El mapa electoral de les comarques gironines es va tenyir de blau diumenge a la nit, amb una inconestable victòria de Junts per Catalunya a pràcticament tots els municipis. La llista impulsada per Carles Puigdemont, liderada aquí per Gemma Geis, va guanyar a 197 dels 221 municipis de la circumscripció.

En segon lloc, però a una distància abismal, es va situar Esquerra, que es va imposar en 14 localitats, la majoria de les quals petites. De fet, Llançà i Vilafant van ser les dues localitats més destacades on van guanyar els republicans. En canvi, el PSC va obtenir set victòries, però tres van ser en alguns dels municipis més poblats de la demarcació: Blanes, Lloret i Roses. Mentrestant, la CUP va ser la llista més votada a Sales de Llierca -on governa- i Vox a Vilamalla. A Biure es va produir un empat entre ERC i JxCat, ja que van obtenir 30 vots cadascun.

En un context en què JxCat ha retrocedit al conjunt del país i s'ha vist superada tant per ERC com pel PSC, les comarques gironines continuen essent el feu de Carles Puigdemont. Amb set diputats, JxCat es va imposar amb comoditat a les vuit comarques gironines i va guanyar també en algunes de les ciutats més poblades, com Girona, Figueres, Salt, Olot, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols, entre d'altres. També es va imposar a totes les capitals de comarca. Malgrat retrocedir en punts percentuals -l'any 2017 van obtenir un 36,67% dels vots i ara s'han hagut de conformar amb el 32,68%-, va obtenir 89.770 sufragis, mentre que el PDeCAT (que a comarques gironines encara té múscul municipalista i conserva part dels quadres de l'antiga Convergència) només en va sumar 8.755, és a dir, un 3,19% del total. El PNC de Marta Pascal, representat per l'exregidor de JxCat a l'Ajuntament de Girona de Carles Ribas, ho va tenir pitjor: malgrat aconseguir a la província un major percentatge de vots que a la resta de demarcacions, va obtenir només 886 vots, cosa que suposa només un 0,32%. El PNC, de fet, va fer un resultat molt similar al del Front Nacional, que va aconseguir 873 suports.

Esquerra, per la seva banda, va obtenir uns resultats molt similars als de fa quatre anys. Malgrat perdre milers de vots -igual que tots els partits, degut a la històrica caiguda de la participació-, va aconseguir mantenir pràcticament el mateix percentatge que el 2017: un 21,8% dels vots, fet que els permetrà conservar els quatre diputats que ja tenien. Un resultat agredolç per als republicans, ja que durant una part de la nit va semblar que podrien guanyar el cinquè diputat, fet que els hagués permès sumar un escó més que el PSC al conjunt de Catalunya. Finalment, però, no va ser així, i la llista liderada per Teresa Jordà va aconseguir catorze victòries a les comarques gironines, majoritàriament en petits municipis: Vilafant, Llançà, Riells i Viabrea, Vallfogona del Ripollès, Mieres, Pedret i Marzà, Vilamacolum, Agullana, Cantallops, Sant Climent Sescebes, Ordis, el Far d'Empordà, Pont de Molins i Vilamaniscle, a banda de l'empat a Biure amb JxCat.

El PSC, per la seva banda, va ser un dels grans guanyadors de la nit electoral a les comarques gironines. La candidatura encapçalada per Sílvia Paneque va aconseguir passar d'un a tres diputats gironins, tot recuperant la victòria a municipis com Blanes, Lloret, Roses i la Jonquera, on fa tres anys havia guanyat Ciutadans. A més, els socialistes també van ser la llista més votada a Portbou, Santa Llogaia d'Àlguema i Sant Miquel de Fluvià. En total, set victòries, mentre que el 2017 no havien aconseguit guanyar en cap municipi gironí.

Vox -una de les sorpreses de la nit, ja que va aconseguir que Alberto Tarradas sigui diputat per Girona- va ser la llista més votada a Vilamalla. En aquest municipi alt-empordanès, de 1.161 habitants, l'any 2017 havia guanyat Ciutadans amb un 40% dels vots. En aquesta ocasió, la primera posició ha estat per a Vox, que ha aconseguit un 22,57% dels sufragis, per davant de JxCat (partit que ostenta l'alcaldia), que es va quedar amb el 19,21%, seguit d'ERC (18,76%) i PSC (14,13%). En canvi, Ciutadans va quedar molt lluny dels resultats de fa tres anys i només va aconseguir un 7,95% dels vots a Vilamalla.

La CUP, de la seva banda, també va ser una altra de de les vencedores de la nit, ja que va aconseguir passar d'un a dos diputats. La formació independentista, que des de fa anys té algunes alcaldies a les comarques gironines -com la del mateix cap de llista, Dani Cornellà, a Celrà-, va aconseguir en aquesta ocasió una victòria: la de Sales de Llierca, on va aconseguir 14 vots, imposant-se per la mínima a ERC, que en va rebre 13. En aquesta localitat garrotxina ja governa una llista vinculada a la CUP.

A l'extrem contrari, Ciutadans va patir una patacada històrica a les comarques gironines, ja que va perdre, de cop, els quatre diputats que havia obtingut el 2017. El partit taronja, que fa tres anys va obtenir el tercer lloc a Girona, empatant a escons amb ERC, ha caigut ara fins la setena posició, just per darrere dels comuns. La llista, encapçalada per Jean Castel, ha passat de tenir un 19,71% dels suports a només un 3,25%, i no ha aconseguit ser la candidatura més votada a cap municipi de la demarcació.

Tampoc han aconseguit cap victòria els comuns, que malgrat calcar els resultats de fa quatre anys (un 4,04% dels vots) s'han quedat a les portes de poder entrar al Parlament per Girona de la mà de Rosa Lluch. I el PP, finalment, segueix sense remuntar a la província.