Hi ha qui s'ha entestat les darreres hores a comparar la situació de Ciutadans després de les eleccions de desembre de 2017, amb la del PSC en l'actualitat. Cert és que hi ha algunes similituds: els dos han guanyat les eleccions i els dos tenen al davant una majoria absoluta independentista que sembla disposada a pactar un govern. Només hi ha aquestes dues coincidències. Cap altra.
Tres anys i pocs mesos enrere, la formació liderada per Inés Arrimadas ja havia traït els principis dels seus fundadors i s'havia convertit en un partit instrumental que era viu en consonància amb el procés. Mentre aquest tingués oxigen, també el tindria Cs. Però els seus dirigents no van càlcular que el projecte s'ofegaria pel camí molt més ràpidament que el procés independentista. Aquell desembre de 2017, Cs era una força encara emergent a Espanya. Ningú sabia que l'aleshores president taronja, Albert Rivera, es llençaria tot solet a la paperera de la història -sense necessitar cap CUP que l'empenyés- i que arrossegaria el partit amb ell.
Sense forces a Cs
Però a Catalunya, Ciutadans, tot i no saber de cap manera què passaria en un futur no gaire llunyà, no tenia cap intenció de lluitar per governar, ni les condicions per fer-ho. Havia guanyat unes eleccions, sí; però estava massa debilitat per fer valdre la victòria.
La posició de Salvador Illa és notablement diferent. La jugada de presentar candidatura a la presidència de la Generalitat li pot sortir bé o malament; el temps ho aclarirà. El cap de llista socialista batallarà per aconseguir els suports suficients i per formar govern, i ningú li podrà dir que no ho ha intentat.
Una operació Moncloa
El PSC està en avantatge respecte a Ciutadans el 2017. El PSOE mana al Govern central i té un poder que Albert Rivera i Inés Arrimadas mai van olorar. Cert és que una de les falques dels socialistes al Congrés és Esquerra, però els republicans també saben que no és mateix el PSOE que el PP. Illa és una operació construïda a La Moncloa i el primer dels objectius marcats ja l'ha complert. Està per veure si l'estratègia continua essent l'encertada o, per contra, el PSC cau als peus de l'independentisme.
És fàcil pensar que el candidat socialista el 2021 està en les mateixes condicions d'Arrimadas el 2017 i que és més un cadàver polític que un ferm aspirant a la presidència de la Generalitat. No fa gaire temps, es va donar per mort Pedro Sánchez, no una, sinó diverses vegades i va ressorgir de les cendres. Qui està en condicions de dir que Salvador Illa no pot fer el mateix?
