Un lustre després que els polítics espanyols comencessin a desembarcar a les xarxes socials, tots els partits disposen avui d'un equip d'experts, conscients que la batalla electoral del 20-D es lliura també a Internet i que són clau per captar l'anhelat vot dels indecisos.

Si en les generals de 2011 les xarxes es van revelar indispensables per a formacions minoritàries com UPyD, quatre anys després els majoritaris saben que la seva estratègia a Facebook i Twitter pot ser decisiva per guanyar les eleccions.

Tant és així que, per exemple, el PSOE de Pedro Sánchez va integrar en la seva Executiva l'àrea de Política en Xarxa, la titular de la qual, la diputada Maria González Veracruz, és també la portaveu del Comitè Electoral.

El PP, per la seva banda, reconeix que ha fet el salt al món digital "gairebé per obligació", però ha fet una "aposta a llarg termini" amb l'arribada del sotssecretari de Comunicació, Pablo Casado.

"Per a nosaltres les xarxes són una part clau de l'estratègia de comunicació", assegura Emi Escudero, una de les quatre dones encarregades, al costat d'un coordinador, de la gestió de xarxes en el PSOE.

En el PP, "l'obstacle de partida" va ser la seva gran implantació territorial, que permetia a l'organització tenir una persona de referència a cada seu, amb la qual els militants estaven acostumats a tenir contacte directe, explica Alfonso García Vicente, membre de l'equip de campanya de Mariano Rajoy.

Després d'una transició que aquest expert qualifica de "decidida", el grup digital és ara "el més nombrós de l'equip de campanya" del candidat popular i ahir mateix va llançar una plataforma específicament dirigida als indecisos.

Es diu "Si encara no t'hem convençut" i ofereix de forma individualitzada arguments, fets i dades en contra de les nou raons que, segons el CIS, més fan dubtar als espanyols de votar Rajoy.

El votant podrà triar tres d'aquestes raons i, a partir d'aquí, l'aplicació desplega les respostes del PP, tant en la mateixa web com en una successió de mails.

A diferència dels partits tradicionals, els emergents ja van néixer a internet, on Podem no només es va construir i es va fer palès a través de les xarxes quan ningú els coneixia, sinó que també s'hi va finançar, recorda una de les 20 responsables de l'equip estatal de xarxes de Podem, Nagua Alba, que coordina 400 voluntaris de la formació morada, el partit capdavanter en termes quantitatius, amb més d'un milió de seguidors a Facebook i 800.000 a Twitter.

Potser per això ha estat capaç d'avançar el PP en les últimes dues setmanes com a partit que més conversa genera a la xarxa, encara que el president del Govern, Mariano Rajoy, segueix sent el líder polític més esmentat a Facebook (76%), seguit de Pablo Iglesias (38%), Albert Rivera (25%), Pedro Sánchez (15%) i Alberto Garzón (12%), segons dades de fa uns dies de Facebook Espanya.

No obstant això, l'interès per la comparació numèrica que va prevaler en les generals de fa quatre anys ha donat pas en l'actualitat a complexes anàlisis qualitatives que fan els partits per atreure nous seguidors, la qual cosa en època electoral es tradueix a captar el vot dels indecisos.

"En un procés en el qual més del 40 per cent dels electors diu que no té el vot completament decidit, estem parlant d'un mercat enorme a qui tractem d'enviar missatges i conversar per veure quines són les seves preocupacions", explica Javier Pereira, membre del comitè electoral de Ciutadans i responsable d'implantació digital.

Pereira considera que per a un partit és fonamental utilitzar les xarxes per sortir del seu "àmbit natural de conversa, que la conversa creixi i s'expandeixi cap a altres cercles", en els quals conèixer què demanden els votants i satisfer aquesta demanda amb el missatge adequat. Alguna cosa així com usar les xarxes per saber de què es parla al carrer.

A partir d'aquí, "el treball d'un bon polític és escoltar i fer que el seu treball sigui pertinent per a la història que està construint la gent", explica Elisabeth Linder, especialista en Facebook de l'àmbit polític.

Segons aquesta experta, les del 20-D seran les primeres "eleccions conversacionals", ja que les xarxes permeten als polítics parlar directament amb 21 milions de persones, cosa que mai havia estat possible a aquesta escala.

A Espanya, el 85% d'aquests 21 milions de seguidors es connecten una mitjana de 14 vegades al dia, principalment a través del telèfon mòbil, la qual cosa dóna l'oportunitat a un polític de dirigir-se 14 vegades al dia als votants, en el que Linder veu com una "campanya porta a porta, per explicar-li al ciutadà el que li importa".

A més, encara que la gent no confiï en les campanyes electorals, "sí confia en els seus amics i això tindrà impacte en el vot, sobretot en el d'una persona que no està decidida", recalca la californiana, en al·lusió a la influència dels "m'agrada" i els comentaris en el mur entre amics de la plataforma.

Per a aquesta experta, els polítics espanyols estan en una "fase molt incipient d'aquest diàleg", capaç de canviar en el futur la comunicació dels polítics, despullar-los de la seva aura de persones inaccessibles i establir vincles personals amb els quals generar confiança.