Vilamalla és peculiar, i no només perquè és l'únic de la província de Girona -i un dels dos únics de Catalunya, amb Pobla de Mafumet- on Vox va ser diumenge la llista més votada. És que en les autonòmiques de 2017, la llista més votada va ser la de Ciutadans. I en les municipals de 1999, al PP li va anar de dos vots, dos, no guanyar les eleccions i aconseguir l'alcaldia. Per no esmentar el cas de Ferran Prat, un seu alcalde convergent que el 1992 va ser detingut en una batuda en un club de carretera de la zona, cosa que no li va impedir seguir guanyant eleccions. L'alcalde actual, Carles Álvarez, és de JuntsxCatalunya, igual que tota la resta de regidors, fins a 9, ja que no es va presentar cap altra llista. Per saber què passa a Vilamalla, cal anar-hi. Abans de marxar, un parroquià del bar on esmorzo apunta una possible causa.

-Diumenge va anar d'un pèl que no voto Vox. Quan vaig arribar a la mesa electoral i vaig veure les dues apoderades d'aquest partit, quasi els dono el vot i el que m'haguessin demanat. Quins dos monuments!

-Això no ho puc escriure, que després em diuen masclista.

-I netes, eh! Sobretot se les veia netes! No com aquelles de?

-Això encara menys.

O sigui que me'n vaig a Vilamalla. Vox hi va obtenir 102 vots, un 22,52% del total, quinze més que JuntsxCatalunya, en una població de 1.160 habitants. Quinze vots que han posat Vilamalla al mapa: al poble, carrers buits, s'hi veuen només periodistes buscant informació. Tasca difícil. Per no haver-hi, no hi ha als carrers ni un trist cartell electoral, ni de Vox ni de cap altre partit. Molt menys, una bandera espanyola. Allà, lluny, es veu una senyera en un balcó, ni tan sols és estelada. Millor dino, i ja m'hi posaré després.

Bar Carme. Mitja dotzena de clients. Dels pocs bars-restaurants que deuen quedar amb dues perdius i una fura dissecades a sobre la porta, aquelles amb l'aspecte despistat de dues passavolants, aquesta amb la boca oberta i ensenyant les dents, a punt d'abalançar-se a sobre les faves a la catalana i les salsitxes amb samfaina que he demanat.

-Home, sí que es sentien converses, per aquí, a favor de Vox i en contra de Vox, però un tampoc no en fa gaire cas- explica el cambrer i -intueixo- propietari.

Un treballador, brut de pols, juga a l'escurabutxaques. La fortuna dels pobres no depèn de les eleccions sinó de l'atzar, i l'atzar només afavoreix els rics. A sobre seu, una foto nocturna de Nova York, tan lluny i tan a prop.

Des del mateix restaurant truco a l'alcalde. Es mostra tranquil.

-No tinc explicació per a aquest resultat, no hi ha cap motiu especial, som un poble pacífic i sense problemes.

Aprofita l'alcalde per enumerar totes les coses bones de Vilamalla, que si hem de fer cas de l'estona que està esmentant-les són moltes. No les apunto perquè aprofito que tinc lliure la mà que no aguanta el telèfon, per menjar les faves abans no es refredin.

-...ni tan sols tenim immigració, una família en tot el poble.

Miro de reüll la parella de treballadors que dinen al meu costat, un d'ells negre com el carbó, i penso si serà el famós immigrant de Vilamalla. M'acomiado de l'amable alcalde perquè per enfrontar-me a les salsitxes amb samfaina necessito dues mans, no sense preguntar-li si està preocupat per l'augment de Vox.

-A mi el que em preocupa és que a Vilamalla hi hagi els serveis que necessitem- acaba.

La bandera de Vilamalla, a la façana de l'ajuntament, recorda la confederada dels EUA, però en groc i vermell. Que no sigui aquest, el motiu de la rebel·lia persistent d'aquesta vil·la. Al davant, l'estanc del poble. El propietari té una teoria:

-Crec que molts dels que han votat Vox ho han fet perquè estaven emprenyats amb tot.

Vilamalla és poble industrial, amb una elevada renda per càpita. La raó és el seu polígon industrial, on treballen més de 5.000 persones, que seran més quan s'hi construeixi Logis-Empordà, un centre que rebrà gegants de la logística, com Amazon.

Asseguren alguns veïns que els vots de Vox, més que del nucli antic del poble, han sortit de la urbanització que hi ha al costat del polígon. Cases unifamiliars, sense dubte de renda alta, de les que en poblacions properes a Girona llueixen estelades i llaços, signe d'opressió. Aquí, ni un llaç, ni una bandera, ni un cartell. Res que indiqui la filiació política de ningú, al poble on Vox ha guanyat.