Els europeus elegiran la composició de l'Eurocambra els propers dies 23, 24, 25 i 26 de maig per a un nou mandat de cinc anys (2019-2024). Encara que existeix aquesta forquilla de quatre dies, en la majoria dels Estats membres, també a Espanya, la data de les eleccions europees serà el diumenge 26 de maig.
El dia 23 començaran en els Països Baixos i a la Gran Bretanya; el 24 a Irlanda; el 24 i 25 a la República Txeca; i el 25 a Lituània, Malta i Eslovàquia.
En les eleccions al Parlament Europeu, els ciutadans de la UE elegiran els 705 membres a través del sufragi universal directe; cada Estat té assignat a un nombre fix de parlamentaris que poden variar en funció de la seva població. D'altra banda, és important tenir en compte que les eleccions europees es regeixen per la llei electoral de cada Estat membre.
A continuació, veurem quines són les diferències en les lleis electorals dels diferents estats.
Vot obligatori
El vot és obligatori en cinc estats de la UE: Bèlgica, Bulgària, Xipre, Grècia i Luxemburg. En el cas de Luxemburg, el ciutadà que no vota és multat amb una sanció econòmica: entre 100 i 250 euros si és la primera vegada, o entre els 500 i 1000 euros si s'és reincident.
A més, a Grècia aquesta obligatorietat s'estén també als ciutadans d'altres països europeus inscrits en el seu cens electoral.
En el cas d'Espanya, la Junta Electoral Central entén que "l'abstenció és una opció tan legítima com l'exercici del dret al sufragi". En aquest sentit, entén que la campanya per a les eleccions europees ha d'estar destinada a informar sobre quan i com votar sense cridar activament al vot.
Circumscripció Única
Els candidats són triats per representar àrees geogràfiques; en alguns casos, el territori electoral està dividit en diferents circumscripcions: Itàlia, Bèlgica o Irlanda.
D'altra banda, un mateix país pot constituir una sola circumscripció, com en el cas d'Espanya. Això vol dir que la totalitat del territori espanyol es converteix en la demarcació territorial en què s'imputen els vots dels electors. També tenen circumscripció única: Àustria, Dinamarca, França, Grècia, Luxemburg, Països Baixos, Portugal i Suècia.
A més, països com Alemanya o Finlàndia poden presentar llistes de candidats tant per regió com a escala nacional.
El vot des de l'estranger
En gairebé tots els Estats membres és possible el vot des de l'estranger, excepte a la República Txeca, Irlanda, Malta i Eslovàquia. A la resta, hi ha diferents tràmits per exercir el dret a vot des de l'estranger ja sigui via correu postal, a través de les ambaixades o per delegació de vot.
En el cas de Bulgària, Grècia i Itàlia només es pot votar des de l'estranger si el país de residència és un Estat membre de la UE, des de països tercers no està permès.
Edat per votar
L'edat mínima per poder exercir el dret de vot actiu és de 18 anys, excepte a Àustria i Malta on es vota amb 16 anys i Grècia, el llindar es troba en els 17 anys.
Edat per a ser votat
L'edat mínima per presentar-se com a candidat a eurodiputat en els diferents estats membres oscil·la entre els 18 i els 25 anys. En la majoria de països, com Espanya, Alemanya o Portugal, l'edat mínima és de 18 anys. A Polònia, Eslovàquia, Irlanda o Xipre, l'edat és de 21, a Romania és de 23 anys ia Itàlia o Grècia els candidats poden presentar-se a partir dels 25 anys.
El llindar de la representació
En les eleccions europees s'estableix un llindar obligatori en certs casos per a l'assignació d'escons. A nivell nacional aquest llindar no pot excedir el 5% dels vots vàlids emesos. A més, en els Estats membres en els quals s'utilitza el sistema de llistes s'estableix un llindar mínim per a l'assignació d'escons per a les circumscripcions que comprenen més de 35 escons. Aquest llindar no serà inferior al 2% i no superarà el 5% dels vots vàlids emesos en la circumscripció en qüestió.
