El PDeCAT va reunir la seva direcció ahir sota el signe de la derrota evident. La resposta ara mateix és que el partit segueix disposat a seguir existint. Per ara, perquè és evident que el debat intern existeix i existirà perquè la condició de força extraparlamentària deixa la postconvergència tocada políticament i econòmica. Tocada i enfonsada, segons alguns destacats dirigents d'aquest espai.

La candidata, Àngels Chacón, va comparèixer diumenge per afirmar la voluntat del partit de no tancar la persiana. Va apel·lar a una carrera de fons d'un partit amb projecte.

Ahir, en clau voluntarista, el president del partit, David Bonvehí, va afirmar que hi ha un «espai electoral» (77.000 vots) a Catalunya tot i no haver obtingut ni un sol escó.

Internament, hi ha dirigents que apel·len als gairebé 200 alcaldes postconvergents per mantenir la voluntat de supervivència. I segueixen afirmant que Junts per Catalunya (el seu principal rival i adversari) té un futur poc favorable. En canvi, altres assumeixen en privat que la supervivència del PDeCAT està en dubte. El mateix Bonvehí va anunciar la celebració d'un consell nacional (màxim òrgan de direcció entre congressos) de forma imminent per a prendre «les decisions que com a partit s'hagin de prendre».

Les opcions, segons les veus consultades, passen per dues vies. O l'atrinxerament en el municipalisme o una refundació absoluta d'un espai polític que, tot i conservar els drets electorals, es veu ara abocat a problemes de finançament severs amb l'espasa de Dàmocles dels judicis per corrupció de l'antiga Convergència, a la qual Chacón ha reivindicat com a referent.

El cop patit a les eleccions de diumenge ha estat doble, ja que en els últims dies de campanya dels postconvergents es mostraven totalment convençuts que aconseguirien entrar al Parlament.