La Llei D'Hont és un sistema electoral de càlcul proporcional que divideix el nombre de vots emesos per a cada partit entre el nombre de càrrecs electes amb què compta cada circumscripció.

El que marca la Llei d'Hondt és que cal dividir el nombre total de vots que ha rebut un partit per 1, 2, 3, 4 i 5, és a dir, els càrrecs electes que es disputen a cada circumscripció. De tots els resultats obtinguts, els cinc diputats s'assignen a les cinc xifres més altes, independentment del partit que siguin. Això sí, per poder aspirar a obtenir representació, cal aconseguir un mínim del 3% del total dels vots.

En cas d'empat, l'escó se li atorga a la formació amb major nombre de vots, encara que aquesta possibilitat és molt remota ja que les xifres no solen ser rodones.

El nombre de diputats que s'assignen a cada circumscripció també és proporcional segons el nombre d'habitants. Per exemple, en les eleccions generals hi ha 350 diputats per 52 circumscripcions (les províncies espanyoles), amb un mínim de dos diputats per província (excepte a Ceuta i Melilla que tenen un).

El vot val diferent en funció del nombre d'habitants

Amb aquest repartiment, a Sòria (la província menys poblada) voten per l'elecció de dos diputats mentre que a Madrid (la més poblada) ho fan per 36. La conseqüència és que a Madrid, per aconseguir un diputat cada partit, es necessiten 128.287, 5 vots, i a Sòria només 38.685, el que implica que a Sòria el valor d'un vot sigui molt més gran.

Això provoca que si un partit té repartits els seus vots en diverses circumscripcions pugui obtenir menys escons que un partit amb molt suport en una sola província, com sol passar entre un partit nacional com IU i un altre d'autonòmic com CiU.

En les últimes eleccions generals el nombre total de vots que va obtenir IU va ser de 1.680.810, i el de CiU va ser de 1.014.263. No obstant això, CiU va aconseguir un total de 16 escons en aquestes eleccions pels 11 d'IU, que es va quedar amb cinc escons menys tenint mig milió de vots més.

Aquest repartiment proporcional beneficia tant als grans partits polítics com als partits nacionalistes, encara que permet un accés més senzill a les formacions més petites, al contrari que amb altres sistemes de proporcionalitat com el directe (que utilitzen per exemple els EUA i el Regne Unit), en el qual la força més votades en cada circumscripció es porta tots els escons.