez. Pla del qual no va donar detalls. L'única línia vermella explícita va ser i és la de no compartir el Govern amb els comuns, en considerar que s'ha de formar executiu només entre independentistes.

Pel que fa al debat intern, van aflorant qüestions decisives: funciona el discurs radical unilateralista per ampliar votants? Per què Junts, com abans el PDeCAT, segueix sense penetrar a l'àrea metropolitana? La candidata era la millor opció electoral? Podria haver-se gestionat d'una altra manera la dura ruptura amb el PDeCAT?