El candidat de Podem a la presidència del Govern central a les eleccions generals, Pablo Iglesias, va expressar ahir la seva intenció és convocar un primer referèndum sobiranista només a Catalunya i "en un termini no més gran d'un any", per al qual "no caldria canviar l'actual Constitució". El candidat de l'esquerra va reiterar el seu compromís de convocar un referèndum d'independència a Catalunya per desencallar l'encaix d'aquesta comunitat a l'Estat.
El candidat de Podem va expressar la seva impressió que si el seu partit governa a Madrid, "la majoria dels catalans no voldrà anar-se'n" d'Espanya, "però això ho hauran de decidir en un referèndum".
Per a Iglesias, "el referèndum a Catalunya és urgent, cal resoldre-ho en el primer any de mandat, més enllà seria no resoldre una qüestió que fa temps s'hauria d'haver resolt, perquè hi ha unes urgències socials per atendre".
"Estic segur, humilment, que una majoria de catalans vol un encaix constitucional diferent, però no voldran anar-se'n d'Espanya", va comentar Iglesias en el seu segon acte de la campanya de les generals a Catalunya, en aquest cas davant un fòrum principalment format per empresaris, professionals i periodistes.
Sense canvis constitucionals
Per a Iglesias, el referèndum a Catalunya es podria fer sense ni tan sols reformar la Constitució a partir de l'article 3 de la llei orgànica que regula les consultes, en què parla de "províncies afectades" o a partir de "la sentència del Tribunal Constitucional que emplaça els parlaments català i espanyol a trobar una solució de consens", va assenyalar.
En paral·lel a aquest referèndum a Catalunya, Iglesias pensa que es podrà avançar en el canvi de la Constitució espanyola per "tenir una nova llei electoral, el blindatge dels drets socials, fixar la independència de la justícia, acabar amb les portes giratòries o assumir les qüestions territorials, i llavors s'haurà de consultar tots els espanyols".
Preguntat per l'eventualitat que aquest referèndum donés un vot favorable a la independència, el líder de Podem va apuntar: "Si hi ha una àmplia majoria de catalans que no vol tenir cap tipus de relació amb Espanya, no es poden posar portes al camp, però la meva intuïció és que els números no donen" aquesta majoria suficient.
